L'escriptor Pep Puig ha recollit durant la Nit de Santa Llúcia el 56è Premi Sant Jordi per la novel·la 'La vida sense la Sara Amat'. La Festa de les Lletres Catalanes també ha reconegut Víctor Obiols amb el 57è Carles Riba de poesia pel recull 'Dret al miracle' i Empar Moliner ha rebut el 18è Mercè Rodoreda de contes per l'obra 'Tot això ho faig perquè tinc molta por'. El Premi Folch i Torres de novel·la per a nois i noies ha estat per 'La nena que es va convertir en mòbil' de Francesc Puigpelat, Santi Baró s'ha fet amb el Joaquim Ruyra de narrativa juvenil amb 'L'efecte Calders' i el Frederic Roda de Teatre ha estat per David Plana amb 'Els encantats' i Josep Maria Miró per 'La travessia'. Tortosa ha acollit aquest divendres la gran festa de la literatura catalana, la tradicional Nit de Santa Llúcia, una vetllada encetada l'any 1951 per l'editor Josep M. Cruzet i organitzada per Òmnium Cultural, que aquest any ha arribat a la 65a edició amb un nou ventall de guanyadors en les diferents categories. Uns premis on el gran triomfador en la categoria de novel·la, la de màxima dotació econòmica (60.000 euros aportats per Fundació Enciclopèdia Catalana i Edicions Proa, l'editora de l'obra), ha estat per a l'escriptor Pep Puig (Terrassa, 1969) amb l'obra 'La vida sense la Sara Amat'.

Tal com l'ha definida el mateix autor, es tracta d'una novel·la "popular" en el "millor dels sentits" que parteix d'una experiència real viscuda pel mateix autor. La novel·la sorgeix de la voluntat de Puig de crear una novel·la perquè el seu fill, quan sigui gran, se sentís "orgullós o no del tot avergonyit" del seu pare.

L'obra narra la història de Sara Amat, una noia de tretze anys que, una nit d'estiu a Ullastrell, decideix desaparèixer. El narrador de la història, el Pep, desvetlla que no va desaparèixer sinó que, durant deu dies, ell la va cuidar, portar menjar i, fins i tot, s'hi va barallar. Un període que li queda marcat a la memòria i que suposa el traspàs a l'edat adulta.

'La vida sense la Sara Amat' narra, en definitiva, la vida d'un poble, el "combat" d'un nen obedient i conformat amb el món que l'envolta i una nena ferotge i que sent la necessitat urgent de fugir del seu entorn, ni que sigui per la porta del darrere.

En el marc de la vetllada també s'ha guardonat Víctor Obiols (Barcelona, 1960) amb el 57è Premi Carles Riba de poesia per l'obra 'Dret al miracle', dotat amb 3.000 euros. L'obra es divideix en tres parts. La primera, 'Inferns del tresor humà', el poeta s'interroga sobre la davallada als inferns i la barreja ment-cos-ànima després d'una separació amorosa. A partir d'aquí, i en la segona part, 'Dret al miracle', el poeta reneix i es produeix una regeneració entre la vida artística i l'existència. Finalment, i en la tercera secció, es busca la salvació en l'amor "en majúscules", una vegada superada la superfície.

L'escriptora Empar Moliner (Santa Eulàlia de Ronçana, 1966) també ha estat una de les protagonistes de la nit rebent el 18è Premi Mercè Rodoreda de contes amb l'obra 'Tot això ho faig perquè tinc molta por'. El recull el protagonitzen persones dominades per la por, arran del fet de tenir fills. "Només pots córrer quan tens aquesta sensació, perquè si t'atures, el risc és encara superior", ha afirmat. Les històries aborden conflictes humans amb la ironia pròpia de l'escriptora, que denuncia la frivolitat i la hipocresia del món de la televisió o l'espectacle.

De la seva banda, el 53è Premi Josep M. Folch i Torres de novel·la per a nois i noies ha estat per Francesc Puigpelat (Balaguer, 1959) amb l'obra 'La nena que es va convertir en mòbil', un relat d'aventures que combina la diversitat cultural i geogràfica entre l'Àfrica i els Estats Units per a lectors a partir de 8 anys.

'L'efecte Calders' de Santi Baró (Olesa de Montserrat, 1965) ha rebut el 42è Premi Joaquim Ruyra de narrativa juvenil, un retrat de Pere Calders que narra la relació del famós i excèntric escriptor amb un adolescent, el Miquel, un mes d'agost a Llança. Segons Baró, l'objectiu del llibre no és reivindicar la figura de l'escriptor sinó reconstruir els seus estiuejos al poble, un capítol que ha pogut recuperar gràcies a l'ajuda de la família l'autor. "És un agraïment implícit a Calders, que té part de la culpa que jo escrigui", ha reivindicat l'escriptor guanyador del Premi Ruyra.

Finalment, el 2n Premi Frederic Roda de Teatre ha estat per l'obra 'Els encantats' de David Plana (Manlleu, 1969) i 'La travessia' de Josep Maria Miró (Prats de Lluçanès, 1977).

Durant la mateixa nit també s'ha premiat Alex Rühle amb el 29è Premi Internacional Cendrós i el programa de TV3 'Quèquicom' amb el 7è Premi Òmnium de Comunicació.

Parlaments amb reivindicacions de país

Més enllà dels parlaments de tots els premiats, la Nit de Santa Llúcia ha tingut reivindicacions polítiques per part de les autoritats que hi ha participat. El primer en obrir la veda ha estat el mateix president d'Òmnium Cultural, Quim Torra, que després de parafrasejar Gerard Vergés per tot seguit fer un repàs històric als moments que ha viscut la llengua catalana, ha demanat als partits polítics independentistes que "sàpiguen estar a l'alçada de l'expectativa que hem generat després que el 27S seguéssim les cadenes de dependència de l'Estat espanyol". "Estem units i compromesos per decidir el nostre futur, ara no ens podem aturar, endavant sempre endavant", ha assegurat rebent una forta ovació.

Torra, després d'adreçar-se a l'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, sumant-se a la crida per retirar el monument franquista que hi ha al riu Ebre, també ha fet una crida perquè els independentistes vagin a vota el 20D. "Ens cal la mobilització de votants independentistes que votin partits amb sentit d'Estat, ens cal unitat d'acció per assolir el mandat democràtic del 27S i mantenir-nos fidels al nostre Parlament. Davant les envestides de l'Estat demanem força i des d'Òmnium no fallarem", ha conclòs.

El conseller de Cultura en funcions, Ferran Mascarell, també ha assegurat que a més del talent emprenedor, com Òmnium, i del talent creador dels escriptors, juntament amb la força del municipalisme "ara ens falta afegir un Estat propi". Pel conseller, "amb un Estat propi serem imparables, sinó ens continuarem quedant sense instruments i continuarem patint". El conseller també ha volgut fer referència als canvis polítics que hi ha hagut a les Illes Balears i al País Valencià. "Ara truques i et responen en català i t'escolten i volen parlar amb tu", ha afegit.

Per últim, Carme Forcadell, s'ha mostrat molt emocionada de participar en la primera Nit de Santa Llúcia com a presidenta del Parlament a 10 quilòmetres del municipi on va nàixer i viure la seva infància, Xerta (Baix Ebre). Des de Tortosa, Forcadell ha assegurat que "continuarem perseverant", malgrat les prohibicions que arriben de l'Estat. "Han volgut prohibir-nos pensar allò que pensem, ser allò que som, la nostra voluntat, per més que anul·lin lleis, sentències, mai podran canviar la realitat i la voluntat majoritària del poble de Catalunya. Continuarem perseverant, ens en sortirem i guanyarem", ha assegurat.

Forcadell ha reconegut que continuen "perseverant" "no tant contents com fa un mes" però amb el desig que "l'any vinent" a la pròxima Nit de Santa Llúcia "estarem en unes altres condicions". El seu parlament l'ha acabat fent una clucada d'ull a les Terres de l'Ebre i recordant que les manifestacions més grans van començar aquí amb la lluita contra el transvasament, més tard contra el Castor, i ara amb la gratuïtat de l'AP-7.

Nit de cultura ebrenca

En el lliurament dels premis de la Nit de Santa Llúcia, el coreògraf tortosí Roberto Oliván ha estat l'encarregat de dissenyar un espectacle de la cultura ebrenca. Hi ha participat, entre altres, el Cor Flumine, el grup Quico el Célio, lo Noi i el Mut de Ferreries, el poeta Albert Roig, la soprano Cecília Aymí, el grup Riu en So que ha musicat el poeta tortosí mort fa un any i mig Gerard Vergés, la banda municipal de música de Tortosa que ha interpretat el Cant dels Segadors al final de la nit. Just en aquell moment, el miler d'assistents a la Nit de Santa Llúcia al Pavelló firal de Tortosa han començat a cridar 'independència'.