«Aquesta és una terra de pas i, com a terra de pas, tothom que hi arriba ens enriqueix». Va ser un dels elogis d'un altre personatge que ha deixat petjada a la Figueres d'avui, el cineasta català Ventura Pons, que ahir va donar el tret de sortida a les Fires i Festes de la Santa Creu amb el tradicional pregó des del balcó de l'Ajuntament. La ciutat l'ha convertit en pregoner després que l'any passat rodés la pel·lícula Miss Dalí i que hagi fet ressorgir el cinema Las Vegas.

Ventura Pons va oferir un pregó marcat per les referències a fets rellevants per a la història de Figueres i a personatges importants que ell ha conegut, però també va estar marcat per les referències a la situació actual que viu Catalunya.

A banda de recordar que el topònim de Figueres ve de la fruita de la figuera, el pregoner va iniciar el seu recorregut pel passat de la capital de l'Alt Empordà pels primers assentaments al turó del castell de Sant Ferran fa 2.700 anys.

Els romans, els sarraïns i «el nostre Jaume I, que la va declarar vila reial el 1267», han format part del passat més llunyà que ahir va recordar.

De l'ampliació de les muralles de la ciutat va fer un salt al Tractat dels Pirineus. Pons va fer un petit salt al present per explicar als presents que divendres va participar en un acte de l'ANC a Perpinyà on es veien més llaços grocs que a Figueres. La revolució francesa o els virulents bombardeigs franquistes van ser altres períodes de la història que va recordar.

Per al cineasta, Figueres és una terra de pas i també una terra «d'una gran tradició de cultura i llibertat». La seva vinculació amb la ciutat la va recórrer de la mà dels personatges importants que hi ha conegut.

Salvador Dalí va encapçalar la llista, però també va anomenar Josefina Cusí, «el gran Josep Pallach, una altra cosa hauria estat el PSC amb en Josep Pallach», va dir; Fages de Climent -enguany es commemora el centenari de la seva mort-, el cineasta Pere Portabella, l'exalcalde Santi Vila i «la gran» alcaldessa Marta Felip.

En el tram final del pregó, Ventura Pons va llegir el poema Proclama de llibertat d'Ester Xargay, a qui ahir Cadaqués va fer entrega d'un dels Premis Literaris en l'acte al qual va assistir el cineasta.

«Quan hom agafa el dret de votar el seu destí tombant el seu botxí amb la llengua al gallet i amb la força del sí per llevar les amarres reblarà un altre sí alçant les quatre barres!».

Amb aquesta darrera estrofa del poema i un «Visca Figueres, visca la cultura, visca la democràcia, visca Catalunya» acompanyat del «lliure» que van aportar els assistents, el pregoner es va emportar l'aplaudiment dels presents.

Cs va criticar ahir mateix el to polític i les reivindicacions. Considera que exclou una part dels figuerencs.

La ciutat donava ahir el tret de sortida oficial a unes Fires i Festes de la Santa Creu que han comptat amb actes previs des de dijous, com els 100 anys de la Festa de l'Arbre o la Mostra Flora que ha permès obrir el Casino Menestral.

Però la plantada de gegants i cercavila del bestiari de Figueres i el posterior pregó és un dels actes tradicionals d'un programa farcit d'activitats que omplen les fires des de fa dècades, alguns des de fa segles.

Gegants i gegantons, capgrossos i grallers van desfilar un any més abans del pregó per treure al carrer els figuerencs en l'inici de les Fires.