El Cos de Mossos d'Esquadra va gestionar durant l'any passat un total de 4.356 denúncies per desaparicions, de les quals un 94% es van resoldre abans d'un mes i un 98% de les persones que havien desaparegut es van localitzar en un any. El 72% de les persones que van retornar voluntàriament ho van fer durant els primers 4 dies, durant la primera setmana ho van fer el 86%.

Per regions policials, la Regió Policial Metropolitana Sud és la que va registrar més desaparicions (1150), seguida de la Regió Policial Metropolitana Barcelona (850), la Regió Policial Metropolitana Nord (860), la Regió Policial Girona (568) i la Regió Policial Camp de Tarragona (488). Les regions policials amb menys incidència sobre aquest tipus de denúncies són la Regió Policial Ponent (196), Regió Policial Central (171), Regió Policial Pirineu Occidental (22) i Regió policial Terres de l'Ebre (51).

Avui dia 9 de mar, amb motiu del Dia Internacional dels Desapareguts, la Policia de la Generalitat- Mossos d'Esquadra participa en un acte homenatge a les persones desaparegudes sense causa aparent que se celebra aquest vespre a Cornellà.

Del total de les persones desaparegudes l'any passat, un 41% eren dones i un 59% homes. Per edats, el 38% eren menors d'edat i d'aquests 6 de cada 10 eren noies. Els desapareguts de més de 65 anys corresponen al 6% del total i d'aquests el 63% patia una malaltia mental.

Del total de persones desaparegudes, un 46% patien una malaltia mental, com ara un procés degeneratiu o depressiu. En aquest cas, quan hi ha malaltia mental és menys probable que el retorn sigui voluntari (40,2%).

D'altra banda, sobre una mostra analitzada del 80% de les denúncies per desaparició es constata que un 62% és reincident, és a dir, ja havia desaparegut en alguna altra ocasió.

Creació de la Unitat Central de Persones Desaparegudes

Des de l'any 2010, els Mossos d'Esquadra disposen d'una Unitat Central de persones desaparegudes, convertint-se en l'únic cos policial que té una unitat específica i especialitzada de desaparicions en l'àmbit criminal.

Aquesta unitat ha estat pionera en aconseguir dues primeres sentències a l'Estat Espanyol en base a la construcció de la prova per indicis, és a dir, sense localització del cadàver, sense cap indici biològic (sang o ADN), sense arma del delicte, sense testimonis i sense cap mena de confessió per part de l'autor dels fets. El primer cas està relacionat amb la doble desaparició d'un home i una dona als Pallaresos (Tarragona), els cossos dels quals no es van localitzar mai però es va detenir i condemnar un home com autor dels fets. El segon cas es refereix a la detenció i condemna d'un altre home per assassinar i fer desaparèixer el cos de la seva exdona a Mataró.

Actualment, els serveis especialitzats de la Policia de la Generalitat- Mossos d'Esquadra tenen obertes quatre investigacions en l'àmbit criminal de persones desaparegudes. Des del 2010, els investigadors han portat a terme 22 investigacions amb 24 víctimes, de les quals 18 s'han resolt. Es tracta de 12 casos que han resultat ser homicidis amb posterior ocultació de cadàver, 3 casos de detencions il·legals perllongades en el temps i relacionades amb matrimonis forçats de residents d'origen paquistanès i 3 desaparicions o marxes voluntàries que presentaven inicialment indicis de sospita criminal però que la investigació policial va determinar que es tractava d'una marxa voluntària.

Dels 22 casos investigats, 13 estan relacionats amb violència de gènere i en relació a les víctimes, hi ha 19 dones i 5 homes.

Pel que fa als casos oberts, un es remunta al 2012, quan es va localitzar a Begur el cos d'un home decapitat. La resta de casos que s'estan investigant van ser denunciats el 2014 a Barcelona, el 2015 a Sabadell i el 2017 al Vallès Oriental, sense que fins a dia d'avui s'hagin localitzat les persones que van desaparèixer.

Oficina d'atenció a les famílies de les persones desaparegudes

El 2014 es va crear l'Oficina d'atenció a les famílies de les persones desaparegudes que es va convertir en el punt referencial d'informació i de suport de la Policia de la Generalitat de Catalunya a aquelles persones que han patit la desaparició d'un familiar. L'objectiu principal és el d'oferir una atenció qualificada i personal principalment amb l'establiment d'un canal d'informació als familiars, de manera que coneguin les novetats que es produeixin en la investigació.

L'oficina pot oferir informació d'altres àmbits, diferents del de les actuacions policials, d'acord amb les necessitats dels familiars i els recursos disponibles, sempre en relació amb el fet de la desaparició:

  1. Suport psicològic i contenció emocional en els moments més àlgids o de crisi.
  2. Informar i aclarir qualsevol dubte que la família pugui tenir sobre les accions realitzades pel cos de Mossos d'esquadra.
  3. Orientar a la família en la presa de decisions relacionades amb el fet de la desaparició.
  4. Donar un primer nivell de resposta a les consultes jurídiques.
  5. Consells de prevenció amb l'elaboració de documents divulgatius amb consells de seguretat, per reforçar les actuacions preventives i avançar-se a la possible desaparició o amb informació sobre l'Oficina.
  6. Reforçar la importància de denunciar la desaparició el més aviat possible i trencar amb falses creences com ESPERAR 24 Hores.

L'oficina disposa d'un full informatiu amb recomanacions on consta la informació sobre l'existència de l'Oficina i el contacte.

* Telèfon específic per a l'atenció als familiars (937.137.137).

* Correu electrònic persones.desaparegudes@gencat.cat

Trajectòria de l'Oficina d'Atenció a les Famílies de Persones Desaparegudes

L'Oficina d'Atenció a les Famílies de Persones Desaparegudes es va posar en marxa el dia 1 d'abril de 2014. Des del dia 1 d'abril de 2014 fins a l'1 de gener del 2018 el cos a rebut un total de 15.361 denúncies per desaparició de persones. Denúncies que l'oficina ha llegit, revisat i catalogat i de les quals s'han obert més de 500 casos de seguiment i contactes amb les famílies.

S'han gestionat quasi 4.000 trucades a familiars i unitats instructores/d'investigació per facilitar tot tipus d'informació rellevant pels familiars.

S'han realitzat més de 300 entrevistes presencials amb familiars de desapareguts. La majoria d'aquestes al domicili familiar. També és realitzen acompanyaments als familiars en la recerca de persones desaparegudes en zones de muntanya juntament amb els serveis de recerca especialitzats.