La història local, més a prop

L'Institut d'Estudis Empordanesos publica un nou volum dels 'Annals'

El llibre inclou vint-i-cinc estudis entre els quals destaca un dossier sobre la transformació del medi empordanès

23.02.2016 | 14:25
Un dels estudis repassa la vida de Miquel Golobardes

Els Centres d´Estudis van néixer, en el seu moment, per potenciar la investigació local, per posar la mirada en aquells temes d´interès històric i cultural que passaven desapercebuts als grans estudiosos. Aquest interès continua ben vigent i, en el cas de l´Institut d´Estudis Empordanesos (IEE), es materialitza, anualment, en la publicació dels 'Annals'. Fa pocs dies s´ha editat el volum 46 on s´inclouen fins a 25 estudis d´alt interès, entre els quals destaquen un dossier dedicat a l´activitat productiva i transformació del medi empordanès, tot recordant les aportacions fetes per Albert Compte i Yvette Barbaza, als anys 60.

Un dels grans valors dels 'Annals' és la redescoberta de personatges que, tot i els seus mèrits, són actualment pràcticament desconeguts. És el cas del peraladenc Miquel Golobardes i Vila (1909-1971), un dels primers doctors en història de la comarca qui, a més d´arxiver de l´Arxiu-biblioteca del Palau de Peralada i professor a diferents nivells acadèmics, va contribuir a la recuperació de la memòria històrica de moltes persones que havien treballat en la investigació durant la postguerra. L´estudi, que inclou un perfil biogràfic, acadèmic i professional, l´ha dut a terme una de les seves filles, Maria Golobardes, llicenciada en Filologia Romànica i diplomada en biblioteconomia.

La història vital de Miquel Golobardes és la d´una persona que es va superar a si mateixa. Nascut en el si d´una família de pagès, el seu destí era restar a la casa pai­ral, però ell es va rebel·lar contra això. "Ben aviat va entendre que llegir, aprendre i estudiar era el que veritablement l´atreia", escriu la seva filla. Contradient la voluntat del pare, el qual mai "ho va acceptar ni superar".

Golobardes va cursar la carrera de mestre. Després de la guerra, va ser depurat i inhabilitat per a continuar estudis. Tot i això, va poder dur a terme la llicenciatura d´història, en especialitat d´Història Antiga. Des del 1943 es vinculà amb la biblioteca del Castell de Peralada, de la qual fou director de les seves edicions i autor de diversos treballs monogràfics d´història. En aquest sentit, va dur a terme "una remarcable labor ordenadora, de recerca, i de classificació de fons i documents".

El trasllat de l´Arxiu del Palau
La seva gran fita va ser organitzar l´Arxiu de la Biblioteca del Palau, a partir del 1949. Com narra la seva filla, d´acord amb el senyor Miquel Mateu i Jordi Truyols s´ocupà de les gestions del trasllat del fons documental dels comtes de Peralada i dels vescomtes de Rocabertí de Palma de Mallorca fins a Peralada. "Posteriorment va procedir a la recuperació, ordenació i classificació de tots els pergamins i manuscrits i, finalment, a la seva catalogació". Golobardes també impulsà les Edicions de la Biblioteca del Palau de Peralada, va fer investigació històrica, va desenvolupar el vessant de docent així com de conferenciant.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Les nostres subscripcions, s'assaboreixen
Enllaços recomanats: Premis cinema