Cada dia laborable, des de fa 25 anys, l´arxivera Èrika Serna obre les portes de l´Arxiu Comarcal. Ubicat a l´històric edifici de l´antic escorxador de Figueres, dissenyat per Josep Azemar a principis del segle XX, s´hi custodien fins a 1.664 metres lineals de documentació, que van des del segle XI fins a l´actualitat.

Vint-i-cinc anys al capdavant d´un equipament com l´Arxiu Comarcal li permetrien escriure un llibre. Èrika Serna no ho descarta. Em recorda les sensacions d´una usuària que, va confessar-li, com aquí s´hi sentia tan a gust perquè hi trobava pau entre aquests trossets del passat.

Com celebren aquest quart de segle de l´Arxiu Comarcal?

Hem fet un punt de llibre, una visita virtual a l´arxiu i reeditarem la tesi doctoral de l´historiador Albert Compte. L´hem triada perquè és una obra de referència. Ell va analitzar l´agricultura i va començar a intuir tots els canvis que hi haurien tot i que es va quedar curt. Justament aquest any farà cinquanta anys de la seva edició.

Els primers anys, com els recorda?

Ingressava moltíssim. Ara també. Els dos o tres primers anys estava sola. En ser una comarca amb tants ajuntaments petits, hi ha molts fons. Jo pensava que algun dia s´acabaria d´ingressar, però no. Aquest any tenim el fons de la Cooperativa Agrícola de Sant Climent Sescebes i dues petites col·leccions fotogràfiques a dins, per fer.

Quin era i és l´objectiu de l´Arxiu?

Recuperar el patrimoni i atendre els fons que no atén ningú per falta de mitjans. En alguns casos, molts fons estaven abandonats. Molta gent posa l´excusa de la ­guer­ra civil, però jo crec que ha estat la deixadesa dels anys 70 i 80. M´he trobat edificis amb coloms a dins, gent que s´enduia documentació a casa. Ara tenim una presència i la gent ja sap on adreçar-se. Hi ha un interès per part de la gent. Volen formar part del patrimoni perquè, si no hi col·labores, passes a ser transparent. Tampoc és qüestió de donar-ho, però, si ho dónes a conèixer, en un moment donat, si es necessita, es posa en contacte amb aquella persona.

L´arxiu ha salvat molts fons?

Sí, sí, salvat i posat en condicions. Els fons grossos ja els tenim quasi tots. Aquí els conservem, controlem humitat i temperatura.

L´espai s´ha quedat petit?

Com a equipament, ens faltaria una mica de dipòsit, podria ser extern. Perquè l´espai és molt bo i ja està consolidat, és cèntric i fàcil de trobar. I la sala dóna per fer xerrades, cursets...

L´arxiu preserva fons fotogràfics?

No en tenim cap d´important, però sí de petits. Aquests són fons amb molta demanda. El que fem és digitalitzar-los i tornar-los. El 2010 vaig voltar per tota la comarca i vaig aprofitar per captar fons, digitalitzar i tornar. I tots estan descrits i en línia.

Quin ha estat el gran canvi?

La informàtica. Hi ha un abans i un després. Nosaltres vam començar a Internet amb un programa de la Xarxa d´Arxius. El que té de bo la nostra feina és que anem sumant. Ara tenim 150.000 fitxes fetes i 302.000 imatges penjades entre documents i fotografies a baixa resolució. És molt fàcil consultar-los en el cercador.

L´any passat, les consultes en línia van augmentar quasi un 35 per cent. Això és un èxit.

El 2014 ja havíem pujat un 52 per cent. Són gent que entra al cercador i descarreguen documents. Les noves tecnologies ens han posat al món. El que costa ara és que es desplacin fins a l´arxiu. Per Internet tot és molt fàcil. Abans, la gent venia i s´estava una setmana consultant documentació. Gent que tenia beques de Barcelona i li pagaven. Ara, qui ve ja sap bé què busca i el que tenim. Tant aquí com a altres arxius.

Vint-i-cinc anys al capdavant de l´arxiu. Vostè s´ho esperava?

No. Molta gent es pensa que comarques és una mica de segona, però és una bestiesa, perquè aquí tens molt de camp per córrer. És molt ric i ampli, pots estirar per on vulguis, per on t´agradi. Ha estat enriquidor.

Quins reptes té per al futur?

M´agradaria molt fer una bona col·lecció fotogràfica que pogués ser consultable per Internet. És tema de qualitat, no de quantitat.