Només van desenterrar les seves cames però va ser suficient per determinar, quatre anys després de l'excavació, que es tracta de la primera castellonina. Una noia enterrada entre l'any 659 i el 778 al subsòl de la sagrera de l'antiga església preromànica del Puig Salner. Amb les analítiques del Carboni 14 a la mà s'ha pogut determinar que les restes d'aquell esquelet pertanyen a l'època visigòtica i, per tant, les més antigues localitzades fins avui dia al municipi de Castelló d'Empúries.
"És una satisfacció poder parlar avui d'aquest sorprenent resultat ja que estem davant les restes humanes més antigues de Castelló d'Empúries, i per tant, possiblement de la primera castellonina documentada", explica l'Alcalde, Salvi Güell, durant la roda de premsa.
L'arqueòloga Anna Maria Puig va dirigir, durant el novembre de l'any 2006, amb la col·laboració de l'antropòloga Bibiana Agustí, unes excavacions al costat de la Catedral per determinar l'existència d'un temple romànic anterior a l'actual. Alhora també es pretenia descobrir les possibles restes medievals que haguessin perdurat al pas dels segles.
En un primer punt d'excavació, molt a tocar la paret de l'actual basílica, van localitzar restes d'habitatges desapareguts recentment i datats del segle XIX. Precisament unes construccions que, juntament amb l'aixecament de la capella de la Sang l'any 1724, van malmetre considerablement les restes arqueològiques com el cementiri que havia funcionat a la zona des de l'any 1635.
A uns 12 metres al nord del lloc on van localitzar-se diverses restes humanes de la baixa edat mitjana es va descobrir una altra tomba excavada a l'argila, conservada intacte i amb unes lloses de pissarra com a coberta. La troballa es va produir dins l'espai d'una rasa de comprovació i només es va excavar parcialment. De l'individu només es varen poder reconèixer les cames, just per sota de la pelvis; no obstant això es va identificar com a una noia jove, entre 18 i 20 anys.
Els resultats de la prova del Carboni 14 han estat del tot inesperats, atès que, amb un 95,4% de probabilitat es confirma que la datació s'emmarca en el ventall cronològic que va des del 659 al 778. Això confirma l'existència d'un cementiri entre la segona meitat del VII o VIII. A més d'aportar dades fefaents d'un context històric del que fins ara no se'n tenia cap constància a Castelló d'Empúries, malgrat la presència de materials romans fora de context arqueològic. Finalment, la possibilitat que les restes funeràries es puguin associar a un temple primitiu, molt anterior al preromànic.
Aquestes dades casen perfectament amb les restes arquitectòniques localitzades en el subsòl de la nau central de la basílica, a partir de la prospecció geofísica feta durant el març de 2007. L'estudi que se'n va derivar va permetre aproximar la planta i la situació dels temples anteriors al gòtic: el preromànic i el romànic. Per sota d'aquestes restes, però, se'n varen detectar unes altres, a major profunditat, que no tenien res a veure, ni per l'orientació ni per disposició. Es va valorar possibilitat que poguessin ser restes romanes.
Per a l'arqueòloga Anna Maria Puig, "creiem que és molt probable que estiguem davant la troballa d'un temple cristià molt primerenc, per ara impossible de definir, que hauríem de relacionar amb una primera ocupació de culte damunt del puig Salner. És una època de la que tenim constància d'edificis religiosos i cementiris en llocs tan emblemàtics com Sant Pere de Rodes, Sant Quirze de Colera i Roses".
