La primera traducció a l'anglès de la famosa novel·la de Mercè Rodoreda, 'La Plaça del Diamant', va ser obra d'una "amateur" i només va costar 45 lliures. Així ho ha explicat a l'ACN la pròpia traductora de l'obra, l'irlandesa Eda O'Shiel de Sagarra. En una entrevista, O'Shiel destaca que a finals dels seixanta "ningú s'interessava" per la novel·la de l'escriptora catalana, però finalment l'editorial d'André Deutsch va decidir assumir "el risc". "El meu primer motiu per traduir la novel·la, tant preciosa i simpàtica, era donar-la a conèixer, però el segon era per millorar el meu català!", confessa O'Shiel, que va escriure la versió anglesa del llibre "durant el període d'exàmens, entre maig i juny".

Eda O'Shiel es va enamorar d'un català, i s'hi va casar, d'aquí que el seu nom complet sigui Eda O'Shiel de Sagarra. Tot i que la parella parlava en anglès, O'Shiel de seguida es va interessar per la cultura catalana, i quan li va caure a les mans un exemplar de 'La Plaça de Diamant', de Mercè Rodoreda, va decidir que l'obra havia d'arribar, també, al públic anglosaxó. Sense mitjans, i segons diu amb un coneixement del català "bastant imperfecte", Eda O'Shiel va traduir la història de la 'Colometa'. I la va titular precisament 'The Pigeon Girl' (La noia dels coloms).

En una conversa amb l'ACN aquesta irlandesa recorda com va ser Joan Sales, editor de Rodoreda, escriptor i amic del seu marit, qui li va parlar per primera vegada del llibre. "Era molt simpàtic, i em va ajudar a contactar l'autora", explica. "Em sembla que ella tenia por que jo volgués explotar la seva obra", confessa Eda O'Shiel, que afegeix que va tenir certes "dificultats" amb Rodoreda perquè li va haver de remarcar "que només volia donar a conèixer la seva obra, i no fer diners".

De fet, de diners en va fer pocs. "Em sembla que em van pagar 45 lliures per la traducció de la novel·la", assegura, riallera. Eda O'Shiel va escriure la traducció "durant el període d'exàmens" i llavors va enviar-ne còpies a Londres per intentar trobar una editorial que li volgués publicar. "Vaig contactar editorials, moltes editorials conegudes de Londres que publicaven novel·les en anglès o francès, però ningú s'hi interessava", recorda.

Corrien finals dels anys 60, i la novel·la de la catalana Mercè Rodoreda era una opció arriscada per les grans cases editorials. "Només una senyora, que era molt simpàtica, em va dir que li havia agradat la novel·la, com a mi. Així que vaig anar a Londres a veure-la i em va dir que era un risc per l'editorial però que ella volia fer-ho", destaca. "La seva intervenció, amb André Deutsch, va fer possible la traducció", la primera en una llengua que no fos el castellà.

O'Shiel admet estar "molt contenta" perquè aquest mes de març ha sortit al mercat a Londres 'In Diamond Square', la segona traducció de l'obra al Regne Unit, i la tercera a l'anglès. Així, destaca, es tanca un cicle que va iniciar ella el 1967 amb pocs mitjans i molt entusiasme. "La meva traducció era el treball d'una amateur, havia traduït coses d'alemany, però el meu català era bastant imperfecte", confessa. Més de 45 anys després, Eda O'Shiel encara el parla el català, un idioma que va conèixer pel seu marit en plena postguerra i que va perfeccionar traduint a la seva llengua una de les grans novel·les del segle XX de la nostra.