Abans hi havia un capellà, o més, per a cada campanar. Això ha passat a la història, una història cada cop més llunyana en el temps. Ara ja no es parla només d'agrupació de parròquies veïnes, sinó que ha sorgit la figura de la Unitat Pastoral.

El bisbe de Girona va venir a exposar el projecte al Consell Interparroquial de Figueres, format per representants de les parròquies i de les comunitats religioses. Des de mitjan setembre, ha començat a funcionar a Figueres i voltants el nou projecte per les parròquies catòliques, que ha estat batejat com a Unitat Pastoral de la Santa Creu.

Les parròquies que la formen són les cinc de Figueres: Sant Pere, Immaculada, Sagrada Família, Bon Pastor i Poble Nou, a més de Vilatenim, Vila-sacra, Fortià, Riumors, Llers i Pont de Molins.

Aquesta agrupació té un sol rector, jo mateix, amb un mossèn ajudant que ha vingut de Barcelona, mossèn Manel Valls. Tot recolza en l'esperit de col·laboració de preveres, religiosos, religioses i laics i laiques que ajuden, perquè han entès que estem en missió i que entre tots ho hem de fer tot.

No és fàcil, però, donar resposta eficient a la manca de capellans i de vocacions presbiterals. Com que no és possible que cada par­ròquia tingui tots els serveis, es procura que entre totes hi hagi inclosos tots els serveis que poden donar les parròquies: celebracions litúrgiques, sagraments, catequesis, despatx parroquial, grups de formació, grups d'apostolat, atenció als malalts, atenció als pobres, etc. Es mantindran, mentre es pugui, els despatxos par­roquials unificats a Sant Pere i a la Immaculada, perquè la demanda ho requereix.Un treball conjunt i transversal

Un treball conjunt i transversal

D'acord amb el bisbat, la rectoria de Sant Pere vol ser com un petit centre on els capellans residents a Figueres i comarca puguin trobar-se per dinar junts i compartir les tasques. Per això el nou rector residirà a la rectoria de Sant Pere i el mossèn ajudant al pis de la Immaculada que deixa lliure el rector. Encara hem de fer els trasllats, esperant que s'acabi l'arranjament dels habitatges. Però, independentment d'on es visqui, un és rector de tota la Unitat, i l'altre també ajudant de tot el territori, i les circumstàncies faran que s'hagi d'anar assumint entre tots un treball conjunt i transversal a tot l'arxiprestat.

El projecte demana superar la mentalitat del propi campanar i pensar globalment en les necessitats de tota la Unitat Pastoral. Ara bé, també demana potenciar al màxim la vida de cada comunitat o parròquia, per petita que sigui, perquè vitalitzi tot el conjunt. Seria desitjable que a cada lloc hi hagués un grup de persones, que tingués cura de la vida de la comunitat i de les seves necessitats.

Col·laboradors compromesos

Col·laboradors compromesos

Aquest és un repte que només pot ser viable si hi ha gent laica implicada. Ja hi ha col·laboradors molt compromesos i eficients, però també van sobrecarregats. Es necessiten persones que assumeixin tasques com la litúrgia, el manteniment de l'església, l'acollida, l'economia parroquial, l'acompanyament de grups d'espiritualitat, catequistes, gent que visiti els malalts, voluntaris de Càritas, de l'Esplai de les parròquies...

Des de fa temps, s'estan formant persones que dirigeixen celebracions de la Paraula en absència del prevere. I d'aquestes celebracions se'n fan no solament als pobles, sinó també a les parròquies de la ciutat. Quan hi ha festes importants als pobles, es prioritzen per damunt de les misses habituals de la ciutat. No es pot fer d'altra manera, si volem atendre mínimament a tothom.

S'ha fet una remodelació de les misses i celebracions, obligada per la manca de preveres. Com a dificultats que estem experimentant, destaca que a la gent li costa desplaçar-se per anar a missa a un altre lloc que no sigui l'habitual. Alguns per costum, d'altres per horaris, d'altres perquè són molt grans i no poden desplaçar-se.

Una altra dificultat és que els pocs capellans que som quedem atrapats per les feines immediates, moltes de les quals no les podem delegar, i no queda gaire temps per altres aspectes igualment necessaris com poden ser la vida missionera o social.

Molts pregunten: per què no venen capellans de fora, d'altres països? No és l'ideal. L'ideal seria que, com les primeres esglésies cristianes, cada comunitat procurés cobrir ella mateixa les seves necessitats. Quan això no és possible, és cert que es recorre a gent de fora. Alguns ja han vingut, d'altres es vol que vinguin de ben joves a estudiar aquí, per adaptar-se millor, però això vol dir desarrelar-se dels seus llocs d'origen i no sempre es podran adaptar i arrelar aquí. Les experiències que hi ha hagut en algun bisbat català no han estat gaire reeixides.

La gestió del moment present

No podem oblidar que algunes vies de solució del problema no depenen de nosaltres, són de caire global, i estan bloquejades per l'immobilisme de l'Església oficial en temes que estan en boca de tothom, com l'ordenació d'homes casats, el celibat opcional, l'accés de les dones al ministeri ordenat...

Ens ha tocat, però, gestionar com puguem el moment present. Procurarem servir les persones amb la màxima dedicació i dignitat, tot esperant que hi hagi més cristians que facin un pas endavant per aportar el seu gra de sorra per fer sostenible aquest projecte.

La Unitat Pastoral recull el treball fet fins ara a les parròquies, valora els recursos humans i materials disponibles i es projecta cap a una tasca conjunta que respongui al mandat de Jesús: "Aneu per tot el món i anuncieu la bona nova de l'evangeli a tota la creació" (Mc 16,15).

I, com que som creients, creiem fermament en la força de la pregària de molta gent, sobretot grans, i sobretot dones, i sovint malaltes, que ens asseguren que resen cada dia per nosaltres. No estem sols.