Segons l'InformeCAT' 2013, elaborat per la Plataforma per la Llengua, el català és una llengua en expansió que segueix guanyant parlants degut a la seva "capacitat d'atracció". I ja és la setena llengua mitjana europea en nombre de parlants, malgrat la "inexplicable manca de reconeixement oficial i jurídic i reiterats intents per limitar-ne el marc legal i competencial". La justícia, les "traves" en l'àmbit educatiu als territoris de parla catalana i "els atacs" a immersió lingüística a Catalunya són les principals amenaces, segons aquest informe, que mostra una panoràmica de la situació del català a través d'un recull de 50 dades de diversos àmbits que tenen gran influència per a la llengua.
La Plataforma per la Llengua ha presentat aquest dijous la segona edició de l'estudi 'InformeCAT' (2013), que va començar a elaborar l'any 2012. Un treball que pretén posar sobre la taula "un document de referència que funcioni a mode de termòmetre sobre l'estat i l'evolució de la llengua".
I segons les dades (50) que recull l'informe, el termòmetre dóna senyals de bona salut, fins i tot de "vitalitat", pel català. D'alguna manera, l'estudi ve a ratificar la idea que el català no és una llengua minoritària, sinó 'mitjana' (amb 10 milions de parlants), que en l'actualitat no perd parlants sinó que en guanya. Sobre aquest punt i sobre la "capacitat d'atracció" de la llengua ha fet especial èmfasi l'entitat responsable de l'estudi.
Així, uns 4 milions de persones parlen el català tot i no ser aquesta la seva llengua materna (el català, doncs, és la setena llengua més apresa a Europa). La majoria d'aquests són ciutadans castellanoparlants que han adoptat el català com a llengua principal, un traspàs que es quantifica en un 10% d'aquests ciutadans. Aquest indicador és "molt important", en el sentit que equipara el català amb la capacitat d'atracció de l'anglès o el francès.
L'estudi recull moltes altres dades que reforcen la idea del català com una llengua "dinàmica i en expansió". El consum cultural i de mitjans de comunicació, per exemple, és un dels punts forts en l'ús social del català.
Amb tot, persisteixen alguns aspectes polítics i econòmics que l'estudi identifica com a negatius per la llengua. La qüestió de l'etiquetatge en català, per exemple, segueix sent una assignatura pendent, com ho demostra el fet que el 94% dels productes "no respecten la llei d'etiquetatge". Contra la idea de la imposició del català en aquest àmbit a través de sancions, l'estudi replica que "es mantenen a l'alça les lleis que garanteixen l'etiquetatge en castellà per només dues que imposen l'ús del català", segons ha exposat Josep Antòn Fernàndez, membre de l'executiva de Plataforma per la Llengua.
Justícia i educació, les grans preocupacions
Les "dades negatives" que aporta l'informe fan refèrencia sobretot als àmbits de la justícia i de l'educació. Respecte el primer, subratlla que només el 13% de les sentències que es dicten a Catalunya es redacten en català, seguint amb la tendència decreixent iniciada l'any 2005, i això malgrat que un 98% dels funcionaris de justícia parlen el català.
Per l'entitat aquest és un àmbit especialment simbòlic ja que és allà on es dirimeixen els drets i deures dels ciutadans. En aquest sentit s'emplaça al Govern a "incidir-hi" per forçar que l'administració de justícia prioritzi el català.
L'accés al català en l'educació als diversos territoris de parla catalana és una de les qüestions que més preocupa a l'entitat. "40.000 catalanoparlants aragonesos que no tenen reconeguda oficialment la seva llengua; 126.000 nens i nenes del País Valencià que volen estudiar en valencià i no tenen opció; a les Illes, el govern legisla contra la immersió lingüística, malgrat la demanda existent".
La radiografia del català a l'escola arreu dels Països Catalans -també a Catalunya, "amb sentències i declaracions" contràries a la immersió lingüística- preocupen i molt. El director de Plataforma per la Llengua, Daniel Mundet, ha assegurat que la situació és "per posar-se de peu i fer un alto". A més, des de l'entitat s'interpreta que "els atacs" que està rebent el català són "perversos", perquè van més enllà de la llengua i persegueixen un procés de segregació i de divisió de la societat catalana".
