Amb aquesta iniciativa, els multisales agrupats dintre el Gremi d'Empresaris de Cinemes de Catalunya han augmentat d'un 3 a un 8% el nombre de sales que han ofert cinema en català, una xifra que encara queda molt lluny del 50% de sales que vol fixar la Llei del Cinema. 'Nosaltres volem créixer amb el cinema en català però creiem que la demanda que diu que hi ha la conselleria no existeix', ha assenyalat el gerent dels Cinemes Albéniz de Girona, Josep Maria Pallàs.
A l'Alt Empordà s'hi han adherit els Cat Cinemes de Figueres i l'Albéniz de Roses.
Els Albèniz han projectat gratuïtament aquest dissabte la pel·lícula 'A la deriva' a la sala 2 i a la sessió de dos quarts de cinc de la tarda amb prou feines hi havia una dotzena de persones. 'Si anem omplint aquestes 53 sales i hi ha més demanda de cinema en català, nosaltres estem disposats a posar més sales', ha continuat Pallàs. 'I així podríem arriba al 20%, al 30% o al 40% de sales en català. Nosaltres ens devem al públic. El que decideix no hauria de ser l'administració ni nosaltres sinó l'espectador que paga per anar al cinema. Podem tenir la millor llei del cinema en català però els cines buits', ha reiterat el gerent dels cinemes Albéniz de Girona, que ha parlat també d'importants diferències a Catalunya pel que fa a l'oferta de cinema en català.
'Catalunya és molt diversa i on el català té més presència com a llengua vehicular (Girona, Figueres, Olot, Manresa, Granollers) també hi ha més presència de cinema en català, és clar', ha assenyalat Pallàs. 'Aquí a Girona hi ha les mateixes còpies -3- en català que en castellà de Pluja de Mandonguilles. En el cas de Planet 51, tres són en castellà i dues en català', ha explicat el gerent dels Albèniz de Girona. 'En d'altres localitats catalanes no hi ha aquesta equiparació perquè l'ús social del català tampoc està al mateix nivell', ha puntualitzat Pallàs, que ha reconegut que el cinema infantil és un dels gèneres més acceptats en català.
El doblatge en català, deficient
'Creiem que a l'administració li va faltar valentia quan fa ver la llei d'immersió lingüística fa 30 anys. Llavors és quan havia d'haver impulsat que totes les pel·lícules infantils i les aptes fossin doblades al català', ha comentat el gerent dels Albèniz. 'Han passat tres dècades i estem allà mateix. Diem que no tenim cinema en català però és que no hi hagut una aposta clara', ha lamentat Pallàs, que també ha criticat un altre handicap de les pel·lícules en català: el doblatge. 'Moltes persones prefereixen veure la pel·lícula en castellà que no pas en català per culpa del doblatge', ha afirmat el gerent dels Albèniz.
'En aquests moments ens trobem que el doblatge en català recau en actors coneguts en sèries de televisió de gran audiència televisiva com Ventdelplà o el Cor de la Ciutat', ha comentat Pallàs. 'Què passa, doncs? Que la gent veu un actor nord-americà parlar amb una veu impostada que té relacionada amb un personatge concret televisiu. No és creïble', ha puntualitzat el gerent dels Albèniz, que considera que el doblatge català és 'molt pla, televisiu i sense el glamour de veus en castellà com la de Constantino Romero'.
'El doblatge en català no reflexa el llenguatge del carrer, no és el col·loquial que fem servir amb amics i família. No m'hi sento gaire identificat del tot', ha comentat en Carles Díaz, veí de Ripollet i un dels pocs espectadors de la sessió en català de 'A la Deriva'. 'El doblatge en castellà és més barroer i crec que respecta més la versió nord-americana', ha afegit Díaz, que, no obstant, ha reclamat una major presència de pel·lícules en català a les cartelleres dels multicinemes. 'Aquí n'hi ha tres però en d'altres llocs l'oferta és molt pobra. Potser s'hauria d'arribar a un 20% de pel·lícules en català o sinó projectar films en versió original però amb subtítols en català', ha reflexionat el veí de Ripollet.
'Potser estem massa mal acostumats al doblatge i caldria respectar més l'idioma original de la pel·lícula', ha finalitzat Díaz.
