A diferència d’algunes cultures orientals, en l’occidental, la mort continua essent un tabú. És habitual tenir un sentiment de por, fins i tot de negació, i quan arriba el delicat moment d’haver de celebrar el funeral d’un ésser estimat, les empreses mortuòries solucionen el tractament del difunt. Però la cultura sobre la mort i els morts està canviant, i actualment les famílies aposten cada cop més per les incineracions. La tendència va a l’alça, explica el gerent de l’empresa Funerària Vicens, Xavier Vicens: “les incineracions gairebé igualen -amb un 46%- les inhumacions a la comarca i s’espera que en deu anys les cremacions representin el 70% dels funerals”. Per aquesta raó, el sector funerari s’està adaptant.

L’augment de les incineracions ha fet que l’empresa hagi instal·lat un segon forn crematori al Tanatori de Figueres. “El 1997 quan vam instal·lar el primer, només s’incineraven el 6% de les defuncions, vint anys després, gairebé representen la meitat dels serveis d’enterrament”. Tot i això la inhumació encara continua arrelada a la mediterrània, “és un tema cultural”, mentre que en països nòrdics i de l’Europa central, les incineracions representen ja el 70% dels enterraments i en països orientals, s’incinera pràcticament el 100% de les defuncions. Igualment, segons dades del sector funerari, les opcions ecològiques també estan ja a l’abast de les famílies. L’aparició de taüts ecològics -sense teixits sintètics ni elements metàl·lics o vernissos- o urnes biodegradables -elaborades amb argiles naturals, sorra o sal- han contribuït al creixement d’aquesta tendència.

Canvi de mentalitat

El pas creixent de la inhumació a la incineració respon a un canvi de mentalitat de les noves generacions. “Els joves no som tan religiosos, hi ha una tendència menor a anar als cementiris, que implica estar pendent de la làpida, mantenir-la neta i fer ofrenes florals, i els familiars opten per incinerar el difunt i abocar les cendres en un lloc agradable”. Les empreses que es dediquen a aquests serveis no poden saber què es fa amb les cendres, perquè un cop es lliura l’urna, el seu ús és decisió precisament de la família. Actualment, no hi ha cap regulació que determini on i com es poden escampar les restes del difunt.

El 2016, a l’Alt Empordà, es van produir cap a un miler de defuncions. L’índex de mortalitat se situa en l’1 x 1000 de la població. “La xifra no varia gaire d’un any a l’altre, però sí que està subjecte a factors com el nivell accidental o els canvis bruscos de climatologia que puguin haver-hi aquell any, ja que això fa que les persones grans empitjorin bruscament i puguin morir”, destaca Paco Muñoz, gerent de l’empresa del Grup Àltima a Figueres.

Les empreses s’adapten als canvis culturals i un altre d’aquests canvis és l’incipient augment de les cerimònies laiques que deu anys enrere suposaven un 4% de tots els funerals i ara ja representen un 15% enfront de les cerimònies religioses que són un 80%. El 5% restant correspon a defuncions de persones d’altres religions, majoritàriament musulmanes i ortodoxes. Les cerimònies laiques es converteixen en un homenatge al difunt. L’oficia un orador laic que prèviament ha dedicat una llarga estona a conversar amb la família del difunt per oferir una cerimònia el màxim de personalitzada, explica Muñoz: “són molt emotives i es poden dur a terme en qualsevol lloc”. Per a Muñoz, “és bàsic oferir suport, tranquil·litat a les famílies perquè passin el dol d’una forma assossegada, sense que hagin de preocupar-se dels petits detalls. No estem preparats per la mort, no en parlem abans, i si, a més, ets la primera vegada que t’hi trobes, valores tenir algú al costat que t’assessori, oferint un servei de qualitat”, remarca Muñoz.

La memòria digital

Decidir si es tanquen els comptes de les xarxes socials d’un difunt o si, en canvi, s'utilitzen per comunicar la mort als contactes de la persona, treure informació pública o recuperar els arxius que hi ha a la xarxa sobre aquesta persona són alguns dels serveis que ofereixen cada cop més funeràries per recuperar la memòria digital dels difunts, i cada cop tenen més demanda i preocupen més gent.

El cost de morir-se a l’estat espanyol pot sobrepassar els 3.000 euros. Les incineracions són més econòmiques i el seu preu ascendeix a uns 1.200 euros. Moltes persones ja tenen contractades una assegurança de decessos i els majors de setanta anys contracten una assegurança de prima única, per cobrir els seus propis funerals.