El periodista Josep Pernau ha mort aquest dilluns a l'edat de 80 anys després de dos anys de patir una malaltia. Pernau estava jubilat des del passat 2002, tot i que en els darrers anys ha publicat una columna diària a 'El Periódico'. Entre d'altres mitjans, va treballar a 'El Correo', 'Tele/Expres', diari del qual n'ideà el nom; i el 'Diario Femenino' i al 'Diari de Barcelona', del qual en va ser director el 1974 fins al 1977 i en l'edició en català del 1987 fins al seu tancament. Pernau va rebre nombroses distincions, com la Creu de Sant Jordi al 2005, de mans de l'aleshores president de la Generalitat, Pasqual Maragall, i el Premi Internacional Manuel Vázquez Montalbán, també al 2005.

Segons informa 'El Periodico' a la seva edició digital, diari on va col·laborar diàriament amb la columna 'Opus Mei', el reconegut periodista ha mort a la clínica Sagrada Família de Barcelona. En aquest rotatiu, Pernau hi va desenvolupar gran part de la seva trajectòria professional, quan es va incorporar als anys 80. Només va interrompre uns mesos la seva tasca a 'El Periodico' en dirigir durant uns mesos l'edició en català del 'Diari de Barcelona' fins que va acabar fent fallida a finals dels 80.

Josep Pernau era natural de Lleida, on va néixer el 1930, i va tenir una infantesa i adolescència marcada per la guerra, on va morir el seu pare en els bombardejos del 1937, i la postguerra. Va cursar els estudis de Periodisme a Barcelona, ciutat on va començar a donar les seves passes a nivell professional a 'El Correo Catalán. També col·labora amb el setmanari 'El Español i a finals dels 50 ho compagina amb altres publicacions del grup, com el setmanari 'El Paeo', la revista infantil 'El paseo infantil' i 'El diario de la Feria'.

El 1964 va deixar el 'Correo' i es va incorporar com a redactor en cap del Tele Xpress, diari del qual en va idear el nom. El 1968 va deixar aquest rotatiu per fer-se càrrec del 'Diario Femenino', tot i que la iniciativa va tenir poc èxit. Al 1969 s'incorpora al 'Diari de Barcelona', el qual va dirigir a partir de l'estiu del 1974 fins al 1977, quan va ser cessat i va iniciar una nova etapa professional com a director de la revista 'Destino' durant un any.

Al 1978, assumeix la direcció del setmanari 'Mundo' i de 'Mundo Diario', del mateix grup, dos anys fins que va fer fallida. A partir d'aleshores, comença la seva etapa a 'El Periodico', on ha fet una columna diària titulada 'Opus Mei', una etapa que només va interrompre el 1987 per dirigir l'edició en català del 'Diari de Barcelona'.

En l'apartat de televisió, Pernau va dirigir un documental a TVE commemoratiu dels 50 anys de l'esclat de la Guerra Civil', amb 'Los niños del 36', en el qual diverses personalitats aborden els seus records d'infantesa durant el conflicte.

D'altra banda, entre 1991 i 1997 va ser degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya, període durant el qual es va aprovar el Codi Deontològic, començat per l'anterior junta presidida per Carles Sentís.