Rafel Bruguera (PSC): "La Generalitat té un deute pendent amb les comarques gironines"

- Per a vostès, aquesta és una campanya diferent?

- No és una campanya més, per descomptat. És una campanya excepcional, perquè no se celebra en un clima de normalitat. Nosaltres vam estar lluitant fins a l’últim moment perquè no s’apliqués ni la DUI (Declaració Unilateral d’Independència) ni l’article 155 i ho vam tenir a tocar dels dits. Convocar eleccions per part del president Puigdemont era la solució, per donar la veu als ciutadans de Catalunya i evitar l’aplicació del 155. I ara tenim unes eleccions convocades pel president Rajoy, que també són excepcionals perquè hi ha gent a la presó i nosaltres ja ens vam manifestar des del primer dia dient que crèiem que eren mesures desproporcionades i excessives. Esperem que, d’aquestes eleccions, en surti el seny, el diàleg i la reconciliació. Nosaltres estem esperançats perquè en Miquel Iceta pot representar aquesta sortida al problema, que només es pot resoldre a partir d’asseure’s en una taula i dialogar.

- El lema del PSC és “Solucions”. Quines solucions aportaran a aquest atzucac?

- D’entrada, hi ha d’haver diàleg entre les forces polítiques catalanes. Difícilment es pot anar a negociar a Madrid sense que, prèviament, a Catalunya, hàgim fet els deures. A partir del 22-D, hem de recompondre el diàleg entre totes les forces polítiques catalanes i, en aquest sentit, pensem que la persona més adequada és en Miquel Iceta. Ell, fins a l’últim moment, va parlar amb tothom i pensem que aquesta és la primera condició per restablir la seguretat jurídica a Catalunya. Un cop recuperada la normalitat política, haurem d’abordar la solució per millorar l’encaix de Catalunya amb Espanya, a través d’una reforma de la Constitució en clau federal, que reconegui l’Estat espanyol com a plurinacional. Es poden recuperar 45 de les 46 reclamacions que va plantejar en el seu moment el govern de la Generalitat al de l’Estat i desenvolupar l’Estatut del 2010. Aquesta darrera legislatura no s’ha desenvolupat res de l’Estatut. Nosaltres defensem un millor finançament i les grans infraestructures, com el corredor del mediterrani i també el centre intermodal del Far-Vilamalla, que, per als empordanesos, és una infraestructura absolutament imprescindible per poder portar la via d’ample europeu fins aquí. En paral·lel a tot això, hem d’abordar la reforma de la Constitució.

- El PP i Ciutadans ja han advertit que no accediran a reformar la Constitució per satisfer les demandes sobiranistes catalanes. Serà una revisió de mínims?

- Això ja ho veurem. El temps ho dirà. De tota manera, el PP ha arribat tard a tot: a la Constitució, a la universalització de la sanitat, del matrimoni homosexual, de l’avortament, etc. El PP també farà tard a la reforma de la Constitució, però hi acabarà arribant, perquè no hi ha altra solució, no només per a Catalunya. Per exemple, la Constitució del 1978 no parla d’Europa i ara som dins de la Unió Europea. També, hi ha nous drets socials, com el de l’habitatge, que s’han d’incorporar a la Constitució. Hi ha estats europeus que cada quatre o cinc anys fan alguna reforma de la seva constitució i no passa res. Passats 39 anys, creiem que s’ha d’actualitzar globalment i també per resoldre el problema territorial. Per a nosaltres, això es diu federalisme.

- Quines són les propostes del PSC per a les comarques gironines?

- L’única candidatura que té un programa concret per a les comarques gironines som els socialistes. Entre les prioritats estratègiques per garantir la qualitat de vida dels gironins, hi ha l’Hospital Josep Trueta de Girona, la UdG i el parc científic i tecnològic, l’aeroport, els ports de Palamós i de Roses i l’estació intermodal del Far-Vilamalla. També hem de recordar que el govern d’Artur Mas va prometre una inversió turística important a les comarques gironines per compensar la inversió que volien dur a terme a la Costa Daurada tarragonina. La Generalitat té un deute pendent amb les comarques gironines i nosaltres portarem al Parlament aquesta reclamació. Creiem que la nostra obligació és posar sobre la taula aquesta necessitat, aquest deute, i que es pugui concretar amb alguna inversió estratègica pensant en el turisme a les comarques gironines.

- Després d’haver estat al Senat, ha passat els últims dos anys al Parlament de Catalunya. Ha notat diferència entre els dos ambients polítics?

- Hi ha diferències. Fonamentalment, a Madrid, el govern central té poques competències i, per tant, allà es fan moltes lleis. En canvi, al Parlament de Catalunya, es tracten més temes del dia a dia, com en un ajuntament. Em vaig adaptar a la feina del Parlament sense excessives dificultats. Aquesta darrera legislatura, he estat el president de la Comissió d’Ensenyament, portaveu de Cultura, he portat la llei d’acompa­nyament de política fiscal i financera dels pressupostos del 2017 i també era a la comissió de la Sindicatura de Comptes.

- Com a mestre que és, no em puc estar de demanar-li sobre les crítiques que ha rebut l’escola catalana, que s’acusa d’adoctrinament...

- El model educatiu de Catalu­nya, que es basa fonamentalment en una sola xarxa educativa buscant la cohesió social, ja el vam defensar fa trenta anys quan es va començar a implantar a les escoles públiques de Santa Coloma de Gramenet. El model d’escola catalana és un model d’èxit i nosaltres ens en sentim autors. I això, en aquell moment, no va ser massa fàcil, perquè CiU defensava la doble xarxa educativa, com al País Basc, i a nosaltres ens va semblar un greu error apostar per les escoles en català i les escoles en castellà. Ara bé, l’escola catalana té problemes? Sí, problemes derivats de les retallades. A les comarques gironines, hi ha 28 centres educatius de primària i secundària totalment o parcialment en barracons. També és veritat que hi pot haver algun cas de mala praxi educativa d’adoctrinament, tot i que jo crec que a l’escola catalana no s’adoctrina. Si hi ha algun cas concret, no s’ha de criminalitzar ni al conjunt dels professionals ni del model.