Nova vovel·la de Ildefonso Falcones

Una exesclava cubana i una gitana es creuen a ´La reina descalça´

L'autor de 'La Catedral del Mar' arriba fins al segle XVIII sent fidel a la història

05.03.2013 | 13:20
Ildefonso Falcones a Barcelona
Ildefonso Falcones a Barcelona

Ildefonso Falcones acaba de publicar la seva tercera obra, 'La reina descalça' (Rosa dels Vents/Grijalbo), una novel·la històrica en què creua els camins de dues personalitats, Caridad, una exesclava cubana recent arribada a Espanya, perduda en la seva llibertat, i Milagros, una alegre gitana de Triana, ansiosa de llibertat però lligada a la raça. Es convertiran en inseparables i es veuran obligades a distanciar-se, però la vida les tornarà a unir al Madrid del segle XVIII, on confluïen contrabandistes i còmics, nobles i vilans, i emergia la veu i el ball del flamenc. Una novel·la com la vida mateixa, tenyida de prejudicis i intolerància.

A Ildefonso Falcones (Barcelona, 1959) li va arribar l'èxit de cop, amb la primera obra que va publicar, 'La Catedral del Mar' (2006), traduïda a 40 països, i el va continuar llaurant amb 'La mà de Fàtima' 2009). Totes dues segueixen el patró de la fidelitat històrica i una ficció complexa que dóna ritme a la lectura, una fórmula que es repeteix en aquest nou treball. "Si una cosa funciona no la toquis", reconeix l'autor en una entrevista a l'ACN.

Aquesta vegada estava interessat en l'època de l'esclavitud cubana, quan se salta a un "esclavisme salvatge per aconseguir grans produccions de sucre", explica Falcones, que va trobar massa complicat anar a Cuba a documentar-se, tenint en compte que exerceix d'advocat, i va decidir portar l'esclava cubana, amb la seva música, a Espanya. Però és una esclava que queda lliure en tocar terres espanyoles perquè el seu amo mor durant la travessia.

De seguida va pensar en el flamenc, explica l'autor, i això el va portar a creuar la història de la cubana amb una gitana alegre, de Triana, bressol d'aquesta música desgarrada. Una jove amb ànsies de llibertat que s'enamora de Pedro García, de qui el separen antics odis familiars. "Els gitanos són molt etnocèntrics, els paios no existeixen", afirma Falcones, que també diu que ha descobert en ells "ànsies de llibertat".

Documentar-se sobre la comunitat gitana és el que li ha costat més, perquè són un poble sense tradició escrita. Però tot i això, no s'ha entrevistat amb membres d'aquesta comunitat perquè no volia que "la visió actual influís en la del segle XVIII". Com a exemple, explica que en aquella època eren ateus, no com ara, que la majoria són evangelistes. No va ser fins més tard que es va crear la confraria dels gitanos de Sevilla, apunta.

Dels seus personatges principals, femenins per primer cop en la seva obra, Falcones explica que Caridad és una dona de 245 anys alliberada del seu amo però sense capacitat per exercir la seva llibertat perquè no ha fet més en la seva vida que cuidar plantes de tabac, i en canvi, Milagros és una gitaneta de 15 anys, alegre i bromista, que veu com lar raça li va coartant la llibertat.

Va triar personatges femenins perquè creu que aquesta novel·la necessitava de la seva sensualitat. "Era més atractiva la figura de la dona al voltant de la música, el ball i el cant", ha reconegut Falcones, a qui el flamenc ja li agradava però ha hagut d'estudiar-lo per documentar bé aquesta "història d'amistat, passió i venjança que uneix dues veus de dona en un cant per la llibertat".

Les nostres subscripcions, s'assaboreixen
Enllaços recomanats: Premis cinema