El ninotaire i dissenyador gràfic figuerenc Lluís Puigbert està de celebració. Acaba de dibuixar la seva tira gràfica 'Gat i Gos' número mil. Des de fa quasi vint anys -l'efemèride la celebrarà el maig vinent- aquests dos personatges, inspirats en dos animals que Puigbert tenia a casa seva, apareixen a les pàgines del Setmanari de l'Alt Empordà. Són un gat i un gos força peculiars perquè, a través d'ells, Puigbert analitza, amb una mirada crítica i humorística, la punyent actualitat, tant mundial, com estatal i local.

El 'Gat i Gos', al llarg de tots aquests anys, ha evolucionat. No només ha anat conquerint espais importants dins el Setmanari -va passar d'una pàgina d'entreteniment a la de l'editorial- sinó que també es va anar transformant passant de diferents vinyetes a una de solitària. Els personatges, que abans eren omnipresents, ara apareixen de tant en tant per donar cabuda també a altres figures. "Al principi, la tira era una reflexió de com ells veien la nostra vida, d'una manera molt distant, però ara ja quasi només són observadors del que passa", reconeix el ninotaire que confirma també aquest procés de minimalització que ha anat patint el dibuix, una simplificació que no és fàcil perquè suposa quedar-se amb l'imprescindible per donar més èmfasi a la crítica.

Puigbert se sent a gust amb la definició que fa de la professió el també ninotaire figuerenc JAP -al seu parer, un dels grans: "Som uns bufons que li trobem la punxa a tot". El cert és que a Puigbert això és el que el motiva, des de fa quasi dues dècades, a dibuixar les tires. No només les del Setmanari, sinó també les que va publicar durant tretze anys diàriament al diari El Punt i les que ara fa per la revista Presència i per al digital E-Noticies.cat. "És la meva vàlvula d'escapament a la feina de dissenyador gràfic. Amb les tires no tinc cap obligació, cap censura i puc fotre'm del que vulgui, el límit el poso jo mateix", assegura. Les temàtiques, doncs, estan obertes i "aquest país dóna per a molt". Tot i això, Puigbert es marca com a tabús certs temes com els atemptats que tracta sempre amb un altre caire més respectuós.

El ninotaire figuerenc, que diu veure's dibuixant tires durant vint anys més, es confessa un apassionat d'aquesta feina que l'obliga a estar al cas de l'actualitat sempre. I també a ser molt àgil a l'hora de triar tema perquè "tot canvia molt ràpid". Les xarxes han fet que els dibuixants siguin més coneguts i que es generin altres formes d'humor. "Per a mi, dibuixar és quasi una manera de viure", afirma. Perquè ell dibuixa les tires manualment. Els primers anys ho feia amb ordinador fins que va tenir la sensació que la màquina el dominava. "Aleshores vaig decidir fer un pas enrere que, realment, va ser endavant", conclou.