El terror dels gulag siberians

Monika Zgustova narra la història real d'una jove russa que va patir la repressió soviètica de Stalin, en ser acusada d'espionatge, per mantenir una relació amb un «marine» nord-americà

22.03.2013 | 12:27
L´escriptora txeca Monika Zgustova | ACN
L´escriptora txeca Monika Zgustova | ACN

L'escriptora txeca Monika Zgustova acaba de publicar la novel·la «La nit de Vàlia» (Proa), on relata la història d'una supervivent del gulag rus. Zgustova combina l'experiència humana amb la història real centreeuropea i russa del segle XX. La vida al gulag, la relació amorosa amb un «marine» nord-americà abans i després de l'exili forçós, el retrobament amb la seva filla o la història no menys dramàtica de la seva mare apareixen en un llibre que l'escriptora considera el «més esperançador» que ha escrit.

Zgustova explica també que l'any 2008 va començar a treballar en un llibre de diversos testimonis de dones supervivents, partint de la impressió que les víctimes eren casos aïllats i no «tan massius». Però en conèixer Vàlia i la seva història d'amor amb un soldat nord-americà va decidir aparcar aquell projecte per escriure La nit de Vàlia.

L'editor de Proa, Josep Lluch, en el transcurs de la presentació del llibre, va fer un símil entre La nit de Vàlia i la La Plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda. L'editor va afegir que l'estil de l'escriptora txeca és «senzill, transparent i d'un lirisme contingut» i té una gran capacitat d'emocionar el lector.

La nit de Vàlia és la història real d'una artista russa marcada per una acusació d'espionatge a la Unió Soviètica de Stalin i el seu confinament al gulag siberià, d'on afortunadament va poder sortir per explicar-ho. L'obra explica la relació amorosa entre la jove russa Vàlia i el marine nord-americà Bill, que el 1945, amb la fi de la guerra, s'estronca sobtadament. Bill desapareix sense donar cap explicació i, més endavant, Vàlia és acusada d'espionatge per les autoritats soviètiques.

Diu l'escriptora txeca establerta a Catalunya que el llibre s'ha impregnat de la capacitat de mantenir l'esperança que va detectar en les seves entrevistes amb Vàlia. Al gulag, a través de l'amistat amb les preses, i també els últims anys de la seva vida, en què ha viscut un «segon empresonament», reclosa al seu pis als afores de Moscou sense poder-se aixecar d'una cadira de rodes.

«Vaig aprendre que sobreviure és molt més fàcil si et sents innocent i mantens les ganes de 'cuidar-te'. L'amistat i l'amor són dues coses que donen tanta força que pots sobreviure amb molta més facilitat que els altres», puntualitza Zgustova.

Les nostres subscripcions, s'assaboreixen
Enllaços recomanats: Premis cinema