Un quadre del segle XVII apuntaria que Santa Teresa de Jesús era catalana i que va ser abadessa de Pedralbes. Així ho ha explicat l'editor Josep Maria Orteu amb motiu de la publicació d''Obra poetica', un llibre que sosté "no hi ha cap prova documental" que la religiosa sigui d'Àvila i que va ser després del Concili de Trento (1545-63) quan es va reescriure la nova identitat de la religiosa, que l'allunyaria de Catalunya. D'altra banda, Orteu ha comentat que s'ha optat per fer una obra bilingüe per poder comparar els textos en català i castellà i "que allò que sembla tan castellà no té tant de castellà". L'obra ha anat a càrrec de Ramon Dachs com a traductor i Pep Mayolas, encarregat de l'exordi.

El llibre s'ha presentat aquest dimarts, coincidint amb la celebració aquest dimecres de Santa Teresa patrona espanyola. L'obra consta de tres parts. En primer lloc, consta d'un recull de 33 poemes, traduïts al català; i en la segona hi ha un exordi de Pep Mayolas i s'exposa la hipòtesi que Santa Teresa de Jesús era en realitat catalana i que va ser després del Concili de Trento quan es va reescriure la seva biografia.

Durant l'acte, a més, s'ha donat a conèixer el quadre que provaria que la religiosa va ser abadessa de Pedralbes. En la imatge, apareix Santa Teresa amb el títol "S. Theresa Abadesa, I Martir", el que suposaria una "prova documental" davant les llegendes que no se sustentaven amb un fet que ho certifiqués, ha remarcat Orteu.

En tercer lloc, l'obra conté un apèndix escrits a Catalunya el 1614, amb motiu de la beatificació de Santa Teresa de Jesús. Segons Orteu, amb motiu de la seva beatificació es van celebrar grans festes i es van publicar un llibre en què es donaven títols en català de l'obra de Santa Teresa de Jesús que difereixen dels títols en castellà, "tot i passar sobre l'estricta ordre de la censura". També, es publiquen poesies el 1614, on intervé el cronista Jeroni Pujades i el rector de Vallfogona, entre d'altres.