La directora de cinema eròtic Erika lust defuig els clixés masclistes de «cinquanta ombres d´en grey» dotant la protagonista de la seva novel·la d´una personalitat independent

Històries amb molt sexe protagonitzades per dones normals a les quals els passen coses reals és la recepta amb la qual Erika Lust ha revolucionat el cinema pornogràfic per a dones i que ha decidit traslladar a la literatura en el seu llibre La canción de Nora. El fenomen Cinquanta ombres i les ganes de canviar la història de l´home ric que domina una jove submissa l´ha portat a fer al salt del cinema X a la novel·la eròtica.

Lust va llegir Cinquanta ombres de Grey fa un any i la «va decebre» perquè «repetia l'estructura clàssica de dona jove i innocent amb home ric i poderós». «Jo vull oferir una cosa alternativa, canviar els codis», aclareix l'autora de La canción de Nora, una novel·la ambientada a Barcelona, Benidorm, Eivissa i Cadaqués, que narra la història d'una jove sueca de 24 anys que arriba a Espanya el 1999 per iniciar la seva carrera com a directora de cinema.

A Barcelona coneix dos homes: un jove productor anomenat Xavier que es converteix en «un amic amb dret a sexe» i un atractiu fotògraf anomenat Matías amb el qual inicia una relació «tempestuosa». La protagonista del llibre és «una dona normal, amb virtuts i defectes», molt diferent a les dones que apareixen en les novel·les eròtiques per a dones i en el cinema pornogràfic, segons explica la seva autora, nascuda a Estocolm el 1977, tot i que resideix des de fa uns quants anys a Barcelona.

«En les novel·les eròtiques per a dones, la protagonista sol ser una dona ­enamoradíssima, que vol casar-se amb el seu príncep blau», mentre que en el cinema pornogràfic «les dones són instruments bonics que els homes utilitzen per obtenir plaer». «Les dones no són putes o santes, són les dues coses i moltes més, i el meu repte és construir dones reals que es troben amb home reals i viuen històries reals, perquè aquesta és l'única manera que les dones se sentin identificades amb el personatge», aclareix Lust, que va estudiar Ciències Polítiques a la Universitat de Lund (Suècia) i es va especialitzar en Drets Humans i Feminisme.

Tal vegada per aquest sentit del feminisme, alliberat, Erika Lust és molt crítica amb la trilogia supervendes 50 ombres de Grey, però reconeix que és un fenomen que pot tenir efectes beneficiosos. «Moltes dones l´han llegit i s'han adonat que necessiten nodrir el seu erotisme interior. Ara en volen més i ho busquen al mercat», assegura. «Des que va eclosionar el fenomen es venen més pel·lícules eròtiques, més joguines i han començat a sortir molts llibres eròtics per a dones» afirma Lust.

Aquesta «onada» pot omplir el mercat «d'escombraries», segons Erika, però també pot ser una oportunitat per a autores com ella, que fa molt temps que es dediquen a alimentar les fantasies sexuals de les dones. «No som gaires, però sí uns quants els que estem en la indústria eròtica per a dones des de fa temps i que, fins ara, hem tingut dificultats perquè els mitjans de comunicació ens facin cas. Ara les coses han canviat, sembla que s'estan superant certs prejudicis», assenyala.

Erika Lust és sueca, com el personatge de la seva novel·la, i també va arribar a Espanya a finals dels 90, però els dos pares de Lust són suecs, mentre que la protagonista de la novel·la és filla d'una sueca que va viatjar a Espanya de turisme en els seixanta i es va enamorar d'un espanyol.