Generalitat i Ajuntament de l'Escala preparen actes

Mig segle sense Caterina Albert

Avui es compleix 50 anys de la mort de l'autora escalenca, una de les més excepcionals de la literatura catalana

26.01.2016 | 12:51
L´escriptora en una imatge dels anys 40

"Per a mi, ella és, probablement, l´artista més fèrtil, gran i inspiradora de la literatura catalana". Així de contundent s´expressa l´editora Maria Bohigas de Club Editor, segell responsable de la reedició d´una de les novel·les més desconegudes de Caterina Albert, 'Un film (3000 metres)', que ha assolit una acollida fantàstica entre els lectors i de la que ben aviat se´n farà una tercera edició. Aquest anunci arriba coincidint amb una data asse­nyalada, aquest dimecres 27 de gener, just quan fa cinquanta anys del traspàs d´aquesta escriptora escalenca ben coneguda literàriament pel seu pseudònim, Víctor Català.

Amb motiu d´aquesta efemèride, tant la Generalitat com l´Ajuntament de l´Escala estan elaborant un programa d´actes que servirà per divulgar i promoure la figura de l´autora. En el cas de la Generalitat, es coordina a través de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), dirigida per Laura Borràs. El cert és que ja hi havia un acte previst justament per aquest dimecres –dia que es commemoren els 50 anys de la mort– a l´auditori del Palau de la Generalitat a Barcelona, però s´ha suspès davant els compromisos del president Carles Puigdemont i el conseller de Cultura, Santi Vila. L´interès és que ambdós puguin assistir-hi "perquè l´acte tingui la dimensió que mereix", segons expliquen fons de l´IEC.

A l´Escala, molta implicació
Per la seva part, l´Ajuntament de l´Escala ja quasi té tancada tota una extensa programació que s´allargarà durant tot l´any. Com explica el regidor de Cultura, Rafel López, enguany se li dedicarà el festival Portalblau i la Cala Poètica i se la tindrà ben present per Sant Jordi. A més, s´obrirà el museu-arxiu Víctor Català, que conserva Lluís Albert, a visites escolars per apropar més la figura de l´escriptora a les joves generacions. "Tothom s´hi ha implicat en aquesta commemoració", comenta el regidor.

L´interès per Víctor Català segueix ben viu, sobretot, entre els lectors. Així ho ha constatat, de manera sorprenent, Maria Bohigas, artífex de la recuperació d´'Un film'. Durant força temps, l´editora va cercar-ne alguna còpia –a les biblioteques públiques no es conserva– i quan el va llegir "vaig quedar impressionada de com l´autora havia pogut passar del món de Solitud a l´energia de la gran ciutat, a aquest univers totalment contrari que es plasma a 'Un film'", comenta l´editora tot afegint que estem davant "un veritable gegant de la literatura catalana a qui li va tocar viure una època molt clement, però que s´ho va prendre sense agror". Víctor Català va publicar Un film per entregues a la Revista Catalana entre 1918 i 1921, després de quasi una dècada de silenci. La rebuda per part de la crítica literària i dels seus coetanis escriptors va ser contundentment negativa. "No van saber-la entendre", afirma Bohigas.

El cert és que li recriminaven "l´ambient fulletonesc, les faltes gramaticals, els castellanismes voluntaris...". En aquest sentit, Caterina Albert no es doblegà a la norma noucentista que li suposava "negar la seva sensibilitat". "Ella, com la resta d´autors modernistes, va obrir un camí i ho va fer de forma intuïtiva i reflexiva; hi havia el propòsit de conformar un món novel·lesc i poètic que pogués dirigir-se a un públic obert", explica Bohigas. Això implicava usar un llenguatge riquíssim, "poblat de tota mena de coses", tal com manava la realitat. "No reconec altra norma que la del bon gust, ni altra immoralitat que la de la inutilitat. L´obra mal feta és, per això mateix, l´obra immoral", reconeixia l´autora.

Apropar-se a un nou llenguatge
Amb 'Un film', Víctor Català va fer un pas endavant, "es va allunyar dels monòlegs i drames rurals per apropar-se a un mitjà que aflorava amb força, el cinema mut, i que li atorgava a les classes socials més baixes un alt grau de llibertat. "No era una artista que volgués escriure per a uns paladars fins, sinó per a la massa, i el cinema mut era un territori popular per excel·lència; ella volia entretenir, que el lector s´ho passés bé", diu Bohigas. De fet, en el pròleg del llibre –la primera edició es va fer el 1925– l´autora ja adverteix als lectors que "no et queixis, després, pel que hi trobis, no m´exigeixis que et doni més del que t´he promès, car jo no t´he promès, avui per avui, més que una pel·lícula, amb tota la simplicitat, amb tot el garbuix, amb totes les arbitrarietats, amb totes les desmesures€ és a dir, amb totes les llibertats que el gènere comporta".

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Les nostres subscripcions, s'assaboreixen
Enllaços recomanats: Premis cinema