Una vegada s'hagi estudiat i classificat, es digitalitzarà tota la documentació i es posarà a Internet durant el proper any, quan se celebri el 60è aniversari de la seva mort.

Concretament, el fons consta de sis carpetes i vuit llibretes, amb cartes d'Alexandre Deulofeu (1938); de Joan Casanovas (1937-1939); dels casals a l'estranger sobre els ajuts als exiliats catalans (1939); de Josep Tarradellas (1939); a Lluís Companys a París sol·licitant-li un subsidi mensual per poder viure (1939); del consell directiu d'ERC a França (1944); i d'Antoni Rovira i Virgili sobre la col·laboració amb el comitè França-Espanya (1945); una trentena de textos manuscrits de parlaments públics de Josep Puig Pujades, sense data; així com manuscrits de Francesc Batet, les memòries d'Alexandre Deulofeu i de José Tubert, i articles periodístics. A més, també hi consta de 21 exemplars de diaris i revistes de l'època com l'Empordà Federal; i 40 publicacions, entre llibres i opuscles, que havien pertangut al polític figuerenc.

Valor local i català

Segons ha explicat el regidor de Cultura, Ciro Llueca, la importància d'aquest fons, que ha estat presentat aquest dilluns coincidint amb la commemoració de la proclamació de la Segona República, era pel fet que superava l'àmbit local figuerenc ja que proporcionava informació sobre l'exili català. La compra s'ha fet a un particular i per desig de la família Puig Pujades que aquest fons retorni a la ciutat. Tot i que no s'ha volgut concretar el valor de l'adquisició, el cost es valora inicialment en 2.000 euros, un preu, segons ha qualificat Llueca, de 'simbòlic'. Tot el fons complementarà les reproduccions de llibres i fotografies del mateix Puig Pujades, que l'any 1999 van ingressar a l'arxiu municipal de Figueres.

Polític republicà

Josep Puig Pujades va néixer a Figueres l'any 1883 i va morir a Perpinyà, exiliat, el 1949. Va ser un destacable polític republicà i escriptor. Durant la Segona República va ser regidor de l'Ajuntament de Figuers i va ostentar el càrrec de comissari de la Generalitat a Girona. Amb l'esclat de la guerra civil va ser nomenat cònsol de la República a Perpinyà i a Lió.