Figueres

Arnald PlujÓ recupera la hist˛ria humana dels masos del cap de Creus

A 'Els masos perduts del cap de Creus' plasma la hist˛ria de trenta-dos masos que al segle XX encara estaven habitats

23.04.2016 | 07:33
PlujÓ amb Esteve SubirÓ, nascut al mas Bufadors fa 92 anys

Fa poc menys de seixanta anys enrere i en poc més de 150 quilòmetres quadrats, hi havia uns 500 masos, tots ells citats en algun document, des de Portbou fins a Roses. Actualment en queden dempeus, i en actiu, ni mitja dotzena. Aquesta xifra evidencia, a parer de l´historiador Arnald Plujà, una pèrdua irremissible i, alhora incomprensible, del nostre patrimoni històric i cultural. Plujà, que sempre s´ha sentit fascinat per aquestes unitats agràries –"són l´origen dels pobles"– que coneix a bastament, acaba d´escriure 'Els masos perduts del Cap de Creus' (Brau) on ha bolcat l´evolució de trenta-dos masos del cap de Creus, tots ells encara habitats al segle passat. Es tracta, però, d´una ínfima part de tot allò que coneix tan bé i que ha investigat durant més de dues dècades.

Durant anys, Plujà s´ha dedicat a recórrer els masos del cap de Creus regularment –alguns ara ja enrunats o desapareguts– i, assegut en uns escalons a reconstruir mentalment, partint dels inventaris conservats als arxius notarials, com eren i com vivia la seva gent d´una forma minuciosa. Perquè és aquest aspecte, l´humà, el que més li interessa. No és ­estrany, doncs, que el llibre comenci amb una llarga llista d´agraïments a totes aquelles persones, antics masovers que hi van viure, amb els quals Plujà ha conversat hores i hores per conèixer com era el seu dia a dia. "He disfrutat moltíssim", reconeix tot preguntant-se, en veure l´estat actual dels masos, com s´ha pogut deixar perdre aquest patrimoni que és la base de la nostra història. "És impossible restaurar-los tots, però no pot ser que la part humana hagi quedat desarrelada del cap de Creus", comenta.

Compartir bons records
Arran d´aquestes converses, Plujà ha arribat a certes conclusions. Potser sí que la vida als masos era dura –"treballar de sol a sol; caminar quilòmetres traginant una cantina de vint litres de llet al cap per repartir a petits tupins per les cases dels pobles o els nens invertir dues hores entre anar i tornar de l´escola"– però tots coincideixen a compartir bons records. Els negatius tenen a veure, no amb l´aïllament o la solitud, si no en malalties, suïcidis, guerres. De fet, Plujà argumenta que, molts cops, es vivia millor en un mas que no al poble, ja que la majoria disposaven d´aigua canalitzada fins a la cuina i llums de carbur a cada cambra. Aquesta bonança va ser radicalment escapçada al segle XX i, sobretot, després de la guerra civil a causa d´una llei franquista molt regressiva on es prioritzà la repoblació forestal en detriment de les pastures. "Per anar al mas, les carreteres eren dolentes, no hi ha escola –abans la gent no hi anava–; els masos queden despenjats", apunta Plujà a qui li és difícil d´entendre aquesta situació.

Els 32 masos d´aquest recull es presenten agrupats segons l´antiga adscripció històrica: masos de Llançà; de la Vall al Port de la Selva; de Sant Romà a la Selva de Mar; de Sant Baldiri al Port de la Selva; de Cadaqués; de Pení a Roses i del vessant meridional de Roses. A cada mas, Plujà li dedica entre sis i vuit pàgines on els situa geogràficament, els descriu, parla de la seva història fins a l´actualitat i de la gent que hi va viure. Al final del llibre, hi ha una relació dels habitants d´aquests masos extretes dels padrons dels segles XIX i XX.

Un dels valors del llibre és la part gràfica. Plujà ha recuperat fotos que ell mateix va fer trenta anys enrere on es veia el mas encara sencer i, fins i tot, algun masover. També hi ha imatges antigues així com d´actuals, aquestes fetes per Robin Townsend.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Les nostres subscripcions, s'assaboreixen
Enllašos recomanats: Premis cinema