Les cases buides en entorns rurals esdevenen un problema. D'aquí sorgeix el projecte de reactivació cultural que es va presentar el divendres 19 de gener a Sant Pere Pescador. Es tracta, en concret, de donar nous usos a les cases buides de l'Empordà anant més enllà dels tradicionals mètodes del lloguer i la venda. S'opta per omplir-les de joves emprenedors que tenen problemes a l'hora d'assentar-se al territori.

Pandorahub és una empresa consultora de Barcelona que ja fa temps que treballa amb projectes d'aquest tipus arreu del territori. Ells afirmen que la ciutat de Barcelona, com a capital, ja s'omple per si sola d'emprenedors. Ara bé, en l'entorn rural això no passa. El motiu principal que atribueixen els joves emprenedors al fet de viure en un poble és que hi ha dificultat d'accés a l'habitatge, i manca d'oportunitats professionals.

Tothom hi guanya

Els experts en habitatge de Pandorahub apunten que el despoblament en entorns rurals és un problema real. A aquest problema, però, se li'n sumen dos més. El primer és el fenomen de l'estacionalitat, amb el qual es multipliquen per deu els habitants d'entorns rurals a l'estiu. El segon és el fenomen de les cases buides, ja sigui perquè resten en desús a l'hivern o perquè no encaixen al mercat, perquè estan en venda però s'han de reformar.

En la jornada de divendres, es va explicar com fer aquestes cases accessibles a joves emprenedors, equips i famílies emprenedores que tenen dificultat d'adquirir i reformar la casa, o trobar un lloguer de llarga durada.

Amb la fórmula no especulativa que proposa Pandorahub, doncs, guanya tothom. D'una banda, els emprenedors poden trobar una primera residència sense haver d'assumir-ne el cost d'adquisició. Per altra banda, els propietaris poden reformar la casa familiar sense cap cost.

L'alcalde de Sant Pere, Agustí Badosa, que podria acollir aquest projecte al seu municipi, explica que "depenent de cada situació, el contracte entre propietaris i llogaters serà amb unes condicions diferents", i també apunta que Sant Pere podria ser un gran reclam per a emprenedors, perquè "tots aquells que treballen amb temes nàutics o bé amb qüestions de màrqueting, per exemple, aquí hi trobaran les condicions ideals".

Des del desembre de l'any passat, Pandorahub, la Càtedra d'Habitatge de la Unesco i els respectius ajuntaments dels diferents municipis que volen començar aquest projecte ja caminen junts. Pandorahub i els ajuntaments locals treballen conjuntament per posar en contacte empresaris i propietaris de cases buides. En aquesta equació, però, també hi intervenen altres entitats com ara despatxos d'arquitectura locals, espais de coworking, despatxos d'advocats, empreses dedicades a l'interiorisme, etc.

Pendents de subvenció

El servei s'ha presentat en unes xerrades informatives a Sant Pere, però es desenvoluparà als territoris que tenen la marca Badia de Roses, és a dir, Roses, Castelló d'Empúries, l'Escala i Sant Pere. Durant el primer semestre del 2018, el projecte estarà en fase embrionària. En aquest procés de prova, es mirarà de fer els primers passos per tal d'estructurar-lo i realitzar el recompte d'edificis buits del municipi.

El següent pas serà sol·licitar, quan surti, la subvenció de "Catalunya Emprèn", de la Generalitat de Catalunya. El darrer pas ja seria la implantació real d'aquest projecte a la zona.

Noemí i Imma, dues arquitectes al capdavant del seu propi despatx

La Noemí Molpeceres és una de les joves emprenedores que està sent assessorada per part de Pandorahub.

Després d'estudiar a Barcelona i veure que a la capital els mercats d'arquitectes estaven col·lapsats, decideix anar-se'n a Sant Pere. Allà treballa en una sucursal d'un soci de la mateixa empresa en la qual estava a Barcelona. Des de fa quatre anys, però, té el seu propi despatx a l'Armentera juntament amb l'Imma Ferrer, que és aparelladora, i fa sis mesos que han posat en funcionament la seva empresa: Arquitectura i Espais.

Totes dues s'estableixen en una masia, pactant amb el propietari que, en comptes de pagar-li un lloguer amb preus estàndard, li pagaran una xifra simbòlica i es faran càrrec del cost de les obres de tota la part baixa de la casa. Amb aquestes remodelacions, han creat un despatx, un bistrot, un jardí i un espai polivalent.

Avui en dia estan en contacte amb Pandorahub per tal que els ajudi a fer un procés semblant en la part superior de la casa. Tenint en compte que al mes d'octubre se'ls acaba el contracte de la masia on estan establertes, uniran esforços amb la consultora barcelonina per tal de gestionar la renovació i, d'aquesta manera, arribar a algun altre pacte amb el propietari de l'immoble. El seu objectiu principal és seguir mantenint la primera planta, que és on tenen ubicat el despatx.

L'Axelle i Alessandro asseguren que l'Empordà atrau la gent creativa

L'Axelle Vergés i l'Alessandro Caviasca són els emprenedors al capdavant de SIARQ, una empresa que dona solucions arquitectòniques integrant energies renovables.

Després de muntar l'empresa a Barcelona, fa tretze anys que van decidir traslladar-se a l'Escala per fer créixer la família en un "entorn sa amb aire pur". A més, la família veia l'Empordà com un lloc pur, salvatge i ple de gent creativa i emprenedora, un col·lectiu amb el qual treballa l'Axelle, ja que també és consultora d'emprenedors creatius.

Ara se'ls acaba el lloguer de la casa on estan establerts, i Pandorahub els està assessorant per trobar un nou local a l'Empordà. "Els preus de compra o dels lloguers de llarga durada són molt elevats, i Pandorahub el que fa és oferir-nos opcions diferents". El que estan pensant és l'opció de tenir una propietat compartida amb el propietari i fer-se càrrec ells mateixos de la reforma de la casa. També s'ocuparien de dinamitzar l'espai oferint una solució de coliving, una proposta a través de la qual es donaria allotjament a emprenedors que vulguin fer una estada a l'Empordà. D'aquesta manera, ajudarien a augmentar i enfortir la comunitat emprenedora del territori. El repte, assegura la família, és trobar algun propietari que estigui interessat en aquests nous models de negoci.

Diana Moret, fundadora de Pandorahub: «Les cases buides del territori suposen un gran problema, i cal buscar-hi solució»

Pandorahub ofereix un projecte que es basa en la propietat compartida per donar oportunitats de negoci als joves emprenedors

De petita vivia a Mequinensa, un petit poble rural de l'Aragó. La construcció d'un embassament va obligar a tots els habitants a desplaçar el nucli urbà un quilòmetre més enllà, per risc d'inundacions. Davant d'aquest fet, que comportava deixar-ho tot enrere i començar de nou, la família va decidir que preferia traslladar-se a Barcelona. Des de llavors, la Diana Moret ha viscut en pròpia pell el que significa enyorar el poble. Canalitzant aquesta passió per les cases de pedra que recorda en la seva infantesa a Mequinensa, inicia el projecte de Pandorahub, una empresa que vol donar valor a la vida i a la feina en les zones rurals.

- Les cases velles en entorns rurals són un problema.

- La veritat és que sí. Hem calculat que a Catalunya i a Espanya hi tenim fins a un milió de cases buides. Per als pobles és una llàstima que cases velles amb tanta història vagin a terra, perquè d'aquesta manera es perd una part molt important del patrimoni cultural. Aquests complexos es van deteriorant any rere any perquè ningú els fa servir i, normalment, s'acaba amb la seva demolició, un procés que pot costar fins a vint mil euros per a l'Ajuntament. Des de Pandorahub, doncs, ens hem marcat l'objectiu de trobar la manera legal de desbloquejar i ocupar aquestes cases en desús.

- El que feu és oferir solucions diferents, allunyades del lloguer i la venda.

- Sí. El que fem és donar una alternativa legal al procés de demolició d'habitatges. Veiem que hi ha gent que vol una casa, però que no té diners per adquirir-la. Nosaltres ens encarreguem de posar en contacte, per una banda, els propietaris rurals amb habitatges des­ocupats i, per altra, emprenedors que viuen a l'Empordà i que tenen problemes a l'hora de trobar una casa fixa, ja sigui pel seu preu elevat o perquè només se'ls presenten lloguers estacionals. A part d'aquest cas, també ens en solem trobar amb un altre de diferent. Es tracta dels propietaris rurals que necessiten una reforma important en l'habitatge, i d'emprenedors que estan disposats a costejar personalment aquesta reforma i a afegir un lloguer simbòlic a mesura que van gua­nyant percentatges de propietat de l'immoble. El que fem, doncs, és unir aquestes dues realitats, i tots acaben guanyant.

- El vostre no és un sistema immobiliari tradicional.

- No, no ho és. Actualment, el mercat immobiliari està estancat, i no sortim dels mateixos models de sempre. Realment, però, hi ha moltes més possibilitats de les que coneixem. "Per què pagar una hipoteca de cop si podem fer-ho per fases?". Això és el que proposem. Un projecte de propietat compartida barrejada amb la masoveria urbana.

- I ocupeu aquestes cases amb emprenedors?

- Atraiem emprenedors al territori, i consolidem els que ja hi som. I això ho fem perquè realment hem detectat que hi ha una demanda d'habitatge per part d'aquest col·lectiu. Hi ha molts emprenedors que volen venir aquí a establir-se. Ocupar d'emprenedors els entorns rurals és molt positiu per als pobles. A part de fixar la població jove, que són els que tenen més trajectòria, cal destacar que aquest col·lectiu ajuda a la reactivació econòmica. Els emprenedors són persones capaces de generar negoci des de zero, capaces de veure oportunitats on ningú les veu. Són unes persones amb empenta i iniciativa que, a més a més, atrauen altres persones d'aquest tipus.

- Quins atractius hi veuen, els emprenedors, en el nostre territori?

- Els emprenedors senten un gran atractiu per aquesta zona per molts factors. Els crida molt l'atenció el mar, per exemple, i el consideren un lloc tranquil on poder treballar concentrats. El reclam més important de la zona, però, és que hi ha una xarxa molt important d'emprenedors que ja s'hi han establert. A més a més, l'administració pública destina molts ajuts a aquest col·lectiu. L'Empordà té una sèrie d'ingredients que encaixen amb les demandes dels emprenedors.