Esquelets que volen robar el Nadal, núvies cadavèriques i Frankensteins de bon cor amb tisores en lloc de mans, són només alguns dels personatges més coneguts que ha parit la imaginació del director de cinema Tim Burton. Amb l'objectiu d'obrir una finestra al personal univers del nord-americà, el Museu del Joguet de Figueres va inaugurar ahir l'exposició La trista mort del Noi Ostra, que es podrà veure fins al proper 1 de novembre.

Partint del primer llibre de Burton com a il·lustrador i escriptor –del qual la mostra pren el nom–, la Sala Oberta d'exposicions temporals del museu acull una selecció de poemes i reproduccions de les il·lustracions on els protagonistes són éssers tan tendres com monstruosos.

L'exposició també recupera les dotze figures petites que s'han editat aprofitant els personatges del llibre.

Ahir, a més, la noia que es va transformar en llit, la Reina Coixinet d'Agulles, el Noi Ostra, en Llàntiaman, en Cap de Meló i la resta de criatures encantadorament sinistres que composen un llibre que combina l'humor negre amb la desesperació de qui se sap marginat van prendre vida amb una lectura de poemes a càrrec del seu traductor al català, l'escriptor Miquel Desclot.

A banda dels objectes relacionats amb el llibre, que inclouen edicions en altres idiomes i petits vídeos d'animació (els anomenats atom films), el museu de Figueres també exposa bibliografia sobre el cinema de Burton, cartells de pel·lícules, samarretes, jocs de cartes o fotografies simpàtiques del director de Big Fish i Ed Wood.

Per arrodonir l'exposició, en col·laboració amb el Cineclub Dioptria, el 29 d'octubre es projectarà el film Charlie i la fàbrica de xocolata, basat en la novel·la de Roald Dahl.

Icona del cinema postmodern, el director ha creat un univers màgic i imaginatiu, amb una estètica fantasmagòrica i d'inspiració gòtica, que beu del món de la infància, i on les joguines tenen un pes important.

Deia el mateix Burton que sempre li havien agradat els joguets perquè els veia com una extensió de la seva imaginació, com una via per explorar idees diferents.

Però el que en d'altres autors prendria un to ensucrat per idealitzar la infantesa, en la filmografia de Burton serveix per observar les criatures des d'una perspectiva cruel, amb un tractament adult.

La Sally, la nina de roba de Malson abans de Nadal, que és mutilada i que constantment s'ha de recosir les extremitats o en Vincent, que juga a ser un Déu capaç de ressuscitar el seu gos Sparky són el reflex d'aquells nens solitaris que desitjaven ser acceptats en el difícil món dels adults.

«Són històries de nens, però potser no són per a nens», explica el director del Museu del Joguet de Catalunya, Josep Maria Joan, que afegeix que «els personatges tenen una aparença infantil, però la tristor i malenconia que els afegeix Burton en permet fer una lectura adulta».