El fotògraf Oriol Maspons, integrant del grup de renovació estètica i intel·lectual de la Gauche Divine barcelonina i testimoni, amb la seva càmera, de l'atmosfera dels anys cinquanta, ha mort avui a Barcelona als 84 anys d'edat, segons han informat a Efe fonts de la seva família.
Maspons ha mort a la clínica Platón de Barcelona i la seva vetlla tindrà lloc demà, a partir de les 12:30 hores, al tanatori de Sant Gervasi de Barcelona, on se celebrarà l'endemà el funeral, a les 10:30 hores.
El fotògraf que va retratar l'ambient de la postguerra i l'arrencada econòmica d'Espanya rebrà sepultura dimecres a l'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), on està enterrada la seva família.
Maspons estava ingressat des de fa diversos dies a la Clínica Platón de Barcelona, on ja s'havia comunicat als seus familiars que la seva situació era irreversible a l'agreujar-se diverses molèsties que patia.
Àlex Maspons, fill del fotògraf, ha declarat a Efe que "l'home se'n va, la seva obra queda" i ha informat que es realitzarà un acte al setembre per recordar el seu pare.
El Museu Nacional d'Art de Catalunya ha anunciat avui una retrospectiva sobre l'obra del fotògraf, segurament el 2015, exposició que forma part d'un projecte que s'ha estat negociant en els últims mesos, algunes vegades amb la presència del propi Maspons.
També contempla el MNAC la incorporació a la col·lecció del museu d'una part substancial de les cinc mil fotografies de Maspons dipositades al museu públic el 2011.
El director del MNAC, Pepe Serra, ha ressaltat a Efe que "ara és més el moment de donar el condol a la família i el museu ja li està agraït tota la vida per la col·laboració que ha fet, que és extraordinària".
Maspons era, al costat de Colita i Xavier Miserachs, testimoni integrant de les vivències de la Gauche Divine, un espai de renovació estètica i intel·lectual, de llibertat i creativitat sense precedents, que es va situar al marge del dol social que va tenyir l'Espanya franquista.
David Balcells, fins a l'any passat conservador en cap del MNAC i gran amic de Maspons, l'ha qualificat d'"un dels grans fotògrafs del període de postguerra conegut com La Nova Avantguarda".
"Va tenir un aprenentatge involuntari però molt eficient perquè el van enviar a París a aprendre les tècniques de les assegurances d'automòbil i va ser allà quan en l'any 1952 es va acostar als fotògrafs de l'època. No era fotògraf, però va fer de corresponsal d'una revista especialitzada i va entrevistar els grans fotògrafs de l'època", ha relatat Balcells.
Maspons va tornar a Barcelona amb totes les influències de París però es va donar de cara amb la crua realitat del món fotogràfic nacional, fins al punt que va escriure un article titulat "El Salonisme" en què criticava el tipus de fotografia que s'estava fent i molt "vinculada al pictorialisme de principis de segle".
Arribava de París amb "idees molt noves" i, quan va crear el seu estudi amb Julio Viñas en els setanta, tots dos es van convertir en els fotògrafs de moda, ha explicat Balcells.
Balcells va tenir gran vinculació personal i professional amb l'artista, que "ha estat un home que m'ha fet riure molt, li agradava viure la vida, treballava envoltat d'anècdotes, era dels personatges més divertits que he trobat", explica.
El 1995, la Fundació la Caixa va produir una exposició de Maspons que va viatjar per tot Espanya i va arribar al MNAC el 1998, museu que va inaugurar el seu departament de fotografia el 1996, comissariada per David Balcells.
La figura de Maspons, que va rebre la Creu de Sant Jordi el 2004, ha estat destacada pel conseller de Cultura, Ferran Mascarell, qui s'ha referit a "la gran projecció internacional de l'obra" del fotògraf català, que s'ha exposat als grans centres de referència de la fotografia al món.
