Tres dels seus directors de capçalera són Stanley Kubrick, Sergio Leone i Akira Kurosawa. El castelloní Sergi Arnau diu que va tornar a néixer, cinematogràficament, en veure '2001: una odisea del espacio'. Aleshores va saber que volia dedicar-se a fer cinema. I ha fet realitat el seu somni. Després de dos curts molt reconeguts, ara enllesteix la postproducció del seu primer llargmetratge, 'Lone Wolves' i ja només pensa a estrenar-lo. En aquesta entrevista explica alguns detalls de la seva manera de treballar i del rodatge.

En quina fase està 'Lone Wolves'?

A postproducció de la imatge. El mes vinent organitzarem una segona unitat de rodatge per acabar de rodar unes seqüències extres que ens aniran molt bé per acabar de rematar el muntatge. La postproducció és l´última fase, quan s´editen les imatges rodades, es treballa el so, l´etalonatge i la banda sonora. Resumint, és on la pel·lícula cobra vida.

És un dels moments claus.

Per mi tots els moments ho són. Quan localitzo aquell moment és el més important, quan deixo aquesta fase tancada i passo a la següent em passa exactament el mateix, i així fins a tenir la pel·lícula acabada. Fer cinema és molt complicat i cada pas és clau. Spielberg sempre diu que ell roda pel muntatge, això vol dir que es cobreix molt i roda grans quantitats de material perquè els seus muntadors tinguin diverses opcions. Nosaltres això no ho hem pogut fer. En ser una producció independent, només rodàvem allò que era imprescindible sense cobrir-nos de diferents angles.

Quin és el moment més delicat?

El rodatge. Hi ha moltíssims elements a controlar. Estrès, nervis, poc temps per fer les coses i molta pressió. Per fer-te una idea, entre el guió, el guió tècnic i tota la preproducció, vam invertir gairebé dos anys. Tota aquesta feina es va haver de rematar en un rodatge de només 30 dies i, si no ho fèiem bé, d´un dia per l´altre ens podíem quedar sense pel·lícula.

Després de la postproducció, quin serà el següent procés?

Trobar distribuïdora, enviar la pel·lícula a festivals de cinema i estrenar-la.

Lone Wolves és el seu primer llarg. Arriba després de dos curts. Era el moment de fer un pas endavant?

Des del primer dia que vaig entrar a l´escola de cinema, la intenció era fer un llargmetratge. No vam fer dos curts per guanyar seleccions als festivals, els vam fer per provar el màxim de coses de cara al llarg. De fet, he après molt més en aquests 30 dies de rodatge de 'Lone Wolves' que en tots els anys que van durar els meus estudis de direcció.

Per fer-lo realitat, s´ha envoltat d´un equip humà del tot entregat. En el cas del director de fotografia, Heran Yan, fins i tot va venir del seu país per participar-hi. Es copsa passió. Cal això per tirar endavant?

Sense cap mena de dubte. Si no tens passió pel que fas, a la llarga és impossible rendir al màxim de les teves capacitats, ho acabes fent tot per pura rutina i amb desgana. Aquest sector no és tan maco com es veu des de fora, s´ha de picar moltíssima pedra durant molts anys, i tot i així és complicadíssim tirar endavant. Al principi recordo jornades de rodatge de 18 hores, sense dormir, menjant malament, treballant malalts... a cap altra feina podria fer això. I pel que em comentes de l´Heran Yang és un autèntic crack, un exemple per a tots. A Lone Wolves he tingut la sort de comptar amb excel·lents companys de viatge, un equip que ha comprès perfectament quin tipus de projecte era aquest i m´ha ajudat moltíssim a tirar-lo endavant.

Treballar amb un pressupost baix -uns 12.000 euros- i aconseguir que col·laborin tans bons actors sembla un petit miracle.

Thomas Jefferson va contestar això, quan li van preguntar si creia en la sort: ´Crec molt en la sort i m´he adonat que com més treballo, més sort tinc´. Nosaltres hem tingut la gran ´sort´ de comptar amb actors de primera fila i que han cregut en el projecte, però també et dic que són actors de moltíssim nivell que no es fiquen en qualsevol producció. Si han apostat per 'Lone Wolves' és perquè han vist que en el projecte hi havia alguna cosa especial. Sense la seva professionalitat i dedicació mai de la vida haguéssim pogut tirar endavant la pel·lícula.

Es pot fer bon cinema amb un pressupost baix?

Sí i no. Fer cinema costa molts diners i com més petit sigui el pressupost, menys coses pots fer, més limitat estàs a l´hora de rodar o de fer la teva posada en escena, menys temps per assajar amb els actors i de millorar les seqüències. Quan els espectadors vegin Lone Wolves, la veuran com qualsevol altra pel·lícula que fan a la televisió. Encara que tinguin 100 o 1.000 cops més pressupost que la nostra, no pensaran "això és independent". S´ha de veure amb uns altres ulls. Per això hem treballat tant en la preproducció, perquè per a nosaltres, baix pressupost no significa fer-ho d´una forma amateur. Per posar un exemple, durant més de sis mesos vam treballar el guió tècnic amb el director de fotografia i l´ajudant de direcció, teníem la majoria de localitzacions tancades amb més de cinc mesos d´antelació. El director de fotografia es va instal·lar a casa meva un mes abans de l´inici del rodatge per provar tots els plànols que anàvem a fer. Hem fet la mateixa prèvia que es fa a qualsevol producció internacional. Per això et contesto sí i no. Es poden fer bones pel·lis de baix pressupost? I tant que sí, però s´ha de treballar el doble o el triple que les altres perquè aquesta falta de pressupost es noti el mínim.

Els actors Pau Barredo i Joel Minguet destacaren la seva professionalitat. Com va sorgir 'Lone Wolves'?

Vaig treballar durant un any en el guió. Tindré prop de setanta versions diferents. Han estat moltíssimes hores d´escriptori, de descartar i de dubtes. Però és la fase que més m´apassiona. Tant la del guió com la del guió tècnic són les que més gaudeixo. M´hi puc tirar més 12 hores diàries, set dies a la setmana sense cap tipus de problema. Amb en Pau i en Joel, vaig tenir la ´sort´ de treballar força la prèvia. Durant 5 dies vam desgranar el guió, comentant seqüència per seqüència i després vam fer un assaig de dos dies dins de la mateixa presó on vam rodar. Per mi era important que els actors principals tinguessin un primer contacte entre ells i la localització, que poguessin visualitzar on aniríem a rodar en comptes d´arribar al set el mateix dia de rodatge. El que tinc clar és que en les pròximes produccions vull assajar molt més amb els actors.

Molts veuen referències d´altres films.

Treballo moltíssim amb les referències, m´encanta revisar pel·lícules i veure d´on puc treure algun element per millorar la meva posada en escena. Quan entrego el guió tècnic als meus caps de departament, intento que a cada pla, a part de tenir el seu storyboard, tingui un fotograma d´alguna pel·lícula com a referència. Pots donar un guió a deu persones i hi haurà deu formes diferents de veure´l, potser no en l´estructura global, però sí en els petits detalls. Per això intento donar el màxim d´informació al meu equip, perquè tot acabi anant en la mateixa línia.

Quan comença un projecte, li agrada tenir-ho tot ben lligat?

Això és innegociable. Em seria impossible presentar-me en un rodatge a veure-les venir. Hi ha directors que van al set de rodatge sense saber molt bé com rodaran aquella seqüència, molts diuen ´que ho decideixen en el mateix set, que és on s´inspiren´. Estic totalment en contra d´això, a mi m´agrada tenir el guió tècnic sis mesos abans de rodar-lo per anar-lo perfeccionant a poc a poc. Necessito anar a provar els plànols amb el meu director de fotografia abans de rodar-los, això et dóna molt avantatge i marge de maniobra.

Barredo és el seu actor fetitxe.

En Pau és uno de los nuestros, ha estat en totes les batalles. M´aporta alguna cosa impagable per a un director, tranquil·litat en un set. Tenir un actor que no et causa problemes i que sempre ho dóna és un luxe. De totes maneres Pau, t´haig de dir que en José María Blanco també és el meu actor fetitxe. Sento que t´assabentis d´aquesta forma.

Les localitzacions del film són de l´Empordà. És un bon escenari?

Un escenari increïble, té de tot, uns paisatges molt cinematogràfics i variats. I la gent sempre ens dóna moltes facilitats a l´hora de rodar i deixar-nos les localitzacions. A més, que jo sóc d´aquí i sempre s´ha de tirar cap a casa.