Les dades sobre el sector musical a Catalunya de l'any 2014, recollides a l'Anuari de la Música 2015, mostren "un panorama desolador, sense pràcticament cap tendència notable a l'alça, però que finalment ha tocat fons". Així de crua és la valoració dels propis autors respecte un any marcat per la reducció de la contractació pública i privada de concerts, la tendència a la baixa de la facturació discogràfica (física i digital), l'estabilització del 'boom' de festivals i del seu públic, i la constatació que els consumidors són poc sensibles a pagar pel consum de música moderna. L'altra cara de la moneda és la producció musical, a l'alça, i la facturació de la indústria del directe, que creix un 3%.
El panorama és "desolador", però en la mesura en què "ha tocat fons" hi ha l'esperança -i alguns primers indicis- d'una certa recuperació. Aquest podria ser el resum de la situació de la música a Catalunya l'any 2014, segons radiografia l'Anuari de la Música 2015, elaborat per l'Associació de Representants, Promotors i Mànagers de Catalunya (ARC) i el Grup Enderrock.
Almenys així ho ha valorat el president del grup editorial, Lluís Gendrau, en la presentació de l'estudi aquest dimecres. La indústria musical, ha dit, se situa en "la cota zero, comparable a la situació de principis de segle, 15 anys enrere", amb una colla d'indicadors que segueixen a la baixa, alguns altres que s'estabilitzen, i només amb la creació musical i la facturació de la música en viu experimentant una "tendència a l'alça".
Per fer-se una idea del decreixement de la indústria musical, es pot comparar el 'PIB musical català' del 2014, un 0,2% del PIB català i un 4% de la producció cultural, amb el del 2012, quan representava un 5,9% del PIB cultural. El sector, doncs, s'ha empetitit, com ja indicava el descens en la facturació d'un 17,6% entre els anys 2011 i 2012, de 513 milions d'euros a 403,4.
Un dels efectes de la crisi, també en el món musical, és la desaparició d'una "classe mitjana" d'actors (sales, festivals, discogràfiques, etc.), en benefici dels grans i petits. D'aquesta manera, ha apuntat Gendrau, queden "uns pocs amb gran capacitat" i "s'atomitza i minimitza l'oferta de la indústria i del sector artístic". En aquest context, un dels àmbits que han acusat més la davallada són les sales de concerts, auditoris i circuits, que "sobreviuen en un marc de decreixement de l'oferta de concerts i la caiguda d'espectadors que continua a la baixa".
Per això, el creixement d'un 3% de la facturació en el sector de la música en directe pot resultar enganyós. I és que, segons el president de l'ARC, Jordi Gratacós, té molt a veure amb la reducció del nombre de concerts (menys despesa, més ocupació) i, com ha apuntat Gendrau, "sacrificant les plantilles de treballadors".
Els festivals "frenen"
Un dels àmbits estudiats per l'Anuari és l'evolució dels festivals musicals catalans, un escenari en què hi ha hagut una certa "bombolla" els darrers anys, en paraules del propi estudi. Aquesta bombolla hauria deixat d'inflar-se l'any passat per primera vegada en 5 anys. D'una banda, els 'grans festivals' (Primavera Sound, Sónar, BAM, etc.) van registrar augments molt menors de públic respecte l'any anterior. En global aquests grans certàmens han perdut un 5,5% dels assistents. Però, per contra, els festivals de menys de 100.000 espectadors van augmentar en un 12,2% el seu públic. La xifra que resumeix l'estabilització del fenomen dels festivals és el petit creixement global de públic d'un 0,5%.
La nota positiva
Si hi ha algun aspecte positiu en aquest panorama d'encongiment, aquest la creació musical, que a jutjar per les xifres, no s'ha vist afectat per la crisi, especialment en la producció de música en català. L'any passat es van editar 834 produccions de música en català, un 9,6% menys que l'any anterior (923), però que en un context de descens continuat de compra de música és molt significatiu, segons ha remarcat Gendrau.
El sector discogràfic segueix en recessió, un any més, i es queda en una facturació de 10,2 milions d'euros, una tercera part dels 30MEUR que recaptava el 2006 i 2 milions menys que tot just un any enrere (2013).
En paral·lel, segueix la lenta progressió del mercat de música digital en detriment de les vendes físiques, a raó d'un 70% del mercat pels segon i un 30% pel primer, és a dir, un creixement només d'un 0,6% de la venda digital. En qualsevol cas, tots dos mercats, també el digital, van a menys : un 20,2% menys el físic i un 22,8% el digital, entre 2013 i 2014.
