Corre el 1958 quan el delegat local de la Falange a Figueres, Juan Antonio Hinojosa, apareix mort al seu llit, mig nu, lligat amb un cinturó al coll i amb una pesada creu de fusta i metall clavada al cap. Amb aquest crim com a excusa literària, l'escriptor i sotsinspector de la Guàrdia Urbana Agustí Vehí (Figueres, 1958) fa un "intent de dibuixar com podia arribar a ser el Franquisme o què podia significar en una ciutat mitjana del país a finals dels anys 50". Un intent reeixit, ja que li ha valgut el IV Premis Crims de Tinta, un "orgull molt gran" per a Vehí. La novel·la s'arrodoneix amb una història d'amor amb la qual l'autor reflexiona sobre com les dues parts de la societat "s'acaben retrobant".

"'Quan la nit mata el dia' és un intent de dibuixar com podia arribar a ser el Franquisme o què podia significar en una ciutat mitjana del país a finals dels anys 50. La forma de novel·la negra m'ha permès anar una mica més a fons i parlar de com funcionava la policia franquista", ha explicat Agustí Vehí que acabar de guanyar el IV Premis Crims de Tinta amb 'Quan la nit mata el dia' (La Magrana).

Al març del 1958, el delegat local de la Falange a Figueres, Juan Antonio Hinojosa, apareix mort al seu llit en unes condicions prou estranyes: mig nu, lligat amb un cinturó al coll i amb una pesada creu de fusta i metall clavada al cap. El pis, a més, és ple d'abastiments de tota mena que contrasten amb la penúria del carrer. Des de Madrid es mana silenci sobre l'assumpte i els inspectors Iríbar, de la Brigada d'Investigació Criminal, i Lopera, de la Político-Social, tenen punts de vista molt distanciats: es tracta d'un cas polític, econòmic, passional o d'una venjança?

Sota aquest crim inicial, s'hi amaga la "intenció genèrica de fer aquesta instantània de la Figueres franquista" i de reflexionar sobre les relacions entre els dos bàndols de la societat un cop acabada la guerra. "Les dues comunitats es troben i què passa?", es pregunta l'autor.

Per fer-ho, Vehí teixeix una història d'amor "entre un representant que no admet dubtes del règim i una persona amb profundes arrels amb la república i a la que la Guerra li ha fet pagar un preu molt alt". "La reflexió més important era sobre aquestes dues parts: com s'acaben trobant o reconciliant? Com obliden un passat duríssim que els havia trencat la vida? Com tiren endavant?", diu l'autor.

"Sempre m'he preguntat molt si la gent que va venir de fora, entre ells els policies i funcionaris, es van integrar o no. En el cas dels policies tot just ara comencem a saber les condicions laborals d'un policia: dures, no gaire ben tractats, amb sou de misèria...", ha explicat l'autor, que per reflectir tota aquesta realitat ha defugit les experiències concretes perquè "hauria estat poc elegant". "No he volgut furgar en records personals", ha assegurat l'escriptor.