En Roger i la Bàrbara superen la trentena. Han estat parella però les coses no han rutllat entre ells i han acabat trencant. En Roger passa els dies entre cafeteries de disseny, discoteques i sexe ràpid. Entremig apareix, però, una nova droga, la matapobres, que fa estralls entre els joves. Així engega l´argument de 'Nits de matapobres', la tercera novel·la de Jordi Dausà (Cassà de la Selva, 1977) publicada per Brau dins la col·lecció Narrativa contemporània. Aquest vespre, la també escriptora Mercè Cuartiella presentarà el volum a Llibres Low Cost de Figueres.

Parlar de drogues sembla passat de moda però per Dausà això no és motiu de pes per no escriure sobre elles. "Hi ha drogues com la cocaïna o la marihuana tan esteses en ambients de nit normalíssims que no se li dóna importància, ningú s´escandalitza", argumenta tot afegint que "si no se´n parla tant és perquè formen part del relat quotidià". D´aquesta quotidianitat, i d´altres com les relacions en parella, que ell coneix i ha viscut, són les que aboca en el llibre. Pinzellades biogràfiques que fan que a Dausà les presentacions no li vinguin massa de gust. "No m´agrada parlar massa en públic; a cada llibre hi deixo molt de mi, de la meva vida, del que m´envolta", comenta. Per a ell, un llibre guanya molt si qui en parla coneix bé de què parla. "Un llibre és molt íntim, et despulles davant el lector, no pots amagar la teva manera de pensar", afirma rotund.

Sense pèls a la llengua

'Nits de matapobres' va començar a gestar-se fa cinc anys mentre Dausà prenia un mojito en un xiringuito de Tossa de Mar. Observant al cambrer, va pensar en recrear a un tipus així -jove, amb una bona feina. També volia parlar d´un amor frustrat, d´aquells que s´acaben i no s´acaben, de joves que ja no ho són tant. "Aleshores va coincidir amb una crisi als Estats Units, l´aparició d´aquella nova droga, anomenada sals de bany. Volia explorar el per què una persona era capaç de prendre´s una droga amb uns efectes tan estranys", comenta. En el llibre, Dausà no es talla un pèl al descriure el matapobres que "convertia als consumidors que sobrevivien en dements, barbotejants i esdentegats".

Aquest realisme irònic i punyent que recorre tota la novel·la li ve, diu ell, "de llegir molts autors americans del realisme en brut". Tot i això, Dausà assegura que no s´encasella en un estil concret, que cada llibre fet -abans que aquest, 'Manual de supervivència' i 'El gat de Schrödinger'- l´ha escrit com li ha sortit. Parlant del procès de publicació de Nits de matapobres, recorda que la llibretera d´El Cucut de Torroella hi ha jugat un paper essencial, fent de pont fins arribar a Brau. Dausà, mestre de professió, reconeix la dificultat de fer-se un lloc dins el món literari. "A Catalunya, s´edita molt per un grup de lectors molt petit, ens barallem per engrunes", ironitza.