Xangai rep amb expectació l'obertura de 'Media Dalí'

La mostra es podrà veure fins al dia 15 de febrer de 2016. És la primera vegada que la Fundació Dalí porta una exposició d'investigació a Xangai, concretament sobre la relació de Dalí amb els mitjans de comunicació. L'any 2001 ja hi havia organitzat una exposició retrospectiva, al Shanghai Art Museum, amb el títol Dalí: a genius of the XX century.

Per posicionar la Fundació Dalí a l'Àsia, la Fundació acaba d'estrenar una web totalment adaptada al públic xinès. L'objectiu és esdevenir referència daliniana tot facilitant l'accés de primera mà als nostres continguts sobre Dalí, Gala, els tres museus i la missió i activitat de la Fundació que va crear el propi artista en vida.

Concepte i contingut

L'exposició Media Dalí consta de 250 peces: 12 pintures i 2 dibuixos originals de Salvador Dalí, 205 revistes, diaris d'època i anuncis, i 30 objectes provinents del taller de l'artista.

La col?laboració de Salvador Dalí amb el món de les revistes i la premsa escrita, que és variada i extensa ?va ésser tractada parcialment l'any 2004 en la innovadora exposició “Dalí. Cultura de masses”?, ens ha semblat un interessant tema d'anàlisi per a la mostra de Shanghai. Dalí no es limita a escriure articles, sinó que també realitza cobertes, anuncis i il?lustra escrits tant seus com d'altres autors. I utilitza alhora la premsa com a suport, en forma de collage, de la seva obra, i com a font d'inspiració: una coberta, una imatge, un text apareguts a la premsa poden ser -i alguns ho són- transformats en una altra imatge, en una altra lectura, i convertits en obra seva. Tota aquesta activitat el porta, en diferents moments de la seva carrera, a dissenyar pàgines i fins i tot una publicació sencera, el Dali News. XXXX Dalí inicia les seves col?laboracions a la premsa l'any 1919 amb els articles dedicats als grans mestres de la Història de l'Art (“Goya”, “El Greco”, “Durero”, “Leonardo da Vinci”, “Miquel Àngel” i “Velázquez”) que publica a Studium, la revista de l'institut de Figueres, la seva ciutat natal; i amb escrits, del 1927 al 1929, on defineix la seva estètica o l'evolució que experimenta la seva carrera, apareguts a publicacions com ara L'Amic de les Arts, La Gaceta Literaria, o La Nau i La Publicitat. Alhora que trobem il?lustracions seves dins dels seus textos o en escrits d'altres. A més dels exemples anteriors, cal destacar la seva implicació, juntament amb Sebastià Gasch i Lluís Montanyà, en la redacció i confecció del Manifest groc, 1928, o en el darrer número de L'Amic de les Arts, 1929, on hi ha una gran participació de Dalí a tots nivells, conceptual i formal.

A la dècada dels trenta, ingressa en el si del grup surrealista, i de seguida se'n converteix en el principal agitador i gairebé en el capdavanter, de manera que en una entrevista arriba a declarar: “el surrealisme sóc jo”. Té, per tant, un paper destacat en les revistes editades per aquest col?lectiu, tant a Le Surréalisme au Service de la Révolution, on publica articles tan importants com ara “L'âne pourri, à Gala Eluard”, el juliol de 1930; “Rêverie”, el desembre de 1931 o “Objets psycho?atmosphériquesanamorphiques”, el maig de 1933; com a Minotaure, on dissenya una de les cobertes, fa il?lustracions i escriu textos cabdals a la seva obra i trajectòria com “Interprétation Paranoïaque?critique de l'Image obsédante, “L'Angelus”de Millet”, el 1933; “Le Phénomène de l'extase” també del 1933 o “Le Surréalisme spectral de l'éternel féminin préraphaélite” de 1936, per esmentar?ne alguns. A destacar també la seva col?laboració a Cahiers d'Art, amb escrits com “Les Pantoufles de Picasso” de 1935 o “Honneur à l'objet” de 1936. Aquesta dècada també és la dels primers viatges als Estats Units, on aviat col?labora amb la premsa americana. Un bon exemple són les dues cobertes, “Social Life by Dali” del 9 de gener de1938 i “Industrial Life by Dali”, del 16 de gener de 1938 per a la revista The American Weekly, i la sèrie de set articles que hi publica, tots amb títols tan explícits com ara: “Written by a Madman - Illustrated by a “Super?Realist”,del 16 de desembre de1934; “New York as seen by the “Super?Realist artist”, M. Dali, del 24 de febrer de 1935, “How Super?Realist Dali Saw Broadway”, del 17 de març de 1935, “The American City night?and?day by Dalí”, del 31 de març de 1935, “American Country Life interpreted by M. Dali”, del 24 d'abril de 1935,“Gangsterism and Goofy visions of New York”, del 19 de maig de 1935 o “Crazy movie scenario of M. Dalí, the Super Realist” del 7 de juliol de 1935.

Un cop instal?lat a Amèrica, on resideix ininterrompudament de 1940 a 1948, Dalí rep diversos encàrrecs per realitzar anuncis, cobertes, articles d'opinió, il?lustració de textos, que es publiquen a les revistes i als diaris més influents, des del punt de vista de cultura de masses, com Vogue, Town & Country, Life, Script, American Fabrics o Nugget. Alguns encàrrecs són ben precisos, com ara el que li fa Script per a la sèrie “Surrealist Hollywood”, que reflecteix la concepció de l'artista d'un seguit de ciutats americanes i les seves impressions sobre l'era atòmica. Plasma Dalí, des de la seva imaginació vívida, visions d'un món sense control de l'energia atòmica, i d'altres de quan aquesta és controlada. Totes aquestes intervencions li serviran de base i assaig per dissenyar conceptualment i formalment un diari, el Dali News, del qual se'n publiquen dos números el 1945 i el 1947, coincidint amb dos exposicions seves a la Bignou Gallery de Nova York, en què Dalí és director, editor, articulista i il?lustrador. En l'editorial fa tota una declaració de principis. Dalí crea un diari on només es parla d'ell i de l'òrbita Dalí. I, a més a més, ens deixa ben clara la seva posició: “I, si és cert que estimo la publicitat, per mil i una raons, totes respectables, és un fet innegable que la publicitat m'estima amb una passió encara més violenta que la meva pròpia”. Un gran propagandista de si mateix.