L´exposició del World Press Photo al CCCB, que anualment mostra les obres guanyadores del concurs internacional de fotoperiodisme, té enguany dos al·licients afegits. D´una banda, s´hi pot veure l´obra guanyadora del 2015, de Mads Nissen, que retrata la intimitat d´una parella homosexual a Sant Petersburg i que va ser vetada al darrer festival Visa pour l´Image de Perpinyà per "excés d´escenificació". De l´altra, la mostra inclou les set peces guanyadores en la categoria multimèdia, un apartat que rarament s´exhibeix en les exposicions sobre el concurs d´arreu del món, ha recalcat Sílvia Omedes, directora de la Fundació Photographic Social Vision, que organitza la mostra a Barcelona des de l´inici.

L´Onzena edició de l´exposició dedicada al World Press Photo, al CCCB, obrirà al públic dijous 12 de novembre i romandrà oberta fins el 13 de desembre. Enguany la mostra conté 134 fotografies, el gruix de les obres premiades pel prestigiós certamen de fotoperiodisme internacional, incloent-hi també les set creacions de la categoria multimèdia, activa des de fa quatre anys pel concurs.

Sílvia Omedes ha subratllat aquest fet, doncs el visionat d´aquestes peces audiovisuals no se sol incloure a la resta d´exposicions que arreu del món es dediquen al World Press Photo. A més, un dels premiats és Carlos Spottorno, fotògraf espanyol de l´agència Panos Pictures, tercer premi de curtmetratge pel seu treball ´At the Gates of Europe´, que aquesta tarda participarà en la inauguració de la mostra.

Fa quatre anys la Fundació World Press Photo va decidir crear un concurs paral·lel per donar visibilitat als autors que ja treballen en el multimèdia, i Barcelona és de les poques ciutats que "ensenya aquest premiats", apunta Omedes, "amb la sort que cada any hi ha algun fotògraf espanyol premiat, com han estat David Airob, Pep Bonet, i aquets any Carlos Spottorno".

La fundació que dirigeix Omedes no és aliena a la polèmica que ha envoltat la fotografia guanyadora del World Press Photo 2015, de Mads Nissen, que alguns han considerat al límit del fotoperiodisme en la mesura que hi ha una certa "escenificació" de la realitat que es retrata. En aquest sentit, el prestigiós festival de fotoperiodisme de Perpinyà, Visa pour l´image, enguany no la va incloure en les seves exposicions.

Omedes entén que l´argument contra aquest tipus de fotografia és que "es passa una mica de la ratlla escenificant", però considera que el World Press Photo "fa molt bé" mostrant tots els gèneres existents actualment, ja que "coma a plataforma de suport al bon fotoperiodisme ha d´estar porosa a tots els treballs, i premiar els millors".

'Veure i entendre'

A Barcelona, els organitzadors han escollit el lema ´Veure i entendre´ per difondre l´exposició. "Pensem que la fotografia documental és una eina de conscienciació importantíssima, que ens dóna nous punts de vista i visions alternatives del món", ha argumentat Omedes respecte aquesta elecció.

Com a bona cita amb l´actualitat recent, aquells que visitin l´exposició hi trobaran treballs dedicats a l´ebola, Ucraïna, la crisi migrant al Mediterrani, el creixement desaforat de la Xina, naturalesa o esports, entre. Però Omedes adverteix: "És una exposició per a tots els públics, però com sempre avisem que hi ha imatges fortes, potents, que ens interroguen".