La directora del Museu de l´Anxova i de la Sal i de l´Arxiu Municipal de l´Escala, Lurdes Boix, fa més d´un quart de segle que viu bolcada en temes de patrimoni i recuperació de la memòria oral del seu poble, principalment, la dels pescadors. Aquest bagatge és el que ha transmès a 'Arts i ormeigs de pesca', un llibre insòlit i necessari publicat per Brau Edicions que "contribueix al coneixement de les arts i ormeigs ancestrals de la pesca i a la preservació del medi marí". Boix va presentar el llibre fa uns dies al Pailebot Santa Eulàlia, a Barcelona, dins el marc de la primera festa de la Cultura Marítima i a l´estiu ho farà a casa seva, a l´Escala.

A 'Arts i ormeigs de pesca', Boix desgrana l´evolució dels principals arts de pesca -la tonaire i almadrava; l´art, la xàvega i el bolitx; el sardinal i la teranyina; el gànguil, la tartana i el bou- i les divisions que se´n fan. També parla dels materials i la seva conservació així com dels diversos tipus d´ormeigs: de llançar, d´ham, de trampa o parany i de xarxa. Boix inclou un apartat dedicat a la pesca del corall, de crustacis i fluvial, així com la conservació del peix i els seus estris. "Veus un canvi gradual d´era", reconeix Boix. La revolució industrial i l´aplicació dels motors van transformar els oficis i, en el cas de la pesca, té lloc a la dècada dels anys 20, quan els motors a les barques van permetre que aquestes naveguessin més lluny, i no anar al rem i a la vela. En el cas de les xarxes, el canvi fou "la introducció de les fibres derivades del petroli, perquè eren més pràctiques".

Quelcom del que se sent orgullosa Boix és de la cronologia, des de l´any 812, de regulació i extinció dels principals arts de pesca que inclou dades inèdites. També destaca el petit vocabulari de pesca amb paraules per a molts desconegudes, així com fantàstiques fotografies antigues d´arxius, museus i col·leccions privades i detallats dibuixos i gravats de Joan Sala, Joan Nadal, Francesc Oller i Joan Baptista Bru.

Boix, que atura la investigació a mitjan segle XX, és del parer que "aquests arts ancestrals tenen alguna cosa a dir-nos". Ens parla de la realitat que viu el mar, la seva sobreexplotació, i el respecte d´aquelles arts. "Els vells pescadors ja em parlaven de la seva preocupació davant la manca de peix", diu. De fet, aquest llibre de Boix és un homenatge a tots ells, "parlo de les persones".