L'editorial Sodobnost, de Ljubjliana, acaba de publicar la traducció a l'eslovè de la novel·la 'Carta a la reina d'Anglaterra' de Vicenç Pagès Jordà . L'any 2014 la mateixa editorial i la mateixa traductora, Veronika Rot, ja havien traduït a l'eslovè la novel·la La felicitat no és completa.

'Carta a la reina d'Anglaterra' va ser el primer gran èxit de l'autor figuerenc, l'any 1997, que narra en cent pàgines mil anys de la vida del protagonista

Entre les primeres obres de Vicenç Pagès Jordà (Figueres, 1963), figuren 'Cercles d'infinites combinacions' (1990), 'Grandeses i misèries dels premis literaris' (1992) i 'El món d'Horaci (1995).

Després de 'Carta a la Reina d'Anglaterra', seguirien 'Un tramvia anomenat text' (1998), un assaig sobre l'escriptura, i la novel·la 'La felicitat no és completa', premi Sant Joan 2003.

El 1999 va obtenir el premi Documenta amb el recull de contes 'En companyia de l'altre'. El 2004, el recull 'El poeta i altres contes' va obtenir el premi Mercè Rodoreda. El 2006 va aparèixer 'De Robinson Crusoe a Peter Pan', un assaig sobre literatura juvenil. Tres anys més tard va publicar 'Els jugadors de whist', que va ser un èxit de vendes i va obtenir el premi Crexells a la millor novel·la de l'any. El 2011 va publicar l'almanac literari 'El llibre de l'any', i el maig del 2013 el llibre infantil 'La llentia viatgera', il·lustrat per Joan Riera Calabús. El desembre de 2013 obté el premi Sant Jordi amb la novel·la 'Dies de frontera'.

Sinopsi de l'obra traduïda

Joan Ferrer passa revista a la seva prolongada existència de gairebé mil anys, i exposa els fets que l'han condemnat a una pena tan dura com injusta. Per això escriu una carta a la reina d'Anglaterra. L'autor d'aquesta missiva ha passat tota mena de vicissituds, des de l'Edat Mitjana fins al llindar del tercer mil.lenni. Ha practicat tots els vicis i s'ha procurat tots els plaers. Ha freqüentat palaus i salons, ha conegut savis i poderosos, ha estimat moltes dones que li han parlat en moltes llengües en infinitat de països. Ara, després de rodolar pels segles, escriu una carta a Sa Majestat, i no precisament per demanar clemència.