La Júlia Reig i l'Andreu Balart estan vinculats des d'abans de néixer per l'amistat de les seves mares. Aquesta és el teló de fons de l''L'estiu que comença', de l'escriptora Sílvia Soler (Figueres, 1961), una novel·la que segueix la trajectòria vital d'aquest dos personatges durant 50 anys. En una entrevista a l'ACN, Soler afirma que buscava allunyar-se de la teoria determinista que estableix "un destí marcat per a cadascú" i busca esperonar el lector a "enfrontar-s'hi" per dibuixar el seu propi futur. L'obra, guanyadora del Premi Ramon Llull 2013, versa sobre la quotidianitat que "arrela a la vida" i "dóna raons per ser feliç".
La novel·la discorre durant 50 anys de vida de la Júlia i l'Andreu, fills de dues amigues inseparables, que van néixer amb pocs dies de diferència. Dos joves que volen decidir el seu futur però que el destí sembla que s'entesta a unir-los. Al llarg dels anys, la seva relació passa per estadis molt diferents: moments en què la distància és tan gran que poden passar anys sense veure's i d'altres en què són inseparables.
La trama se centra any rere any en el dia de Sant Joan, quan les dues famílies es troben per celebrar la revetlla a la casa de la platja. Costums que esdevenen tradicions i que s'hereten "com els llibres i les cases", tal com explica la Júlia en un dels capítols del llibre.
La pregunta sobre si podran compartir una amistat com la de les seves mares o, fins i tot, la possibilitat que puguin acabar enamorar-se és l'interrogant que plana al llarg de tota la lectura.
En una entrevista a l'ACN, Soler afirma que des del principi va tenir clar que els protagonistes serien un nen i una nena. "Si la idea és desenvolupar la novel·la seguint els personatges al llarg d'una part de la vida, dóna més joc si són de sexes diferents", ha precisat l'escriptora.
Soler aborda el paper de l'amistat entre homes i dones i les diferències relacionals que hi ha, i assegura que les dones arrosseguen una educació sentimental amb "molts defectes però una gran virtut": que les relacions entre elles són d'una gran profunditat
Sense un final clar
"No tenia clar el final i, per això, en vaig escriure tres de diferents", ha explicat Soler, que considera que "no era el més important". Li interessava especialment la relació entre dues persones que sembla que neixen perquè "el lògic sigui perquè acabin sent parella". En el seu cas, la Júlia s'hi resisteix i, fins i tot, crea un cert rebuig. "On està escrit? Ella vol escollir el seu futur d'una manera més lliure", precisa l'escriptora. L'Andreu, en canvi, més madur, serè i sempre present, accepta les anades i vingudes de la Júlia.
Segons l'autora de 'L'estiu que comença', tots dos podrien ser dues cares d'un mateix personatge. "Tots nosaltres, a vegades som Júlia i a vegades l'Andreu", ha precisat.
Superar les tragèdies
La trajectòria dels protagonistes queden estroncades per un fet imprevisible que els estronca els plans de vida. Davant d'aquest fet, Soler explica que volia mostrar que una tragèdia de molt jove no només et determina la vida sinó "la manera com t'hi enfrontes".
L'Andreu s'hi enfronta de manera "més serena" i té una actitud "envejable", mentre que ella s'hi rebel·la, malgrat tenir unes circumstàncies més favorables.
La quotidianitat que dóna sentit a la vida
Segons Sílvia Soler, hi ha fets que arrelen cada persona a la seva vida, li donen sentit i li aporten allò que necessita per ser feliç. En una entrevista a l'ACN, Soler explica que la manera que té d'enfocar la vida ara que en té 51 anys és la de "concentrar en viure plenament els moments feliços, que sovint estan confeccionats de coses molt petites", ha assegurat. Una filosofia que ha volgut plasmar en el llibre.
Soler, que en les seves anteriors novel·les ja s'havia enfrontat al repte de fer anys, precisa que a 'L'Estiu que comença' no parla d'una "crisi pels 50 anys" sinó d'un "procés difícil d'acceptació en el que tot canvia". "T'has de ressituar", reconeix.
