Els "efectes de la literatura" van "molt més allà" dels lectors, per això el "Quixot" és bastant "més conegut" que "gent que ho ha llegit", assegura Javier Marías, que lamenta la "nova esclavitud" que viuen els autors, entre la pirateria i Hisenda. La XI edició de la Nit dels Llibres, que organitza la Comunitat de Madrid i que en aquesta ocasió bascularà entorn del Centenari de Cervantes, tindrà el divendres un dels seus actes centrals en la xarrada sobre "El placer de leer", que l'autor de "Corazón tan blanco" o "La soledad de los perdidos" impartirà a la Real Casa de Correus.
L'autor (Madrid, 1951) subratllarà davant el públic la transcendència de la creació artística com a llegat de la humanitat: "Encara que molta gent no ho vegi, llegeixi o escolti les obres d'art, aquestes acaben passant per tots i formen part de la imaginació d'un país". "Ara s'està celebrant el Centenari de Cervantes i és clar que la figura del Quixot és molt més coneguda que gent ha llegit l'obra", detalla.
Durant la seva participació en la Nit dels Llibres, avança, li agradaria comentar "l'estranya situació" en què comença a trobar-se la literatura. "Hi ha veus que es pregunten, 'I això en realitat per a què serveix i quina utilitat té'. És una reculada a un cert primitivisme. En aquests últims anys, Rajoy ha demostrat més aviat hostilitat, per no dir certa persecució tributària al món de l'art en general, no solament a la literatura", diu.
Alguns col·legues li han explicat que han patit "inspeccions tributàries molt cridaneres", com la d'aquell funcionari que va requerir a un escriptor per desgravar-se un viatge per a documentar-se sobre un lloc que anava a incloure en el llibre que estava escrivint. "Les novel·les s'escriuen amb la imaginació", li va etzibar el funcionari.
El dels autors, diu, és un col·lectiu "discriminat d'entrada per les lleis universals", en el sentit que així com qualsevol persona pot deixar indefinidament les seves possessions als seus descendents, sigui una casa o un quadre, si escau "està acordat que al cap de 70 anys passi a ser de domini públic el que un ha compost o escrit".
És una situació, diu, "absurda i contradictòria" perquè, si "tan valuós" és el que fan, haurien de "protegir-los" i no permetre que se'ls privi dels seus emoluents per la pirateria, "perseguint-los tributàriament" i fins i tot posant en qüestió que hagin de percebre drets. "És la situació d'esclavisme que abans es vivia amb els editors. Això no és progressista, sinó reaccionari. Que algú que no es l'autor tingui beneficis és un disbarat que es cometia fa segles i que es pretén repetir amb la coartada que la cultura és gratuïta. El pa hauria de ser gratis, no la cultura", rasa.
En els anys 80 i 90, precisa, Espanya volia ser "més culta", van ser anys "esperançadors". Però a partir d'intervinguts dels 90 "es va produir una regressió", "una fugida del més mínim esforç", "una espècie d'ufana en la ignorància", i el resultat és un país que sembla "orgullós" de "ser brut".
Marías adverteix que el més preocupant és que, "si abans no es podia culpabilizar d'aqueixa ignorància a ningú i la gent sentia certa vergonya per no saber-ho", ara, malgrat l'educació obligatòria, hi ha "presumpció" en això, la qual cosa "demostra certa regressió en la societat". Cal llegir, sosté, perquè la literatura serveix per a "no simplificar", "perquè les persones tinguen la capacitat d'assistir a les coses, a les situacions, i d'imaginar-les".
És essencial "veure els matisos, les subtileses de totes les coses humanes", però, lamenta, "els espanyols tendeixen a fugir d'aqueixa complexitat" i taxar-ho tot en "blanc o negre". Encara que tampoc "cal esquinçar-se les vestidures", matisa, perquè cal reconèixer que la literatura "ha sigut sempre minoritària, més del que és ara".
