El periodista i escriptor Lluís Foix (Rocafort de Vallbona, 1943) ha guanyat el Premi Josep Pla amb l'obra 'Aquella porta giratòria', la segona part de les seves memòries després que l'any 2013 publiqués 'La marinada sempre arriba' (Columna). L'autor fa un recorregut en primera persona pels seus records i vivències a 'La Vanguardia', on va exercir al llarg de 45 anys. El Premi Nadal ha estat per Víctor del Árbol (Barcelona, 1968) amb la novel·la 'La víspera de casi todo', una obra que dibuixa grans i intensos personatges i narra la seva lluita per tirar endavant. La protagonista de la història és Paola, una dona de classe alta que fuig permanentment del passat.
El guanyador del Premi Pla, Lluís Foix, fa un recorregut en primera persona pels seus records i vivències a 'La Vanguardia', on al llarg de 45 anys va exercir des de traductor fins a director. L'obra és un homenatge al periodisme i un anecdotari vital que recull des dels temps que va passar a Menorca fent el servei militar, els seus inicis al diari com a substitut dels principals traductors, els temps de corresponsalia a Londres i Washington, passant pel seu viatge pels Estats Units en plena Guerra Freda o els mesos passats a l'Afganistan.
Amb 'La marinada sempre arriba' (Columna), Foix recollia la seva infantesa i adolescència a Rocafort de Vallbona, a la vall del Corb, fins a la seva arribada a Barcelona. Ara, fa un pas més enllà i recull els 45 anys d'exercici del periodisme al diari 'La Vanguardia'.
El Premi Josep Pla està dotat amb 6.000 euros, que concedeix l'editorial Destino.
Un homenatge al "periodisme de raça"
En recollir el premi, Foix ha explicat que 'Aquella porta giratòria' és un llibre memorialístic que explica les vivències personals del periodista entre els anys 1970 i el 1974. Una feina que es feia "sense ordinadors, per telèfon o cridant", segons ha recordat.
Un homenatge al "periodisme de raça", de la mà de periodistes que escrivien "molt bé" i tenien "molta cultura" i que, sobretot, "parlaven, bevien, criticaven i s'ho passaven molt bé, una cosa que potser ara s'ha perdut".
D'aquesta manera, Foix recull els 45 anys que ha exercit de periodista a 'La Vanguardia', un diari que ha viscut "revolucions, dictadures, guerres i cops d'estat" i que segueix estant "a primera línia". Aquest circumstància respon, segons el guanyador del Premi Pla, al fet que no ha volgut "fer caure governs ni canviar societats", sinó que ha seguit "el què ha estat el país en aquests anys". "No ha intentat canviar el país sinó servir al país tal com el país és, que s'adapta a circumstàncies ben diverses", ha reblat.
El Premi Nadal per a una obra de personatges intensos
'La víspera de casi todo' s'ambienta a la Costa da Morte, on Paola, la protagonista, es trobarà amb uns personatges que, com ella, viuen atrapats a l'abisme, en un passat turbulent difícil d'oblidar. Uns personatges amb "arrels a l'aigua" -com les ha definit Víctor del Árbol. En el moment en què les seves vides es creuen, ningú quedarà a resguard de la tempesta.
D'aquesta manera, l'escriptor torna a la primera línia de l'actualitat literària després del seu darrer llibre 'Un millón de gotas' (Destino), publicat el 2014. L'obra li va valdre el Grand Prix de Littérature Policière 2015, un dels guardons de novel·la negra més reconeguts per les lletres franceses.
El Premi Nadal està dotat amb 18.000 euros, que concedeix l'editorial Destino.
'La víspera de casi todo', un cant a l'esperança
Segons ha explicat en recollir el premi, l'escriptor Víctor del Árbol ha recreat a 'La víspera de casi todo' un univers on tot és possible a un petit poble imaginari de la Costa da Morte gallega en el temps que transcorre des d'una nit fins a la matinada, on recrea "totes les vides possibles". La història de persones que són com arbres perquè tenen "arrels a l'aigua", que no tenen on aferrar-se perquè "només tenen passat".
En definitiva, Víctor del Árbol resumeix que 'La víspera de casi todo' narra la història de persones que no es resignen a que els escriguin la història per ells i que es "neguen a creure en el destí". "Gent que no vol seguir sent el mateix perquè alguna vegada van ser alguna cosa, sinó que volen canviar", ha precisat.
Així, ha recordat que la novel·la se centra en un moment similar al que es dóna abans d'una tempesta, quan l'aire està "carregat d'electricitat" i un se sent "despullat perquè no es pot escapar", perquè "no es pot escapar d'un mateix". El llibre, però, té un missatge optimista i afirma que "tot és possible", perquè entén que "mai és tard per ser un mateix". Parafrasejant Machado, Del Árbol ha recordant que "el present és l'únic que no s'acaba mai".
La vida no pot ser discurs cap enrere, sinó una aventura cap endavant, i per fer-ho hem de recunuicar i assumir derrotes i tenir coratge per ser una altra cosa.
