Un 77,29% dels 185 dels alumnes de primària matriculats a l'escola Josep Pous i Pagès del barri de Sant Joan de Figueres presenten absentisme escolar en diferents graus. Una xifra que suposa que gairebé vuit de cada deu falten regularment a classe.

A l'escolarització secundària, la xifra supera el 80% en els estudiants de primer d'ESO, que no assisteixen a classe voluntàriament o bé perquè estan expulsats. Aquesta és una de les dades que fa públiques el Pla Estratègic del barri, que aquest dilluns s'ha presentat a la comissió dedicada al sector oest de la ciutat.

La diagnòsi també detalla que un 51% de la població és d'ètnia gitana, el 33% cobra el PIRMI, i el 25% d'habitatges inspeccionats punxaven la llum.

El document és un full de ruta a quatre anys vista i proposa la creació d'una taula de treball (amb tècnics i polítics de la Generalitat) que estableixi els recursos disponibles, un "equip motor" (integrat per responsables de diferents àrees de l'Ajuntament) i una taula tècnica (integrada per diversos grups de treball). Aquests espais seran els que encarregats d'establir quines actuacions cal dur a terme en l'àmbit dels serveis socials, l'educació, la salut, la inserció, la seguretat, l'espai públic i l'habitatge.

El barri de Sant Joan es va crear entre els anys 60 i 70 al sector oest de la ciutat. Està format per 44 habitatges propietat d'Incasòl, 100 habitatges dels anomenats blocs "sindicals"· i diverses propietats privades.

Un miler de veïns d'ètnia gitana

Es calcula que hi viuen prop de 4.000 persones, de les quals un miler són d'ètnia gitana. Malgrat això, les dades apunten a un decreixement progressiu en els darrers set anys a la zona del Culubret i els habitatges sindicals.

I és que la població autòctona que no és d'ètnia gitana ha anat emigrant d'aquests barris perifèrics i actualment suposa un 51% davant del 75% que hi havia l'any 2000. Aquesta situació ha afavorit, detalla el document, l'arribada de població immigrada a la zona.

Al barri i especialment al Culubret i als habitatges sindicals, hi ha un percentatge molt alt de pisos on viuen famílies nombrosos. En concret, de les 428 famílies que hi resideixen, 123 tenen entre cinc i set membres. Una situació que, segons el document, implica una major demanda d'habitatge en un parc envellit i amb mancances d'accessibilitat.

25% de vivendes amb la llum punxada

Aquestes dades se sumen al fet que aquesta zona de la ciutat és on més concentració de població beneficiària del PIRMI hi ha, amb un 33% de les famílies. A tot plegat s'hi afegeix la "normalització del frau energètic". I és que el 25% dels habitatges inspeccionats a la zona durant el 2016 i el 2017 punxaven els subministraments.

L'absentisme escolar és una altra de les problemàtiques que el pla posa de manifest. Es presenta ja des del cicle inicial però es va agreujant a mesura que avancen els cursos. El més nombrós (amb un 44.57%) és el lleu, que se situa entre els nou i els 43 dies sense justificar l'any.

Amb dades totals, un 77,29% dels 185 alumnes de primària matriculats presenten absentisme en algun dels seus graus. D'aquestes, el 44,32% (82 estudiants) són lleus i el 32,97% moderats i greus. En l'àmbit de l'escolarització secundària, la xifra supera el 80% en el cas dels alumnes de primer d'ESO que no van a classe voluntàriament o bé perquè han estat expulsats.

El document alerta que aquesta situació s'ha "normalitzat". Malgrat això, apunta a una "millora significativa" des de fa cinc anys en relació al nombre d'experiències d'èxit escolar dins de la comunitat gitana. Tot plegat, gràcies al Pla de Desenvolupament Comunitari que ha permès que set membres d'aquest col·lectiu s'hagin tret el graduat d'ESO, dues dones estudiïn a la universitat i tres més estiguin fent cicles formatius, entre d'altres