Un viatge per la Costa Brava dels anys 60 i 70, un viatge per la transformació del litoral, dels costums, de l'economia i del turisme. Dels barrets mexicans i burros pels carrers, dels banyadors als biquinis, de les platges amb barques i pescadors, a les tovalloles de turistes esteses a cada mil·límetre. Aquets són alguns dels contrastos que es poden veure en el llibre Costa Brava Postals 1960's-1970's del fotògraf figuerenc Jordi Puig. Es tracta d'un recull de 600 postals a color.

El material és una petita part de les nou mil postals de la col·lecció de Jordi Puig. N'ha fet una selecció per a la publicació editada per Úrsula Llibres. També se'n poden veure una mostra a la biblioteca de Figueres on el va presentar dijous al vespre. Figueres va atorgar a Puig luna Beca Agita 2016 per la recerca sobre la imatge turística de la Costa Brava.

Calella de Palafrugell a la portada i Salvador Dalí a la contraportada. Són un paisatge representatiu i el personatge més il·lustre gironí, el geni que en els darrers dies ha tornat a les portades internacionals amb motiu de l'exhumació del seu cadàver per a una prova de paternitat.

Al seu interior s'hi van desgranant agrupades per temàtiques les imatges més característiques i emblemàtiques, avui moltes desfasades, de la Costa Brava.

El gruix del llibre són postals. A cada partat, a nivell introductori, l'autor col·loca petites cites de diaris de l'època.

De Los Sitios: «...I aprofitant un moment en què Benie Jean estava a l'aigua, portant un biquini, li va arrebatar la part inferior i va sortir del mar ràpidament i es va dirigir a un màstil on estava hissada la bandera espanyola». Va col·locar la peça allà i «immediatament» va intervenir «la Guàrdia Civil de Palafrugell que va detenir els quatre individus». És una de les cites que va seguida de postals on apareix, tot i que a l'època no se la podia fotografiar, agents mirant bucòlicament el mar.

«Aquestes imatges ens parlen d'un moment i d'un territori» apunta a la introducció Enric Marín perquè mostren «un paisatge social en un moment de mutació social, l'inci d'un canvi d'època. I afegeix que la postal «no es limita a mostrar la realitat d'una forma neutra» sinó que «procura destacar allò que es considera representatiu». «Un univers bigarrat, contradictori i paradoxal de significacions». Així van apareixent les postals.

Els paisatges de llocs com Cadaqués, l'Escala, Palafrugell o Roses on només el mar ha sabut aturar la urbanització mostren la transformació del paisatge.

L'arribada del turisme amb platges abarrotades de banyistes van fer canviar costums i l'economia. Les barques ocupaven les platges com l'antic port de l'Escala. I el peix es venia a peu de carrer. Primer col·locat maldestrament a terra per passar a fer-ho arrenglerat en caixes.

Noves llibertats

«El turisme va afavorir la destrucció irreversible de patrimoni paisatgístic, però també va actuar com a renovadora marea de llibertat sobre un fons de lluites», diu Enric Marin.

El llibre també vol ser un homenatge a les postals. L'autor remarca que vol ser un reconeixement a fotògrafs, empresaris, impressors, tipògrafs, dissenyadors, fotograbadors, maquinistes, ajudants, comercials, distribuïdors, transportistes, quiosquers, venedors i carters. Per això adjunta una llista de marques comercials.

Elena Tatay, a la introducció conclou que el llibre mostra la frescor amb què s'aborda la fotografia de postal de l'època i «reconstrueix part de la memòria cultural de la Costa Brava en els primers anys del turisme».