Només dos caps de llista gironins a les eleccions del 21 de desembre repeteixen com a candidats respecte a les últimes autonòmiques, que es van celebrar el 27 de setembre de 2015: Rafel Bruguera pel PSC i Jean Castel per Ciutadans. La resta dels set partits amb representació parlamentària estrenen noms al capdavant de les seves candidatures.
L'última vegada que els gironins van acudir a les urnes per votar els seus representants al Parlament, Lluís Llach era el cap de llista de Junts pel Sí (JxSí), la coalició amb què el Partit Demòcrata (PDeCAT, l'antiga Convergència) i ERC van concórrer a les eleccions. Ara es presenten per separat, tot i que els primers reprodueixen una fórmula semblant a la de JxSí, que aglutina demòcrates i independents d'àmbits molts diversos sota el paraigües de Junts per Catalunya (JxCat). És l'anomenada «llista del president», que a Girona obrirà la vicerectora de la UdG Gemma Geis. Al número 2 no hi ha cap gironí, sinó Lluís Puig (Terrassa, 1959), el conseller de Cultura cessat pel Govern espanyol que el 30 d'octubre va marxar a Brussel·les, juntament amb Puigdemont i quatre integrants més del seu gabinet.
L'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, ocupa la tercera posició a la llista de JxCat i un altre acadèmic de la UdG, el Dr. Narcís Clara, va just abans dels diputats i alcaldes de Besalú i Ripoll, Lluís Guinó i Jordi Monell, respectivament; i de dos directors territorials de la Generalitat, Francesc Ten (Cultura) i Ferran Roquer (Empresa i Coneixement). Entre les últimes posicions, crida l'atenció la presència de l'oftalmòleg Emili Ayats -al número 14-, que el 2015 va formar part d'una plataforma que va donar suport públic a la candidatura de la republicana Maria Mercè Roca per a l'Ajuntament de Girona.
El regidor Carles Riba, fora
També hi ha absències cridaneres, com la del regidor gironí Carles Ribas, que la secció del PDeCAT de Girona i del Gironès va proposar per formar part de la llista de Junts per Catalunya. El 7 de novembre, ell mateix agraïa «la confiança» i es mostrava disposat a assumir la tasca a través del seu compte de Facebook. Un canal que divendres també va utilitzar per expressar la seva decepció en quedar exclòs de la candidatura; un fet que, segons ha pogut saber aquest diari, respon a una decisió directa de Carles Puigdemont.
Qui sí que hi és, tancant la llista del president, és un amic del seu poble, Amer: Salvador Clarà, primer tinent d'alcalde per ERC a l'Ajuntament selvatà, que té una alcaldessa del PDeCAT.
Pel que fa a Esquerra Republicana de Catalunya, també afronta els comicis del 21 de desembre amb una nova cap de llista: Dolors Bassa (Torroella de Montgrí, 1959), la consellera de Treball, Afers Socials i Famílies cessada i en presó preventiva des del 2 de novembre, que el 2015 va ocupar la sisena posició de la coalició Junts pel Sí. Qui fins ara ha estat diputat d'ERC al Parlament i alcalde de Sarrià de Ter, Roger Torrent, acompanya Bassa com a número 2 -el 2015 era el 4-; l'exentrenadora de l'equip de bàsquet Uni Girona, Anna Caula, ocupa la tercera posició -amb JxS era la número 2-; un altre diputat, Sergi Sabrià, és al quart lloc; i el cinquè l'ocupa Magda Casamitjana, del Moviment d'Esquerres.
La Candidatura d'Unitat Popular (CUP) de Girona tampoc repeteix candidata, ja que l'empordanesa Natàlia Sánchez (Figueres, 1983), portaveu de la CUP a l'Ajuntament de Figueres, agafa el relleu a l'advocat Benet Salellas. En aquest cas, la renovació ve marcada pels estatuts del partit anticapitalista. L'elecció de Sánchez es va formalitzar dijous al Secretariat Nacional del partit, del qual ella forma part, de la mateixa manera que a la resta de circumscripcions electorals.
Catalunya en Comú-Podem és una altra de les formacions que afronta les eleccions autonòmiques amb una cara nova, la de Llorenç Planagumà (Olot, 1968), un home que compta amb suports tant d'ICV com de Podem i que, a més, va participar en el naixement dels comuns a Girona. Planagumà, que va ser regidor a l'Ajuntament d'Olot, és expert en participació i mediació científica, geologia, vulcanisme, sostenibilitat i educació ambiental; i, entre altres mobilitzacions, va liderar el rebuig al fracking. La seva número dos és Eugènia Pascual, que el 2015 va aspirar a l'alcaldia de Girona per ICV-EUiA, i Imma Montrey, la número tres. Al quart lloc de la llista dels «comuns» es troba Joan Salmeron, que als últims comicis autonòmics ja era a l'equip de Catalunya Sí Que Es Pot liderat per Marc Vidal. Al maig, quan res feia pensar que el Govern espanyol dissoldria la cambra catalana i convocaria eleccions, el president d'ICV a les comarques de Girona ja va anunciar que no optaria a la reelecció i, ara, tanca la candidatura simbòlicament.
De Millo a Olmedo
Pel que fa al PP, Enric Millo, actual delegat del Govern de Mariano Rajoy a Catalunya, no liderarà la llista tal com va fer a el 27 de setembre de 2015. En el seu lloc hi haurà Maria Àngels Olmedo (Figueres, 1958), portaveu de la formació popular a Figueres des del 2011 i secretària de Política Social i Família del partit a Girona des de 2012.
Es tracta d'una incorporació electoral nova, ja que fa dos anys no ocupava cap lloc a la candidatura, mentre que ara assumeix un paper que alguns sectors atribuïen a Sergio Santamaria. Aquest va ser el número 2 d'Enric Millo a les darreres autonòmiques i el va rellevar al Parlament quan va assumir l'encàrrec de representar l'administració del Partit Popular a Catalunya, però Santamaria no està present a la nova llista. Com tampoc hi és la gironina Concepció Veray, que serà la número 9 de Xavier García Albiol a Barcelona.
Per a Rafel Bruguera (l'Escala, 1956), un dels dos únics candidats que repeteixen a Girona, aquestes seran les segones eleccions catalanes. Fa dos anys, va encapçalar la llista socialista després de guanyar unes ajustades primàries a Maite Guerrero, que ara va de quatre a la llista. En el cas del PSC, la novetat més rellevant és la incorporació d'un dels partits fruit de la desaparició d'Unió Democràtica, Units per Avançar. Montserrat Surroca el representarà al número 2 de la candidatura.
Ciutadans, els més continuïstes
L'opció més continuïsta és la de Ciutadans, que entre els primers cinc primers llocs de la llista repeteixen quatre noms: el del cap, Jean Castel (Girona, 1966), i els d'Alfonso Sánchez, María del Camino Fernández i Sheila Arias. El 2015, el grup de Castel va aconseguir dos representants parlamentaris per Girona.
