Després de guanyar el Premi Internacional Jerry Goldsmith 2014 i d´haver conegut, gràcies a aquest guardó, professionals de la indústria de Hollywood, el músic i compositor castelloní Marc Timón va decidir que tenia ganes de fer un canvi vital gran, de deixar la seva zona de confort a Catalunya i anar-se´n a Los Angeles per impulsar aquesta faceta. El primer èxit ha estat deixar la seva empremta en una gran producció americana.

A Catalunya feia temps que desenvolupava la seva tasca entre la interpretació, la direcció i la composició de música de concert i de cine, quan va sentir que era el moment de donar un impuls a aquesta darrera faceta i l´octubre passat va establir-se a Los Angeles. De seguida es va posar a treballar en la sèrie de Marvel emesa per l´ABC 'Agent Carter' i va conèixer per dins la màgia dels estudis de Hollywood. Inquiet i amb una capacitat de treball sorprenent, explica des d´Amèrica quines oportunitats té al seu davant.

Quin balanç fa d´aquests primers mesos a Los Angeles?

Només d´arribar a Los Angeles vaig tenir la sort de començar el somni americà molt aviat. El compositor Christopher Lennertz, quan va saber que estava allà, em va contractar per compondre per a la sèrie de Marvel emesa per l´ABC 'Agent Carter'. Aquests mesos treballant en aquest projecte han estat màgics en molts sentits... En aquest procés, he tingut la sort de treballar a Sonic Fuel Studios, uns estudis expressament preparats per a això. Un cop la música està acabada de compondre, s´enregistra amb orquestra simfònica als mítics Estudis de la Warner Bros, fet que posa la pell de gallina, només de pensar les pel·lícules llegendàries que s´hi han fet. Al mateix temps he après a compondre en equip, com funcionen les coses aquí i he pogut deixar la meva empremta en una gran producció americana. A la sèrie, hem barrejat música orquestral amb elements electrònics i també jazz d´estil clàssic, al més pur estil de pel·lícula antiga d´espies i d´intriga amb ingredients sobrenaturals. Els mitjans amb què es treballa són els millors possibles, realment s´inverteixen els diners que calguin perquè el resultat brilli, amb els millors músics, tècnics i mitjans tecnològics. En el cas de la música, són molt conscients de la seva importància i pes final en una sèrie.

Des de dins és tan màgica la indústria de Hollywood, com es veu des de fora....

La indústria de Hollywood, com tot en la vida, de dins és tan màgica com nosaltres vulguem que sigui, tot depèn de la molta o poca veu que donem al nen que portem dins. Es pot veure com una immensa màquina de generar diners, o també com una fàbrica de somnis que crea històries que després de sortir a la pantalla ens marcaran la vida per sempre. Les dues visions són lícites.

A escala internacional, la seva música de cinema ja ha estat reconeguda amb el Premi Internacional Jerry Goldsmith 2014, és més difícil ser profeta en la pròpia terra?

Dins l´àmbit català, els reconeixements que he obtingut han estat per la meva música per a cobla, no pas per a la música de cinema, però no és un tema que em preocupi. Sí que m´agradaria ser més profeta a la meva terra, en matèria de cinema, perquè m´estimo molt la meva cultura i seria un plaer musicar històries properes, però per a això he de treballar de valent i amb humilitat, ja que a Catalunya hi ha excel·lents compositors i la indústria tampoc és tan gran. Per a mi, el millor reconeixement que em pot arribar és que em vingui un director apassionat amb una gran història per explicar a la gran pantalla i amb ganes de fer art plegats. Pel que fa als premis, en cinema, la sort i els guardons que tindrà una música van lligats a l´èxit de la mateixa pel·lícula i de com sigui de famosa, no de la música. S´estrenen veritables joies musicals que mai arriben ni a mig camí de tot aquest reconeixement, que ni arribem a descobrir, i ho mereixerien tant o més. Dins l´àmbit espanyol, sí que he tingut algun premi que m´ha fet molta il·lusió, com el reconeixement a millor banda sonora espanyola de l´any 2014 als Premios MundoBSO per El árbol sin sombra. Va ser tota una sorpresa quedar per davant de grans produccions com Rec o 8 apellidos vascos amb una pel·lícula tan petita com la nostra. No busquem fer músiques boniques, sinó músiques que complementin i connotin al millor possible les imatges. Els premis, sovint, acaben pertanyent al circ mediàtic de la nostra societat actual

Parli´m de la resta de projectes que té entre mans.

Ara també estic component per a diversos projectes, entre els quals hi ha la música d´un documental que emetrà National Geographic, una obra per a flauta, clarinet, arpa i quartet de corda que s´estrenarà a La Pedrera de Barcelona el dia 19 de juny. També una cantata nadalenca, un disc amb música de cobla, i la música per a un parell de pel·lícules, una es diu El Afilador, una història de terror dirigida per Xavier Miralles amb actrius com Macarena Gómez, coneguda per la seva nominació al Goya per Musarañas o el seu paper a La que se avecina. A part, també està en gira un concert amb la Giorquestra amb els temes de les bandes sonores més famoses de la història. Em fa especial il·lusió perquè dirigir E.T. o Star Wars em provoca unes pessigolles a l´estómac comparables a poques coses i, al mateix temps, és una manera de mantenir la meva vinculació musical amb Catalunya.

Això vol dir que l´estiu torna a casa?

No, no torno! Faré els concerts que es confirmin i que coincideixin amb alguna visita que faré a Catalunya, de manera puntual. Espero poder compaginar-ho i que vagin quadrant les dates!

Sorprèn la capacitat que té de portar a terme a la vegada projectes tan diferents, quin és el secret?

Precisament, això és el que més m´apassiona de la meva feina! Estar fent produccions tan diferents entre elles, algunes d´àmbit mundial, d´altres d´àmbit local i proper... em sento molt afortunat i és un plaer llevar-te al matí i poder posar música a súper herois de Marvel, a micos fascinants que aprenen com combatre el fred a les gèlides muntanyes xineses, a assassins en sèrie, a versos nadalencs, a sardanes i, a la vegada, fer obra de concert per a excel·lents instrumentistes del nostre país. La música et permet viure moltes vides en una, i això és un gran regal. M´agrada no oblidar els orígens i poder combinar feines fetes amb la meva gent, amb aquestes produccions de Hollywood o de National Geographic. Considero que aquesta és la base per tenir una felicitat i un equilibri musicals i com a artista. Crec que, per definició, un artista ha de ser inquiet i en constant convulsió interior, ha d´estar buscant contínuament nous reptes, nous llistons i sacsejar la seva realitat, en favor del seu art.

Va començar component sardanes, com veu aquest món actualment?

La situació de la sardana, avui en dia, donaria per a una tesi doctoral (o una novel·la de terror, depèn de com es miri). Personalment, trobo molt a faltar tocar el tible, la interpretació en directe, els escenaris, els companys i el talent musical de la Cobla Sant Jordi, he deixat aparcada una part molt intensa en mi, d´un dia per l´altre, i això és dur, però de vegades calen renúncies. La realitat actual de la sardana és complexa. Els qui estimen la sardana tradicional voldrien que no es mo­gués absolutament res mai més. Per altra banda, hi ha artistes amb talent que fa temps que intenten fer fusions i aportar veus noves al so de la cobla. No obstant això, una sardana, no per ser feta avui serà moderna. No és una qüestió d´època, sinó de sensibilitat. S´ha de mirar de trobar un equilibri entre el respecte per la tradició i la voluntat i la curiositat d´aportar-hi elements nous.

Hi ha alguna cosa que no hagi fet encara i li faci especial il·lusió?

La gent em diu que toco moltes tecles, però jo sento que encara hi ha moltes coses que em farien il·lusió! Fer la música per a una pel·lícula de Speilberg, en Tim Barton o en Paolo Sorrentino, poder fer el meu musical Josafat a Barcelona, narrar un partit del Barça per Rac1, acabar la meva novel·la, tenir un hortet... són somnis, més petits o més grans, però em caldrien unes quantes vides per poder acomplir-los tots!