MAR ROCABERT · ACN
El text està ambientat en el monestir benedictí de Sant Pere de Rodes a la segona meitat del segle XII, quan formava part de les grans rutes de pelegrinatge.
Es tracta de la primera novel·la d'aquest gènere de la gironina Núria Esponellà (Celrà, 1959), que es confessa una tastaolletes, i s'ha aventurat en el relat històric per donar a conèixer un monestir tan important com desconegut per al gran públic, i per tractar la llibertat en totes les seves dimensions. El premi està dotat amb 6.000 euros i el concedeix l'editorial Columna, que aquest dijous posa el llibre a la venda.
'Rere els murs' relata un dels moments de major esplendor del monestir de Sant Pere de Rodes, quan el gran escultor del romànic, el Mestre de Cabestany, va crear una portada de marbre que va acollir els pelegrins de pas cap a Santiago de Compostel·la i Terra Santa.
En aquest marc històric, en què les relacions de poder no eren gaire diferents de les d'ara, segons l'autora, que equipara els senyors feudals als banquers, la història tracta la llibertat en el sentit més ampli, a través de l'experiència d'un noi orfe que viu entre els murs del monestir, però també limitat pels seus fantasmes.
La intenció de la novel·la era captar l'ambient d'intramurs, ofegat per les condicions de servitud, tal com explica Núria Esponellà, així com tractar la llibertat personal, aquella que depèn més de les autolimitacions i les falses creences, que van més enllà de les supersticions i la por pròpies de l'època.
Però a més de la vida del jove Blai, que transcorre en temps convulsos, l'autora relata la història de l'abat Berenguer, un home sever i autoritari, que haurà de defensar les propietats i els privilegis del monestir davant les pretensions del comte d'Empúries i el vescomte de Peralada, enfrontats per lluites de poder i interessos polítics.
Citant la frase de Pèricles, 'la llibertat requereix valor', l'escriptora pretén oferir una nova visió de l'Edat Mitjana, fugint de simplicitats i reduccionismes, segons ha explicat ella mateixa, a la vegada que descobrir alguns episodis del monestir de Sant Pere de Rodes, com ara l'origen dels marbres del portal o el misteri de les relíquies de Sant Pere.
Tot plegat amb una altra intenció, descriure el paisatge de l'Empordà en aquell temps, molt diferent de l'actual, en què els aiguamolls s'estenien molt més enllà dels límits actuals i la Muga era un riu navegable. L'únic que no ha canviat és la tramuntana, que ja fustigava amb força les parets del monestir, ara restaurades.
Aquesta és la primera aventura de Núria Esponellà en la novel·la històrica, un gènere que ha provat fent honor a la seva condició de tastaolletes, segons reconeixia en la presentació, dubtosa de quins camins seguirà en la propera. Això sí, assegura que s'ho ha passat d'allò més bé rememorant les sensacions de les seves lectures d'infància, de Dumas i Verne.
