Consol Cantenys: «L'estació de tren no pot ser un bolet, sinó una continuïtat urbana»

Des que existeix l'estació a Vilafant, quins canvis han notat com a poble?

El poble en si no ha canviat, però sí les nostres expectatives com a poble. Estem davant de noves oportunitats molt interessants per al nostre municipi. I, ara mateix, estem treballant en el Pla General per poder desenvolupar tot aquell entorn, perquè és un dels punts importants d'activitat que tenim pendents.

En quina fase es troben?

Hem aprovat l'avanç de pla i, en aquest avanç, ja apareix aquell entorn com un pol important de creixement. Bàsicament, es qualifica tot el tram que, en aquests moments, enganxaria des de la zona del Puig Grau fins a l'estació. Per tant, hi haurà un continu urbà, que un cop desenvolupat sí que creiem que influirà en el municipi. No ens interessa que aquesta zona quedi com un punt aïllat que només es relacioni amb Figueres, tot i que també s'hi ha de relacionar, sinó que ha de tenir encaix amb el municipi de Vilafant.

D'aquesta manera, s'entén que l'estació Figueres-Vilafant donarà la cara al municipi.

Aquesta és la idea. De fet, el benefici directe el vam veure molt clar i molt ràpid amb la creació del servei de taxi municipal i amb l'articulació del bus, que ens passa pel municipi. Són efectes, diguéssim, petits, però que denoten que Vilafant ha de donar la cara a l'estació.

La fesomia d'aquells camps propers a l'estació canviarà, doncs?

Treballem en aquest sentit, sí. Fa tres anys, vam fer un estudi, amb molta participació de la ciutadania, per veure què havia de representar per al municipi tota aquesta infraestructura i com la podíem aprofitar. El resultat de tot aquell treball l'incorporem al Pla General, perquè va ser molt interessant i perquè vam arribar a la conclusió que l'estació no podia ser un bolet, sinó que havia de ser una continuïtat urbana. I això implica tot el desenvolupament de l'entorn de la infraestructura de l'estació.

Quin és el plantejament que es proposa?

Bàsicament, allò que pretenem és destinar un 30 per cert a habitatge nou i la resta a activitats i serveis del sector terciari associats a l'estació, a més de serveis propis d'un bar­ri habitat. El creixement en habitatges volem que sigui mixt, és a dir, reservant les plantes baixes a activitat econòmica.

Quin tipus d'activitats econòmiques esperen que s'hi puguin implantar?

El sector hoteler tenim claríssim que hi ha de ser, perquè ara mateix Vilafant no té una oferta d'aquest tipus. Al municipi, només hi ha un habitatge de turisme rural. Però un hotel cobriria la demanda que ens sorgeix. També pensem en serveis relacionats amb el transport, amb el lloguer de vehicles; uns serveis de telecomunicacions. Pensem en tot tipus de serveis del sector terciari que es puguin complementar amb un comerç de primera entrada al teixit urbà. Volem que quan una persona arribi en el tren, ja sigui venint de França o de Madrid, trobi uns serveis mínims com els que trobaria en qualsevol entorn d'una estació de tren. El fet que també hi hagi habitatges farà que aquest entorn quedi integrat al teixit urbà, i que no quedi aïllat del municipi.

Com han previst posar en marxa tot aquest desplegament d'equipaments i serveis?

Hi estem treballant i hem vist que és viable poder-ho desenvolupar. S'ha de tenir en compte que la majoria d'aquests terrenys són privats. Quan entrem en la fase de redacció del document del Pla General, haurem de tenir en compte que tot allò que afecti aquests terrenys privats haurà de ser viable econòmicament, perquè tenim clar que no es pot desenvolupar un sector a costa de propietats particulars. Però estem tranquils perquè els estudis que hem fet demostren que hi ha viabilitat i que, a més, encaixa molt bé amb la projecció de Figueres. Quan Figueres es decideixi a resoldre la connexió amb l'estació, aquesta part serà un pol important d'activitat i de creixement urbà.

Quan creu que podrem veure tot aquest sector desenvolupat?

Nosaltres, en primer lloc, intentarem acabar el Pla General i, evidentment, dependrà de tots els tràmits. En aquests moments, està pendent que Urbanisme faci el seu informe. Sembla que tothom ho veu bé, però cal informar. Després vindrà l'aprovació del document inicial. Ara s'han fet suggeriments, però després cal obrir el període d'al·legacions, d'impugnacions... però per veure-ho desenvolpar caldrà tenir el Pla General aprovat, perquè cal tenir en compte que en aquests moments aquest sector encara no està qualificat com a sòl per poder urbanitzar.

S'han fixat un termini?

Si no hi ha molts entrebancs, esperem que el document quedi aprovat abans que acabi aquest mandat. Després, es podrà desenvolupar tot aquest sector perquè tindrem les eines per poder-ho fer.

Han picat a la porta de l'Ajuntament persones interessades a muntar negoci en aquest entorn?

De beneficis de tenir l'estació al municipi, de moment en tenim poquets, però sí que s'ha creat una expectativa lògica, perquè hi ha molt vianant en aquella zona, clients que utilitzen el tren d'alta velocitat. En la mobilitat que es genera en aquest entorn, les empreses hi veuen possibilitats de negoci. Molta gent ens ha vingut a explicar que tenen projectes i esperen que algun dia, com més aviat millor, els donem una resposta per poder-los desenvolupar en aquest sector.

Les possibilitats de Vilafant per desenvolupar l'entorn de l'estació són diferents de les de Figueres?

Nosaltres tenim l'avantatge, que no té Figueres, que tot aquest sector està per desenvolupar. Ells en canvi han de fer una transformació de l'entorn. Tenim les limitacions de la connexió amb Figueres, i amb els plans supramunicipals que ens condicionen, però podem dissenyar aquesta zona en funció de les necessitats del nostre municipi.

Hi ha bona entesa entre els dos ajuntaments?

Fem reunions tècniques, i hem de seguir treballant, tant en l'àmbit tècnic com en el polític. Figueres ara torna a reactivar el seu treball del Pla General i totes les connexions que es proposen entre els dos municipis venen consensuades amb el que ells també tenen dibuixat en el seu avanç de pla. No hi ha res que nosaltres plantegem que distorsioni allò que ells plantegen. Seria ideal que els dos municipis seguíssim els mateixos ritmes i que anéssim en la mateixa direcció.

L'autopista és una barrera que divideix el municipi?

Sí. Segons els plans territorials i sobre el paper, existia la possibilitat de poder ajuntar la nacional amb l'autopista i de fer una sortida directa a l'estació aquí, que aleshores sí que tindria una utilitat per al nostre municipi, encara que ens continuaria tallant en dues parts. De fet, té molta lògica que una estació d'alta velocitat tingui un accés des de l'autopista. Aquesta seria una realitat que ens transformaria molt més tot aquest entorn. L'autopista ara mateix és una infraestructura que marca una trinxera important al municipi.

Hi ha possibilitats de crear aquest accés des de l'autopista?

Ara mateix, aquesta proposta està molt lluny de la realitat. Ho hem plantejat a l'administració competent. I, a més, als plans territorials de comunicacions de les comarques gironines hi havia aquesta opció. Però, en aquests moments, la resposta que ens donen no és ni per a un curt ni per a un mitjà termini. Potser a la llarga podria ser una realitat.

Què significa per a vostè el projecte de desenvolupament de l'entorn de l'estació d'alta velocitat?

Estem molt il·lusionats. De fet, ens il·lusiona aquest desenvolupament urbanístic en aquest sector en concret, que ens pot donar molta vida al municipi, però també la redacció del Pla General com a projecte important d'aquest Ajuntament.

Quin model de poble volen per a Vilafant?

Ja des de l'anterior mandat estem fent un debat important sobre el municipi, sobre què representa l'estació del tren d'alta velocitat, sobre quin tipus de municipi tenim i quin tipus de creixement volem. El nostre problema és que som un municipi residencial en molts dels barris i tenim molt poca activitat econòmica. El nou Pla General el que vol és que la gent visqui i treballi a Vilafant, sense sacrificar res del que tenim, però volem modificar la tipologia d'habitatge. Volem facilitar l'accés dels joves a un habitatge i volem crear activitat econòmica. Tindrem una expectativa de creixement fins al 2030 de 800 o 900 habitatges més, i la resta de creixement serà per a activitats econòmiques.