Nascut a Vilajuïga el 22 de maig del 1978, Jordi Pous Ripoll resideix a Figueres, on és director de l'Escola Anicet de Pagès i de Puig. Anteriorment, ha estat mestre a les escoles Caritat Serinyana, de Cadaqués; Els Grecs, de Roses; Santiago Ratés, de Vilajuïga, i el mateix Anicet. La seva especialitat és l'educació musical i va estudiar a Girona del 1997 al 2000. Tot i que treballa a l'Anicet de Pagès des del 2004, va ser nomenat director el 2010.

D'on li va venir l'interès pel magisteri?

Quan anava a l'institut, estava molt interessat per la música, però no veia que això tingués cap sortida laboral estable per a mi. Vaig pensar que dedicar-me a ensenyar música a l'escola d'infantil i primària seria una bona idea. A més, a la família, hi ha mestres i suposo que vaig veure en ells el que podria ser jo.

Hi ha algun mestre de la seva infantesa que el va inspirar per dedicar-se a la professió docent?

Sí, n'hi ha molts, però potser el que m'ha deixat més bons records ha estat en Joan Graboleda, que va ser mestre meu a l'escola de Vilajuïga. Amb ell vam fer teatre, vam aprendre un xic de francès, vam anar a París, ens va convidar a dormir a casa seva... És un mestre coherent i implicat, un exemple per a tots els docents.

Què és el que més li agrada del sistema educatiu actual?

M'agrada la immersió lingüística de l'escola catalana. També m'agrada que es treballa molt amb la inclusió d'alumnes provinents de cultures diferents de la nostra. A més, també crec interessant la possibilitat que tenen els alumnes de fer programes de promoció professional, formació i inserció, cicles formatius, ensenyaments professionals artístics..., encara que l'oferta hauria de ser més gran i dignificada.

Què és el que menys li agrada del sistema educatiu?

No m'agrada l'horari actual. Crec que el Departament d'Ensenyament hauria d'apostar per fer una jornada compactada i a les tardes, amb el suport dels ajuntaments, oferir activitats artístiques, esportives, de lleure. També crec que el fet de canviar tan sovint de lleis educatives no ens va bé. Tampoc no m'agrada que alguns mestres tinguin vergonya o els costi comunicar-se o facin faltes d'ortografia, per exemple. Si volem dignificar l'escola, alguns mestres necessitem més i millor formació, implicació i maduresa.

Què troba a faltar en l'actual model educatiu?

Diria que les escoles passem alumnes a l'ESO convençuts que no és el seu lloc. Fan falta més UEC (Unitats d'Escolarització Compartida) o altres serveis que donin alguna sortida a persones que no poden aprofitar l'ensenyament obligatori ordinari.

Què és allò amb què més gaudeix quan està a l'aula?

Ara mateix gaudeixo molt més d'estar a l'aula perquè hi passo poques estones. És l'únic moment que faig de mestre i no de director. M'agrada quan els alumnes estan contents, quan pregunten, quan em demanen fer jocs musicals, quan cantem o toquem els instruments, quan es recorden d'alguna cosa que han après fa temps... Però del que gaudeixo més actualment és de l'orquestra de corda que tenim a l'escola gràcies al projecte Planters de ConArte i la implicació de l'Ajuntament. Tenim unes alumnes de 6è que ja han fet 4 anys tocant violins o violoncels i la seva cara em fa gaudir enormement. És un plaer.

Ha ensenyat alguna vegada alguna cosa a classe que considerava que no era interessant?

Crec que tot el que podem ensenyar és interessant. Una altra cosa és com ho fem. Ensenyar la vida i obra de Mozart, per exemple, pot ser interessant i motivador o pot ser una autèntica pèrdua de temps. De totes maneres, no cal ensenyar coses que es poden trobar de forma molt ràpida a internet, sinó ensenyar a buscar-les, entendre-les i poder-les explicar als altres. Per ara, ningú m'ha obligat a ensenyar una cosa que jo cregués que no podia ser interessant.

Com ho va fer per ser director de l'Anicet de Pagès i de Puig?

Quan vaig arribar a l'Anicet, em va agradar l'escola i l'equip directiu va confiar molt en mi. Com que em sentia bé i el clima de l'escola era molt bo, em vaig oferir voluntari per fer el programa Puntedu de la biblioteca escolar i la vaig refer tota. Després vaig formar part de l'equip ampliat del Pla d'Autonomia de Centre. Allà vaig veure que tenia possibilitats de dir la meva en moltes decisions importants de l'escola i això em va agradar. Com que l'anterior directora marxava del centre, l'equip directiu i la inspecció em van demanar si ho volia fer jo i els vaig dir que sí. I aquí estic, encara.

Si no fos mestre, què seria?

M'agradaria ser músic o treballar amb temes audiovisuals i artístics. Seria feliç posant el so a l'APM.