Com s´inicia en el món del circ?

Als 13 anys vaig decidir anar-me´n amb el circ i el meu pare em va donar un any de prova. No vaig tonar-lo a veure fins 14 anys després. Quan jo en tenia quinze, vaig caure del trapezi a la xarxa fent el passatge de la mort, i em vaig trencar tres costelles, la clavícula i em vaig perforar el pulmó. El meu pare ho va saber i em va voler retirar d´aquest món, mai va estar-hi d´acord, però jo vaig seguir. Després de sis mesos em vaig recuperar, vaig tornar al circ i vaig marxar després de Veneçuela i, des de llavors, he viatjat per Centreamèrica, les illes del Carib, Mèxic, la Xina, i ara vinc dels Estats Units.

Aquest no és l´únic accident que ha patit...

Als 23 anys, al pèndul de la mort es va rebentar un cable, i vaig tenir el meu segon accident. Vaig caure de la part més alta fent un salt sense xarxa de seguretat i em vaig trencar la columna, tres vèrtebres. Els doctors em van dir que no podria tornar mai més al circ, ni fer esport. Em van col·locar dues varetes grans a la columna i em va costar quatre anys tornar a moure´m. Sentia molts dolors. El metge em va dir que havia d´aprendre a viure així, li vaig dir que em tragués els ferros sota la meva responsabilitat. El cos m´ho demanava. L´endemà de l´operació em va dir que m´havia revisat la columna per dins i que mai havia necessitat la primera operació. Amb una cotilla, durant uns mesos, hauria estat suficient, perquè les costelles només havien patit una fisura. Em van operar per treure diners a l´assegurança. La medicina als Estats Units em va danyar quatre anys de la meva carrera, quan estava en el moment més àlgid.

Com va ser la seva vida després?

Després d´uns mesos em vaig recuperar, fent les meves pròpies teràpies. Vaig tornar al trapezi i més tard al pèndol. El 2010 vaig arribar al Cirque du Soleil, però volia seguir amb el circ convencional, continuar viatjant pel món.

No es va plantejar mai deixar-ho?

La veritat és que he patit dos accidents molt lletjos, però una de les raons per la qual segueixo dret és gràcies al meu amor pel circ, estimo el que faig. Tinc dolors cada dia, les 24 hores del dia, però si deixés el circ, estaria pitjor.

Com és la seva actuació al pèndol?

És un aparell que fa 10 metres de llarg, el pengem en una cúpula del circ i gira. Jo corro per dins, faig figures, salts, també m´embeno els ulls. És un acte molt arriscat, perquè no tens cap corda que et protegeixi. És una de les atraccions més arriscades, una distracció, un problema amb un cable de l´aparell pot ser mortal, per això no és un espectacle comú, la majoria de pèndols estan a Colòmbia i Veneçuela. També surt molt car tenir l´aparell i desplaçar-lo... per arribar a Figueres ha necessitat viatjar un mes en vaixell.

Com viu cada funció, entrena molt?

Una hora al dia, perquè faig servir les actuacions com a entrenament. Però malgrat que faci 18 anys que m´hi dedico, els nervis sempre hi són. Quan surto a la pista m´oblido de tot, em genera molta adrenalina.

Tanta com per arriscar la vida?

El circ té una màgia que t´atrapa i jo porto el circ a la sang, sóc la tercera generació per part de mare. Amb el pèndol, només depenc de mi mateix, sóc jo i expresso qui vull ser. Molta gent treballa tot l´any per viatjar una setmana a l´any, jo viatjo tot l´any fent el que m´estimo i m´estimo el que faig malgrat el risc, malgrat ser lluny de la família i haver de disfrutar-ho sol.

Coneixia el Festival de Figueres?

Fins ara només coneixia el de Montecarlo, però tinc entès que aquest ja és un dels més reconeguts a Europa, em fa il·lusió estar aquí i tenir uns dies per conèixer el territori. .