Front comú del sector de la construcció, la universitat i els ajuntaments de Girona, Figueres i Olot per impulsar la rehabilitació i la renovació urbana arreu del territori. Tots ells han constituït aquest dimarts un observatori específic, que neix sota la premissa de repensar, actualitzar i millorar els edificis i ciutats. El president del Col·legi d'Arquitectes, Narcís Reverendo, subratlla que l'apriorisme que els guia és que en els propers trenta anys "les ciutats no s'hauran d'ampliar, sinó renovar". Per això, concreta, l'observatori s'obre tant a l'administració pública com a la iniciativa privada "per impulsar la rehabilitació a totes les escales" (i defugir la idea que només els barris més antics dels pobles i ciutats necessiten renovar-se). "Avui dia hi ha molt poca obra nova, però encara es rehabilita menys; per això volem incidir-hi", diu el president dels arquitectes gironins. Entre els esculls que hauran de superar hi ha, per exemple, superar l'actual normativa, pensada més per als edificis que es construeixen des de zero que no pas per a aquells que necessiten millores.

El nou observatori, que s'ha gestat durant dos anys portes endins, és una iniciativa que impulsa la Taula de la Construcció de Girona (formada pels arquitectes, els aparelladors i els promotors). L'integren també la UdG -que hi aporta la part acadèmica- i els ajuntaments de Girona, Figueres i Olot (perquè des d'un inici, l'objectiu és obrir-se al sector públic).

El president del Col·legi d'Arquitectes de Girona ha explicat que el nou observatori parteix de tres premisses. La primera, el paper que la construcció i l'edificació han de tenir en la lluita contra el canvi climàtic, amb habitatges més sostenibles. La segona, que al sector encara li queda "camp per córrer" per recuperar-se de la sotragada de la crisi econòmica. I la tercera, la certesa que en els propers trenta anys les ciutats "no s'hauran d'ampliar sinó renovar".

Per això, el nou observatori vol posar l'accent en la rehabilitació i la renovació urbanes enteses en el sentit més ampli. Des de petites millores a habitatges (per exemple, amb eficiència energètica) fins a reformes d'espais públics. I sobretot, subratlla Reverendo, vol defugir la idea que, a les ciutats i municipis, no només cal rehabilitar i renovar els centres històrics.

"L'observatori no es fixa només en aquestes zones; els dèficits urbans, amb la normativa d'ara i les exigències internacionals de baix consum energètic i sostenible, evidentment també afecten els barris de fa vint o trenta anys", concreta Reverendo. Per això, el president dels arquitectes subratlla que els temes que haurà d'abordar l'observatori són molts, però que l'objectiu final que els guia és "millorar les condicions de vida de les persones".

Ajuntaments i privats

El nou observatori vol servir de guia als ajuntaments a l'hora d'impulsar renovacions urbanes. Però també vol atraure empreses i privats, amb l'objectiu de "tornar a posar en joc" aquells edificis en desús o impulsar millores en aquells altres que fa temps que estan construïts.

"Avui dia es fa molt poca obra nova, però encara es rehabilita menys; i nosaltres volem incidir en què cal renovar, perquè també és una de les vies de solució per remuntar el sector", concreta Reverendo. De fet, el president dels arquitectes tira de xifres per posar de relleu que la feina a fer és ingent. "A l'estat espanyol es rehabilita fins a trenta vegades menys que a Suècia", subratlla.

Entre els reptes que haurà de superar el nou observatori hi ha el de l'actual normativa, més pensada per allò que s'ha de construir de nou que no pas per allò que cal renovar. Per a Narcís Reverendo, la legislació actual es va redactar concebent que "l'ampliació urbana parteix de zero; és a dir, que l'única solució és enderrocar per construir de nou".

Primers encàrrecs

Les alcaldesses de Girona i Figueres i l'alcalde d'Olot, que també són socis del nou observatori, han aplaudit la iniciativa. L'alcalde d'Olot, Josep Maria Corominas, ha recordat que un dels dèficits que té la capital de la Garrotxa és la manca d'habitatge. "Hi ha empresaris que ens diuen que els seus treballadors no troben pisos", ha explicat. Per això, confia que gràcies a les diagnosis que faci l'observatori, des de l'Ajuntament es pugui implicar els privats -per exemple, amb crèdits tous- i "convèncer-los" perquè renovin vells habitatges i els tornin a posar al mercat.

L'alcaldessa de Figueres, Marta Felip, ha destacat que el nou observatori neix "fruit d'una reflexió profunda". Ja ha avançat, a més, que el primer encàrrec que li farà el consistori serà que analitzi les necessitats de renovació dels barris a la capital de l'Alt Empordà.

Per la seva banda, l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, ha posat l'accent en la necessitat de relligar els hàbitats urbans amb els naturals a l'hora de concebre les renovacions. "Qui es pensi que Girona ja està feta té una mirada molt miop; perquè allò que cal és fer-hi transformacions profundes", ha afirmat. L'alcaldessa també ha avançat que el nou observatori "té moltes possibilitats a l'hora d'explorar" les sinèrgies entre la construcció i els sectors emergents (com ara el de les energies renovables o el de la salut a dins dels domicilis).