Anys secs, augment de la temperatura, disminució de la precipitació, increment del nivell del mar... El canvi climàtic ja s'aprecia i les dades ho corroboren gràcies a l'anàlisi de diferents indicadors climàtics. A Catalunya, el Servei Meteorològic (Meteocat) acaba de publicar el darrer Butlletí Anual d'Indicadors Climàtics, que avalua l'evolució del clima al territori durant els darrers decennis. S'han estudiat 23 sèries de temperatura i 70 de precipitació que cobreixen el període 1950-2017, i que segons el Meteocat, «són un bon testimoni del canvi climàtic» a Catalunya». I les xifres deixen diferents titulars.

Per un costat, les que fan referència al mar ja s'avançaven l'estiu passat gràcies als registres de l'observador i meteoròleg Josep Pascual. Ara, el Butlletí presenta resultats i destaca que el nivell del mar a l'Estartit, al Baix Empordà, ha augmentat 3,1 centímetres cada deu anys des del 1990, és a dir, en els últims 28 anys. D'igual manera, la temperatura de l'aigua (en els primers 50 metres de fondària) ha augmentat a un ritme de 0,3 graus per decenni en els últims 44 anys (des del 1974) també a l'Estartit.

A Catalunya, l'efecte del canvi climàtic es plasma també en la temperatura mitjana, que ha augmentat 1,6 ºC des del 1950. De fet, aquest passat 2017 va ser un any molt càlid amb una anomalia de 0,9 ºC positius respecte al període referència 1981-2010.

Per veure l'abast de la qüestió, el Meteocat destaca que cinc dels sis anys més càlids a Catalunya en els últims 68 anys s'han concentrat en els últims set anys i el 2017 ha estat el cinquè any més càlid des del 1950, per darrere de 2015, 2006, 2014 i 2011. A més, en les tres últimes dècades, s'ha mantingut un clar predomini d'anys càlids amb anomalies positives. D'igual manera, l'estiu passat va ser de rècord, el segon més càlid des del 1950 (només superat per l'extraordinari del 2003) amb una anomalia de +1,7 ºC respecte a la mitjana).

Pel que fa a la precipitació, l'any 2017 es va convertir en el més sec des del 1950, amb un 26% menys de precipitació respecte de la mitjana climàtica.

Finalment, els resultats per al període estudiat (1950-2017) conclouen que la temperatura mitjana de Catalunya ha augmentat clarament a un ritme de 0,25 ºC cada deu anys, mentre les temperatures màximes han augmentat més que les mínimes (+3,1º i +0,18 ºC per decenni, respectivament). A més, totes les estacions tendeixen, estadísticament, a sér més caloroses.

Finalment, hi ha hagut menys pluges des del 1950, amb una disminució de la precipitació a l'estiu de -5.5% per decenni.