Primer a Madrid Fusión i ara al Teatre de Roses. La universalitat sense perdre les arrels. Està satisfet de com l´han rebut i escoltat a casa?

– Ha vingut tothom i ha quedat molt clar que aquest ha de ser un projecte de tots. Hem de treballar perquè no hi hagi cap problema i si n´hi ha un, el tindrem tots. Nosaltres som uns petits empresaris, no som multimilionaris ni molt menys. Aquesta és una aposta molt i molt forta, però volem que hi participi tothom, per això hem fet una fundació. També ha de quedar molt clar que hi volem tots els partits polítics. És la llibertat que tenim de poder dir que anem tots a una. El Bulli, en Juli i jo sempre hem ajudat la gent i ara esperem que la gent estigui amb el tema.

– Sempre poden sorgir entrebancs: el Parc Natural, la Llei de costes...

– La Llei de costes, en principi, no ha d´afectar. Hi ha dues o tres possibilitats de patir entrebancs (amb les normes de protecció del Parc) i per això hem parlat amb la Generalitat des del primer moment. Farem tot, tot, tot, com s´hagi de fer. En l´àmbit arquitectònic ja tenim el permís, aquí tota la qüestió és el tema de la sostenibilitat. Aquí no podem posar, per exemple, molins petits, perquè l´impediment estava pensat per als grans aerogeneradors. S´haurà de valorar què podem fer. Seria una llàstima que no poguéssim tirar endavant un projecte que és un model de sostenibilitat. Dins d´un parc natural, aquest tema ha de ser possible amb l´ajut dels millors tècnics del món.

– S´ha de treballar amb molta prudència, doncs.

– No és que anem a la Generalitat o a l´Ajuntament perquè ens ­di­guin "ens ho porteu i ens ho mirem", no. La qüestió és que treballem junts per fer-ho possible. I, a més, en un moment com l´actual, arribar davant l´administració per parlar d´un projecte en el qual no hi ha de posar ni un duro de diner públic i que, a més, tindrà tota la visibilitat social possible en un àmbit mundial, impedir-ho entraria en un nivell de surrealisme important. Estem en la terra del surrealisme, però...

– Vostè sempre esmenta Dalí com un referent. Quan ell va dir que volia fer un Museu a Figueres no tothom el va mirar amb bon ull... Té la sensació d´estar oferint una oportunitat única a Roses i al país?

– Precisament per això hem volgut reunir tothom per a mostrar que això és un projecte socioeconòmic que ha d´arribar a ser icònic. A partir d´aquí, el que vingui. Quins deu projectes socioeconòmics i sostenibles es poden fer més? Per exemple, la llotja de peix de Roses, ella sola, és un deu. Hem de fer una llotja modèlica per tal que la gent vingui expressament. La gent va a l´aquari... hem de ser valents dins de models econòmics sostenibles.

– Ja està dit, però el gran objectiu és perpetuar la memòria d´El Bulli.

– És l´objectiu, que El Bulli perduri després de nosaltres. L´objectiu d´ara és aconseguir sostenir econòmicament el projecte durant els propers deu anys. Necessitem deu anys amb fons per a estar tranquils. Això ho gestionarà l´equip bàsic, Lluís Garcia, Lluís Biosca, Marc Cuspinera... Ells diran quants diners fan falta i la meva feina és aportar-los. Estem lluitant perquè el 2014 obrim amb aquests deu anys garantits, per no patir. De moment, no paren d´arribar-nos possibles patrons i possibles patrocinadors peral projecte...

– Madrid, Roses i ara tocarà presentar el projecte i la Fundació a Nova York.

– Ei, que quedi clar, no paro ni pararé de difondre Roses, l´Empordà, la Costa Brava i Catalunya a tot el món, perquè sóc d´aquí! És el que faré a Nova York. Per això és molt important que tots hi esti­guem al darrere, i estic molt content perquè sembla que ha quedat molt clar que ha de ser així.