Dona suport a les decisions del Parlament

La Diputació de Girona condemna les actituds feixistes arran de l'1-O

Una moció aprovada per unanimitat declara Enric Millo persona non grata i el diputat de la CUP li dedica una carta definint-lo com "el polític gironí més criminal de principis de segle"

10.10.2017 | 17:02

La Diputació de Girona donarà suport a les decisions que prengui la Generalitat i el Parlament de Catalunya sobre el procés, un compromís que arriba en un dia de màxima expectació per la compareixença aquesta tarda del president Carles Puigdemont. El responsable de l'ens, Pere Vila (PDeCAT), ha denunciat també les actituds feixistes que s'han vist a les manifestacions de Barcelona i València. Ho ha dit durant un ple extraordinari que tenia un sol punt a debatre, com és una moció de denúncia per la "brutalitat" de l'actuació policial de l'1-O. La moció, presentada per ERC, ha declarat el delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, persona non grata i s'ha exigit la seva dimissió. Entenen que va ser un dels principals responsables de l'actuació "violenta i desproporcionada" dels cossos policials espanyols durant el referèndum de l'1-O. El text de la moció és similar a la que altres ajuntaments han debatut i aprovat en els últims dies. La moció ha obtingut el suport de la resta de forces, PDeCAT, CUP, IdS i fins i tot del PSC. Aquest últim, però, ha precisat un cop més que el que defensen és un referèndum "legal i acordat". Per la seva banda, el diputat de la CUP, Lluc Salellas, ha llegit una carta molt dura amb Enric Millo, de qui ha dit ser "el polític gironí més criminal de principis de segle".

ERC ha resumit els principals punts de la moció, on es demana també la retirada dels efectius de la policia espanyola i la Guàrdia Civil enviats per impedir el referèndum alhora que l'ens se solidaritza amb les més de 900 persones ferides durant l'1-O. El seu portaveu, Pau Presas, ha subratllat que cal exigir als responsables polítics d'aquells fets que "responguin pel que van fer". Segons el diputat, ara és el moment d'elegir si s'està al costat de les persones "que volien expressar-se democràticament amb les urnes" o "legitimar les agressions, l'ús de violència i les pràctiques per sembrar el terror entre la població".

En clau internacional, la moció també demana el suport i la mediació de la comunitat i les institucions europees. "Si volen construir un futur de llibertats i respecte dels drets humans, no en poden quedar al marge", ha afirmat Presas.

La resta de forces també han condemnat la violència emprada per les forces de seguretat espanyoles durant la celebració del referèndum. El portaveu del PDeCAT, Albert Piñeira, ha assenyalat que "la violència mai pot ser un instrument en política" i ha recriminat que els responsables d'aquella actuació no hagin rectificat ni demanat perdó a les víctimes. D'altra banda, també ha denunciat la "causalitat" i no pas "casualitat" de les càrregues policials a Sant Julià de Ramis, indret on havia de votar el president Puigdemont, i a l'Escola Verd de Girona, on estudien les seves filles.

En la seva intervenció, Piñeira també s'ha referit a la falta de propostes pel no a la independència, tot dient que si l'estat espanyol no accepta una mediació del conflicte és perquè no vol reconèixer "Catalunya com a subjecte polític".
Des d'IdS, la seva portaveu, Gisela Saladich, s'ha sumat als continguts de la moció i ha dedicat unes paraules al president Puigdemont, en un dia "de gran responsabilitat". "Segur que ho portarà a bon port, el nostre recolzament i força", ha dit.

Qui també s'ha sumat a la moció ha estat el PSC però amb reticències. Un cop més, el partit ha expressat les seves divergències amb el procés i ha reivindicat la necessitat d'un referèndum "legal i acordat" amb l'estat espanyol. El seu portaveu, Quim Fernández, ha admès que estan d'acord amb tots els punts de la moció excepte el de donar suport a les decisions del Parlament i el Govern. Fernández ha fet especial èmfasi en la condemna de la violència del passat 1 d'octubre tot dient que és "incompatible amb la democràcia i la política". També ha dit que s'ha de respectar la voluntat de les persones que van votar aquell dia, encara que al seu entendre no hi haguessin prou garanties.

Una carta molt dura per a Millo


El diputat de la CUP, Lluc Salellas, ha llegit una carta dedicada al delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, de qui ha dit que serà recordat com "el polític gironí més criminal d'aquest principi de segle". En un to molt dur, el diputat ha afirmat que representa "tot allò innoble en la política" i l'ha definit com a un "dèspota, un cínic i una escalador que es ven al millor postor per poder, aparença i negocis".

En referència a la seva responsabilitat per les càrregues policials, s'ha preguntat com podrà "tornar a mirar als ulls" als seus veïns de l'Eixample de Girona ara que ja no li queda un "bocí de cor ni de dignitat". I ha augurat que el delegat del govern espanyol aviat formarà part del passat en la nova República. "Avui t'emportes el regal de ser persona non grata però espero que algun dia se't jutgi pel que vas provocar als gironins l'1-O; ni oblit ni perdó, memòria, justícia i dignitat", ha conclòs.

Finalment, el president de la diputació, Pere Vila, ha demanat que la moció es votés a mà alçada malgrat aprovar-se per unanimitat. D'aquest manera, ha dit Vila, és com es fan les coses "en democràcia". D'aquesta manera, s'ha volgut contraposar als gestos feixistes que s'han vist aquests dies a Barcelona i València després de l'1-O. Unes actituds que Vila ha condemnat tot dient que eren pròpies de "dècades enrere" i que esperen que no es tornin a repetir.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema