Múltiples cases de dos pisos i de grans dimensions –algunes feien entre 130 i 140 m2– formaven part del teixit urbanístic del poblat medieval de Santa Creu de Rodes. "Aquest és un jaciment extraordinari", confirma Montserrat Mataró, cap dels Serveis d´Arqueologia de Girona i una de les tres directores de les excavacions que s´hi han fet aquestes dues darreres setmanes.

Fins al 2006, quan es van iniciar aquests cicles de campanyes anuals fruit del conveni entre el Museu d´Història de Catalunya, l´Ajuntament del Port de la Selva i la Universitat de Barcelona (UB), es creia que el poblat l´integraven una trentena de cases. Ara, les excavacions han permès veure que el poblat és molt gran i que s´extèn més enllà dels límits fixats.

"Poblats que conservin estructures d´aquestes alçades, on puguis entendre de seguida, sense necessitat de ser historiador, que hi ha dos pisos, on vegis les portes, els armariets de les parets, és extraordinari per entendre la història i per poder-lo musealitzar en un termini relativament curt", afirma Mataró.

Es tracta, doncs, d´un poblat poc usual d´època medieval abandonat al segle XVI i ara excavat. "Tenim pocs coneixements d´aquest tipus de poblats i per això ens interessa. Normalment és més fàcil acotar un castell o un monestir. Tot i això estudiar aquest jaciment ens aporta coneixements de la vida quotidiana dels pagesos, bàsicament, però també sobre els mercaders, els intercanvis, la vida de cada dia", explica Imma Ollic, representant de la UB i codirectora també de les excavacions. De fet, Santa Creu de Rodes no es pot entendre sense vincular-lo amb la vida del monestir de Sant Pere de Rodes i del castell de Verdera. "El monestir, tot i ser el centre, no té sentit sense un lloc de defensa i una gent que treballi. Aquí era necessària molta mà d´obra", comenta Mataró.

El poblat de Santa Creu de Rodes va quedar desert el segle XVI just quan el monestir entrà en decadència. Les primeres intervencions van tenir lloc el 1972 que consistiren en desenrunar la plaça central i les dues torres d´accés així com obrir algunes cases de davant l´església. Aleshores s´abandonà novament fins fa quatre anys, quan l´actual equip s´interessà després d´obtenir uns primers resultats molt bons.

Les excavacions recents han posat al descobert els primers nivells d´ocupació del jaciment, datats del segle IX, amb un seguit de tombes antropomòrfiques excavades a la roca que funcionaven al voltant de l´església. "Per damunt d´elles construeixen les cases sense conèixer on eren les tombes i així se´n troben just sota els murs", explica Anna M. Puig, la tercera codirectora dels treballs. Segons sembla a finals del segle X o principis del XI el poblat estava ben establert.

La runa segella i preserva

Aquest jaciment s´ha conservat gràcies a que, quan els pisos superiors es van enrunar, van segellar el que amagava el subsòl. A més, l´alçada de les cases es confirma no només per haver-se recuperat algunes parets de quasi tres metres sinó també per haver localitzat escales d´accés al segon pis o caps de biga que marquen el pis superior.

Algunes cases estan semiexcavades a la roca –cosa que fa que els treballs siguin complexos– i a vegades mostren desnivells. "És una adaptació a la geologia del terreny", afirma Ollic tot afegint que es tracta "del paisatge propi de l´edat mitjana, amb camps estrets i llargs".

Una hipòtesi del perquè les cases eren tan grans seria que funcionessin com hostageries per als pelegrins. Un estudi paral·lel que fa el Museu d´Història aportarà més dades.