Marcel Mauri ha volgut fer arribar als altempordanesos, que han assistit al Sopar Groc de Figueres, "un agraïment immens" per les mostres de solidaritat i d'estima vers Jordi Cuixart, el president de l'entitat que ell vicepresideix. Assegura que, malgrat que hi hagi persones a la presó per les seves idees, "el nostre país no pot perdre l'esperança, perquè és un país que no s'arronsa, que és generós i inclusiu". I, per això, demana que ningú senti llàstima pels presos.

Quin sentiment li genera participar en actes com el Sopar Groc de Figueres, en solidaritat amb els presos polítics?

És un sentiment contradictori. Molts sentiments conviuen des de fa més de set mesos, des que tenim polítics a la presó. Aquest tipus d'acte permet dibuixar un mapa de la solidaritat que s'estén arreu del país. La solidaritat és molt bonica i dona molta força, energia i empenta, tant a aquells que es troben a la presó i les seves famílies com a les entitats que estem patint aquesta repressió tan dura i injustificada per part de l'Estat, com és el cas d'Òmnium. Per altra banda, el sentiment és d'indignació perquè fer aquests sopars demostra l'absència de normalitat. L'Estat dibuixa el mapa de la persecució de les idees.

De quina forma l'ha tocat a vostè aquesta repressió?

Havent-hi tanta gent a la presó, a l'exili, o pendent de causes judicials, jo soc només un més. Evidentment, no és agradable veure que apareixes en sumaris de la Guàrdia Civil o en segons quins informes, quan veus que estàs sent investigat quan no has fet absolutament res de res, igual com en Jordi Cuixart. Som persones pacífiques, que sempre hem defensat les nostres idees en un marc de democràcia. Pateixes més pel teu entorn i per la família. Són situacions complicades, malgrat que tothom està fort, serè i això és gràcies a l'empenta que dona la gent.

Com a veu de Jordi Cuixart, quin missatge transmet de part d'ell?

A mi em toca ser la veu i els ulls d'en Jordi, em toca comunicar allò que ell sent i pensa i, a la vegada, també, traslladar-li, quan el vaig a veure, tot el que es viu fora de la presó. Hi ha un missatge molt important, que cal tenir present que els presos no són el símbol de cap derrota, sinó que són un pas útil imprescindible en aquest camí per la defensa dels drets fonamentals, uns drets que l'Estat està laminant. El missatge és que no hem de sentir llàstima pels presos, sinó l'agraïment i el respecte pel paper que tenen en la recuperació de les llibertats i els drets.

Veu un horitzó?

L'horitzó judicial es constata cada dia: no hi ha separació de poders de l'Estat, hi ha gent que entra a la presó o s'ha exiliat per motius polítics, per les seves idees, i això és inadmissible. No hi ha un horitzó a curt termini que ens faci pensar, malauradament, que s'imposarà el seny, en què el Govern espanyol, la justícia, la fiscalia comencin a buscar formes polítiques per solucionar un conflicte que és polític. Des d'un punt de vista judicial, l'esperança és Europa. Portarem tots els casos al tribunal d'Estrasburg i estem convençuts que allà ho guanyarem tot.