Ocellets que refilen, ritmes de percussió brasilera, càntics tribals femenins i un toc exòtic, marca de la casa, ens donen la benvinguda a Blue Jeans, el sisè àlbum discogràfic de Borja Laudo, més conegut com Bigott. Un nou clam al surrealisme explosiu gravat al bell mig de la selva de Trancoso (Brasil), en directe, sense artificis i «amb la col·laboració de cigales, micos, mosquits dengue i tota la fauna d´aquell indret», tal i com explica ell mateix. Després de la tribal I got dengue, obertura selvàtica i salvatge, l´aragonès reincideix en la seva habitual ironia sarcàstica en temes com The Reno Poem o Playboy´s Theme, seguint les estructures construïdes a The Orinal Soundtrack (2011), àlbum amb el qual va acabar de confirmar-se com un músic extravagant, capaç de reinventar-se gràcies a una peculiar virtut per mesclar ritmes i gèneres, sense cap tipus de prejudici que va encantar a la crítica i enamorar als seus seguidors. Els sons de l´ukelele (Find a Romance) o la cuica brasilera (Female Eunuque) atorguen un plus imaginatiu i diferencial, plagat de textures, carreres pel mig de la selva, moments festius i algun que altre detall més romàntic, ideal per a una vetllada a la vora del foc (King of Demo, Mouse Mousse). Tot plegat amb l´excepcional veu greu d´un artista que no para de treballar, que s´esforça per no quedar-se encallat i que manté intacta la seva genuïna guspira magnètica. A ballar! (Folk selvàtic)
